VALNCIA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) -
La directora del Departament d'Anlisi Estructural i Estudis
Microeconmics, Olympia Bover, que ha sigut guardonada aquest dimarts amb el Premi Rei Jaume I d'Economia, ha defs que les decisions econmiques "s'han de recolzar en dades" i "no en el que un creu", per la qual cosa ha reivindicat que les administracions compartisquen més informació amb els investigadors per a poder estudiar millor com afectaran les diferents conjuntures econmiques afectaran a les famílies.
Doctora en Economia per la London School of Economics, Olympia Bover és economista del Banc d'Espanya des del 1991. Ocupa el seté lloc entre tots els economistes a Espanya i el 24 entre les dones economistes de tot el món en el rnquing RePEc.
Bover s'ha mostrat "honradíssima i feli" pel guardó i ha assegurat que aquest premi és un reconeixement a totes les persones que han treballat al costat d'ella al llarg dels anys, tant en investigació com en la producció de dades. "Són tasques collectives que involucren a moltes persones i he tingut la sort d'estar envoltada de persones extraordinries", ha comentat.
Olymia Bover ha dut a terme contribucions empíriques sobre els mercats de la vivenda i de treball, les finances de les llars i el comportament del consumidor. També ha dut a terme contribucions metodolgiques en els camps de l'econometria de
dades de panell i dels mtodes d'enquestes a llars. Els mtodes economtrics que va desenvolupar han tingut un gran impacte en la forma en qu s'analitzen les dades de panell. El jurat dels Jaume I ha ressaltat la seua contribució tant en la comunitat acadmica com en el món de la política.
La metodologia que va desenvolupar per a construir una nova enquesta de riquesa dels hogars a Espanya ha perms que es realitzen nombroses investigacions amb aquestes dades, ha influt en el desenvolupament d'enquestes similars en altres pasos, i ha tingut un gran impacte socioeconmic en proporcionar informació prviament desconeguda sobre la distribució de la riquesa a Espanya.
Sobre este tema, Olympia Bover ha destacat entre les seues contribucions el treball amb microdatos a Espanya quan "comenaven a estar disponibles i quasi ningú els usava", els mtodes que va desenvolupar per a utilitzar dades de panell i finalment el seu desenvolupament d'Enquesta Financera de les Famílies (EFF) per a analitzar la riquesa d'en les llars, que "ha tingut molta influncia a desenvolupar dades paregudes a nivell europeu".
Segons el parer de la microeconomista, "ara tenim un coneixement de la situació de les llars espanyoles que fa 20 anys no teníem". "En un mateix conjunt de dades coneixem la renda, la riquesa, els deutes, la situació laboral, la demografia de les llars. Podem analitzar l'heterogenetat de tots els fenmens econmics", ha destacat, abans de ressaltar com aquests estudis es tradueixen en un "enorme potencial" per a detectar i predir els canvis en la riquesa.
Preguntada per la situació econmica que dibuixen les dades, enmig de la crisi inflacionista, l'analista ha posat el focus en qu una dels fets que va reflectir l'anterior enquesta financera de les famílies és que " el percentatge de hogars joves que són propietaris de la seua vivenda principal ha baixat de forma espectacular". Si al 2011 hi havia un 70% llars que eren propietaris de les seues vivendes, al 2020 aquesta xifra havia caigut al 36%.
Ha exposat que entre 2017 i 2020 "en general va augmentar la riquesa de les famílies" en actius immobiliaris i financers, per el 25% de les persones amb menys rendes va disminuir la seua riquesa. Així mateix, ha indicat també que l'enquesta financera de les famílies del 2020 va mostrar com "en les llars amb menys recursos havia augmentat molt el crdit personal".
Respecte a la inflació, l'economista ha assenyalat que és important analitzar "com colpeja de forma diferent a diferents collectius" i ha remarcat que per a les persones amb rendes més redudes la proporció en la qual creix la seua cistella de gasto en aliments i combustibles és major que per a altres llars. "La nostra tasca és l'anlisi dels microdatos per a veure l'heterogenetat. És molt important tindre en compte l'heterogenetat per a veure com impacta la política econmica en el país", ha incidit.
En eixe sentit, Bover ha advertit que "no hi ha una llar mitjana" sinó "diferents tipus de llars" als quals les polítiques econmiques impactaran de forma diferent.
La microecnomista ha afirmat que "les decisions s'han de recolzar en dades, no en el que un creu", i que dades com els de les EFF i altres informes permeten, per exemple, "poder separar fins a quin punt un augment dels tipus d'interés li va a afectar més a un tipus de famílies o un altre". "Aquest són coses que les dades agregades no ens poden dir", ha explicat.
L'experta del Banc d'Espanya ha lamentat que "a Espanya queda molt camí per recórrer i estem molt endarrerits en l'ús de dades microeconmiques per part dels investigadors", ja que les administracions "han de compartir molt més les dades micro que tenen" perqu siguen analitzats degudament.
"En tots el pasos del nostre entorn les administracions compartixen molts més dades i aix és una benedicció per al país, perqu hi ha una srie d'investigadors amb condicions molt concretes d'ús de les dades, que es posen a analitzar i descriuen fenmens que nosaltres en la nostra economia no podem encara descriure bé.
