MADRID, 17 Sep. (EUROPA PRESS) -
Els collegis electorals d'Israel han obert les seues portes aquest dimarts a les 7.00 (hora local) per a unes eleccions anticipades en les quals el primer ministre, Benjamin Netanyahu, intentar aconseguir una majoria que li permeta formar Govern, una cosa que no va aconseguir després dels comicis celebrats a l'abril i que pareix complicat novament en aquesta ocasió, segons els sondejos publicats els últims dies.
Els més de 6,3 milions d'electors registrats podran exercir el vot fins a les 22.00 hores després que Netanyahu no aconseguira acordar un Executiu i optara per convocar noves eleccions abans de permetre al president, Reuven Rivlin, passar el testimoni a una altra persona per a intentar formar Govern.
A Israel, la població vota a una llista de candidats al Parlament, en el qual posteriorment es forgen les aliances. Fins a hui cap partit ha aconseguit una majoria absoluta, la qual cosa fa de l'etapa postelectoral un element clau del procés.
Els sondejos apunten que el Likud de Netanyahu es faria amb prop de 32 escons --lluny dels 61 de la majoria absoluta--, si bé la seua aliana amb partits ultraortodoxos i dretans li permetria rondar eixe llindar.
En segon lloc se situa el Partit Blau i Blanc, encapalat per l'antic cap de l'Exrcit Benjamin Gantz, que recaptaria també al voltant de 32 escons. A l'abril ja van obtindre 35 escons cadascun.
Aquests sondejos apunten que el líder de Yisrael Beitenu, l'exministre de Defensa Avigdor Lieberman, tindria una altra vegada un paper fonamental de cara a la formació d'un Govern, duplicant a més els seus escons de cinc a prop de deu.
Les disputes entre Netanyahu i Lieberman --centrades en el suport al primer ministre dels ultraortodoxos, que s'oposen al projecte que recolza el líder de Yisrael Beitenu sobre el reclutament-- van provocar la ruptura de les converses i l'avanament electoral.
De cara a les eleccions d'aquest dimarts, l'exministre de Defensa ja ha avanat que no s'unir a un Executiu liderat per Netanyahu, la qual cosa dificultaria les expectatives del primer ministre de perllongar el seu mandat al capdavant del país.
Netanyahu, que ocupa el crrec des de 2009 --després d'un mandat de tres anys en els noranta--, ha superat enguany a David Ben Gurión, pare fundador d'Israel, com a primer ministre amb un mandat més llarg al capdavant del país.
Segons els sondejos, la coalició que integrarien el Likud i els partits Yasmina, Judaisme Unit de la Tor, Shas i Otzma Yehudi, es faria amb prop de 60 escons, deixant en mans de Lieberman la possibilitat de donar viabilitat a la mateixa.
Més complicat ho tindria Gantz, que no podria recaptar tants suports. Entre els seus aliats naturals figuren la Llista rab Conjunta --que es faria amb més de deu escons i que a l'abril es va presentar en dos partits separats--, la Unió Democrtica --creada després de la volta a la política de l'ex-primer ministre Ehud Barak-- i els laboristes, que van tindre uns rons resultats en les anteriors eleccions.
NETANYAHU PROMET ANNEXIONAR TERRES PALESTINES
Davant aquesta situació, Netanyahu ha endurit el seu discurs durant la campanya electoral i ha proms annexionar-se la Vall del Jord i els assentaments jueus en la ciutat cisjordana d'Hebron.
Així, va prometre posar sota "sobirania israeliana" tots els assentaments israelians a Cisjordnia si és reelegit, al mateix temps que ha aclarit que "un lloc al qual es pot aplicar immediatament la sobirania israeliana després de les eleccions és la Vall del Jordán".
En resposta, Jordnia i l'Autoritat Palestina van rebutjar fermament el pla de Netanyahu d'annexionar al país la Vall del Jord, advertint que amb a deslligar una "perillosa escalada" que allunyar la pau.
