Olympia Bover, premi Jaume I d'Economia: "Les decisions s'han de recolzar en dades, no en el que un creu"

Archivo - Arxiu - L'economista del Banc d'Espanya Olympia Bover
BANCO DE ESPAÑA - Archivo
Publicado: martes, 6 junio 2023 18:40

   VALÈNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La directora del Departament d'Anàlisi Estructural i Estudis

   Microeconòmics, Olympia Bover, que ha sigut guardonada aquest dimarts amb el Premi Rei Jaume I d'Economia, ha defès que les decisions econòmiques "s'han de recolzar en dades" i "no en el que un creu", per la qual cosa ha reivindicat que les administracions compartisquen més informació amb els investigadors per a poder estudiar millor com afectaran les diferents conjuntures econòmiques afectaran a les famílies.

   Doctora en Economia per la London School of Economics, Olympia Bover és economista del Banc d'Espanya des del 1991. Ocupa el seté lloc entre tots els economistes a Espanya i el 24 entre les dones economistes de tot el món en el rànquing RePEc.

   Bover s'ha mostrat "honradíssima i feliç" pel guardó i ha assegurat que aquest premi és un reconeixement a totes les persones que han treballat al costat d'ella al llarg dels anys, tant en investigació com en la producció de dades. "Són tasques col·lectives que involucren a moltes persones i he tingut la sort d'estar envoltada de persones extraordinàries", ha comentat.

   Olymia Bover ha dut a terme contribucions empíriques sobre els mercats de la vivenda i de treball, les finances de les llars i el comportament del consumidor. També ha dut a terme contribucions metodològiques en els camps de l'econometria de

   dades de panell i dels mètodes d'enquestes a llars. Els mètodes economètrics que va desenvolupar han tingut un gran impacte en la forma en què s'analitzen les dades de panell. El jurat dels Jaume I ha ressaltat la seua contribució tant en la comunitat acadèmica com en el món de la política.

   La metodologia que va desenvolupar per a construir una nova enquesta de riquesa dels hogars a Espanya ha permès que es realitzen nombroses investigacions amb aquestes dades, ha influït en el desenvolupament d'enquestes similars en altres països, i ha tingut un gran impacte socioeconòmic en proporcionar informació prèviament desconeguda sobre la distribució de la riquesa a Espanya.

   Sobre este tema, Olympia Bover ha destacat entre les seues contribucions el treball amb microdatos a Espanya quan "començaven a estar disponibles i quasi ningú els usava", els mètodes que va desenvolupar per a utilitzar dades de panell i finalment el seu desenvolupament d'Enquesta Financera de les Famílies (EFF) per a analitzar la riquesa d'en les llars, que "ha tingut molta influència a desenvolupar dades paregudes a nivell europeu".

   Segons el parer de la microeconomista, "ara tenim un coneixement de la situació de les llars espanyoles que fa 20 anys no teníem". "En un mateix conjunt de dades coneixem la renda, la riquesa, els deutes, la situació laboral, la demografia de les llars. Podem analitzar l'heterogeneïtat de tots els fenòmens econòmics", ha destacat, abans de ressaltar com aquests estudis es tradueixen en un "enorme potencial" per a detectar i predir els canvis en la riquesa.

   Preguntada per la situació econòmica que dibuixen les dades, enmig de la crisi inflacionista, l'analista ha posat el focus en què una dels fets que va reflectir l'anterior enquesta financera de les famílies és que " el percentatge de hogars joves que són propietaris de la seua vivenda principal ha baixat de forma espectacular". Si al 2011 hi havia un 70% llars que eren propietaris de les seues vivendes, al 2020 aquesta xifra havia caigut al 36%.

   Ha exposat que entre 2017 i 2020 "en general va augmentar la riquesa de les famílies" en actius immobiliaris i financers, però el 25% de les persones amb menys rendes va disminuir la seua riquesa. Així mateix, ha indicat també que l'enquesta financera de les famílies del 2020 va mostrar com "en les llars amb menys recursos havia augmentat molt el crèdit personal".

   Respecte a la inflació, l'economista ha assenyalat que és important analitzar "com colpeja de forma diferent a diferents col·lectius" i ha remarcat que per a les persones amb rendes més reduïdes la proporció en la qual creix la seua cistella de gasto en aliments i combustibles és major que per a altres llars. "La nostra tasca és l'anàlisi dels microdatos per a veure l'heterogeneïtat. És molt important tindre en compte l'heterogeneïtat per a veure com impacta la política econòmica en el país", ha incidit.

   En eixe sentit, Bover ha advertit que "no hi ha una llar mitjana" sinó "diferents tipus de llars" als quals les polítiques econòmiques impactaran de forma diferent.

   La microecnomista ha afirmat que "les decisions s'han de recolzar en dades, no en el que un creu", i que dades com els de les EFF i altres informes permeten, per exemple, "poder separar fins a quin punt un augment dels tipus d'interés li va a afectar més a un tipus de famílies o un altre". "Aquest són coses que les dades agregades no ens poden dir", ha explicat.

   L'experta del Banc d'Espanya ha lamentat que "a Espanya queda molt camí per recórrer i estem molt endarrerits en l'ús de dades microeconòmiques per part dels investigadors", ja que les administracions "han de compartir molt més les dades micro que tenen" perquè siguen analitzats degudament.

   "En tots el països del nostre entorn les administracions compartixen molts més dades i això és una benedicció per al país, perquè hi ha una sèrie d'investigadors amb condicions molt concretes d'ús de les dades, que es posen a analitzar i descriuen fenòmens que nosaltres en la nostra economia no podem encara descriure bé.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià