VALNCIA, 26 Sep. (EUROPA PRESS) -
La dramaturga Mafalda Bellido ret homenatge als represaliats del franquisme, a les seues famílies i a tots els que collaboren en la seua exhumació en l'obra 'Los que comen la tierra', una coproducció de la companyia La Zafirina i Rambleta que es podr veure al centre cultural valenci del 30 de setembre al 2 d'octubre.
L'autora va desenvolupar el text en 2018, en el context de l'I Laboratori d'Ínsula Dramataria Josep Lluís Sirera, sota la mentoria de Paco Zarzoso. Per a documentar-ho, va estar en contacte amb les associacions de familiars de víctimes a Paterna i amb els equips que treballen en l'exhumació dels represaliats de la Guerra Civil.
No és la primera vegada que l'escriptora s'acosta amb els seus textos a la memria histrica d'Espanya. 'Yo maté a Carmencita Polo', recentment editada per l'Editorial Antígona en un recopilatori de textos teatrals sobre dona i memria, 'Espérame en Mombasa' o 'Como si el fuego no fuera contigo' aprofundeixen des de diferents registres en la temtica, per 'Los que comen la tierra', fa un pas més, recorden des de la Rambleta.
La proposta és "un homenatge als assassinats, al dolor i a l'espera de les famílies i als antroplegs i arquelegs implicats en la reparació d'aquesta anomalia histrica". Per, principalment, aquesta pea vol "donar veu als morts als quals la vida se'ls va arrabassar de manera abrupta i que segueixen menjant terra per les cunetes i camins d'aquesta Espanya nostra", postilla la prpia Bellido.
Tot i fer referncia al sinó de les anteriors generacions, la companyia adscriu 'Los que comen la tierra' al moment present, perqu els fets que van esdevindre en la segona meitat del segle XX segueixen palpitant en l'actualitat.
"La nostra societat no pot passar pgina, no pot fer tabula rasa amb la nostra histria i pretendre que res haja passat, no és una qüestió revengista, sinó de reparació i reconeixement. Una part de la població segueix necessitant compensació i escolta", considera Bellido.
Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, amb més morts sense identificar en fosses comunes. A diferncia de pasos com a Argentina, la Llei d'Amnistia va implicar que els jerarcas del rgim, els tribunals i institucions com la policia o la Gurdia Civil seguiren exercint en democrcia sense revisar els seus actes passats.
"Tapar la histria, igual que tapar als morts, no serveix de gens, perqu al final ixen a la llum. Obstinar-se a posar traves a l'exhumació de les fosses amb l'excusa que eixe acte tan hum que és donar sepultura als teus sers estimats, poder viure els seus duels, és remoure el passat és cínic i miserable", exposa l'autora, que al costat de Lola López, Ernesto Pastor, Begoña Tena i Jorge Valle, integra l'elenc de la pea.
LLIMBS, PURGATORI I INFERN
L'obra recorre els llimbs, el purgatori i l'infern d'un grup d'executats. "El paradís d'aquests personatges eren les seues vides, el progrés aconseguit en la Segona República, els seus somnis de canvi que es van veure truncats amb l'alament militar del general Franco, amb la guerra que ell va provocar i amb els 40 anys de repressió que van seguir a l'extermini de milers de persones innocents, ja en període de pau. Per a només van mostrar el limb d'espera dels morts, el purgatori que els ha tocat viure als familiars i l'infern que van viure els executats", explica Bellido.
Entre els personatges d'aquesta pea polifnica, l'autora ha volgut rendir tribut a un real, Leoncio Badía, l'enterrador de Paterna, que encara que no apareix en l'obra va servir d'inspiració a l'autora, doncs "va fer l'impossible per a donar dignitat als milers de morts que li va tocar enterrar i als familiars als quals intentava ajudar en la identificació i el parador dels seus éssers estimats".
Entre els anys 1939 i 1945, a Badía se li va encomanar sepultar als ajusticiats en fosses comunes al denominat Paredón d'Espanya, escenari macabre de 2.230 afusellats.
Sergio Serrano, membre de la companyia i que va sorprendre la temporada passada amb la seua obra 'El Artefacto', ha assumit la direcció de 'els quals mengen terra' amb l'objectiu de buscar la llum entre les tenebres de la histria.
A pesar que la trama es desenvolupa en una paredassa i en una fossa, "sense oblidar la cruesa dels fets que es narren, es busca desesperadament trobar l'esperana".