Netanyahu ha recalcat a més durant la jornada d'aquest dilluns que pretén annexionar els assentaments jueus en la ciutat palestina d'Hebron, la més poblada a Cisjordnia, en cas d'imposar-se en les eleccions. "Seran part d'Israel, per necessite un mandat per a executar aquest pla", ha dit.
El primer ministre ha agregat a més que el president dels Estats Units, Donald Trump, planeja anunciar els detalls del seu pla de pau, conegut com l''acord del segle', després de les eleccions.
El projecte d'acord, que ja ha sigut rebutjat per l'Autoritat Palestina, és un dels plans estavella de Trump en la regió. El mandatari nord-americ ha expressat un ferm suport a Netanyahu des que arribara a la Casa Blanca.
En aquesta línia, va aprovar després de les eleccions d'abril una declaració en la qual reconeixia la sobirania israeliana sobre els alts del Golan, ocupats a Israel, i ha reconegut igualment Jerusalem com a capital israeliana, ciutat a la qual ha traslladat l'Ambaixada nord-americana.
D'altra banda, Netanyahu ha advertit, sense presentar proves que l'oposició busca "robar" les eleccions i fins i tot Facebook va bloquejar recentment el seu compte en la xarxa social per incitació a l'odi després que un 'chatbot' enviara un missatge als visitants alertant dels rabs que "volen destruir" a Israel.
Aquest discurs pareix tindre com a objectiu fer-se amb els vots dels ultraconservadors per a aconseguir pastar el major nombre possible d'escons i ser menys depenent de la necessitat d'aliances, si bé no s'ha vist tradut en avanos en els sondejos.
LA CANDIDATURA DE GANTZ
Gantz va decidir donar el salt a la política en 2015 per a intentar apartar del poder a Netanyahu, un esfor que es va veure reforat posteriorment arran de la seua aliana amb l'antic periodista Yair Lapid.
Tots dos van aconseguir un pacte segons el qual l'ex-cap de l'Exrcit --carregue que va ocupar entre 2011 i 2015-- seria primer ministre durant dos anys i mig, després del que cediria el testimoni a Lapid per a l'any i mig restant del mandat.
La formació s'ha presentat com una alternativa lliure de corrupció i amb un missatge centrat en la seguretat i la reforma social, al mateix temps que ha mantingut un discurs difús sobre la qüestió palestina, en un intent per atraure vots de l'esquerra sense apartar del seu costat al centre-dreta.
L'antic cap de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) busca així seguir els passos d'Isaac Rabin i Ehud Barak, que van donar el salt de l'Exrcit a l'oficina del primer ministre.
LA VIA DEL GOVERN D'UNITAT
Davant aquesta situació, en els mitjans israelians s'ha apuntat a la possibilitat que de les urnes isca un Govern d'unitat entre el Likud i el Partit Blau i Blanc, una cosa que ha sigut rebutjat per Gantz.
El partit liderat per l'antic cap de l'Exrcit ha fet de les sospites de corrupció contra Netanyahu un dels pilars de la seua campanya, especialment tenint en compte que Gantz compta amb una imatge molt favorable i és conegut com 'Míster Net'.
Per a, i davant la negativa inicial de Gantz, el Likud podria optar per apartar a Netanyahu per a facilitar un acord, si bé fins a hui no hi ha hagut polítics del partit que hagen abordat aquesta situació en públic, a l'espera dels resultats.
Aquesta situació deixaria Netanyahu en una situació complicada, especialment tenint en compte que a l'octubre se celebraran les vistes per a la seua possible imputació per corrupció i altres crrecs.
El fiscal general del país, Avichai Mandelblit, va anunciar el 28 de febrer la seua intenció d'imputar Netanyahu per suborn, frau i violació de la confiana en tres casos diferents, en espera de les vistes.
Netanyahu est sent investigat en els coneguts com a cas 1.000, 2.000 i 4.000, en els quals és sospitós d'acceptar regals d'empresaris a canvi de favors polítics, aconseguir un acord amb un mitj per a aconseguir una cobertura favorable a canvi de danyar a un diari de la competncia, i entregar concessions a un empresari a canvi d'una cobertura favorable en un portal de notícies.
