MADRID, 16 Dic. (EUROPA PRESS) -
Més d'un ter dels pasos d'ingressos baixos i mitjans tenen problemes de malnutrició, és a dir, desnutrició i obesitat, especialment a frica subsahariana, sia meridional i sia oriental i el Pacífic, segons un informe liderat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i publicat en la revista científica 'The Lancet'.
Les estimacions de l'OMS suggereixen que quasi 2.300 milions de xiquets i adults tenen sobrepés, i que més de 150 milions de xiquets patixen de retard en el creixement. Els autors van utilitzar dades d'enquestes en pasos d'ingressos baixos i mitjans en els anys noranta i en la dcada de 2010 per a estimar qu pasos s'enfrontaven a una doble crrega de malnutrició: és a dir, més del 15 per cent presenta emaciación (pes inferior al que correspon a l'alada), més del 30 per cent retard en el creixement, més del 20 per cent de les dones tenien primor i més del 20 per cent sobrepés.
En la dcada de 2010, 14 pasos amb alguns dels ingressos més baixos del món havien desenvolupat recentment una doble crrega de malnutrició, en comparació dels 90. No obstant a, menys pasos d'ingressos baixos i mitjans amb ingressos més alts es van veure afectats que en la dcada anterior. Els autors apunten que a reflecteix la "creixent prevalena del sobrepés en els pasos més pobres, on encara hi ha retard en el creixement, emaciació i primor".
"Ens enfrontem a una nova realitat nutricional. Ja no podem caracteritzar als pasos de baixos ingressos com desnutrits, o d'alts ingressos amb problemes d'obesitat. Totes les formes de desnutrició tenen un denominador comú: sistemes alimentaris que no proporcionen a totes les persones dietes saludables, segures, assequibles i sostenibles", ha comentat el director del Departament de Nutrició per a la Salut i el Desenvolupament de l'OMS, Francesco Branca, autor principal de l'informe.
L'organisme insisteix que les bones dietes redueixen el risc de desnutrició, ja que promouen el creixement saludable, el desenvolupament i la immunitat, i prevenen l'obesitat i les malalties no transmissibles (ENT). L'OMS defineix una dieta saludable com a llet materna durant els primers dos anys de vida; diversitat i abundncia de fruites i verdures, cereals integrals, fibra, nous i llavors; quantitats moderades d'aliments d'origen animal; i mínimes de carns processades, aliments i begudes amb alt contingut energtic, sucre, greixos saturats, grasses trans i sal.
Així, adverteixen que la desnutrició en les primeres etapes de la vida, seguida d'un sobrepés a partir de la infncia, augmenta el risc d'una srie de malalties no transmissibles, la qual cosa converteix a la 'doble crrega de la malnutrició' en un factor "clau" en diabetis tipus 2, hipertensió arterial, accidents cerebrovasculars i malalties cardiovasculars. "Els efectes negatius també poden passar de generació en generació. Per exemple, l'obesitat materna augmenta la probabilitat que el xiquet tinga obesitat si la mare va estar desnutrida en els seus primers anys de vida", alerten.
ADVERTEIXEN DE LA DESAPARICIÓ" DELS MERCATS D'ALIMENTS FRESCOS
"La nova realitat nutricional est impulsada pels canvis en el sistema alimentari, que han augmentat la disponibilitat d'aliments ultraprocessats relacionats amb augment de pes, al mateix temps que afecten negativament les dietes dels lactants i els xiquets en edat preescolar. Entre eixos canvis, estan la desaparició dels mercats d'aliments frescos i el control de la cadena alimentria per part dels supermercats i de les empreses globals d'alimentació, 'ctering' i agricultura en molts pasos", assenyala un altre dels autors, Barry Popkin, de la Universitat de Carolina del Nord (els Estats Units).
L'informe identifica un conjunt d'accions que prevenen o redueixen simultniament el risc de deficincies nutricionals que condueixen a emaciación, retard en el creixement, obesitat o malalties no transmissibles. Per exemple, insten a millorar l'atenció prenatal i la lactncia materna, o a engegar noves polítiques en el sistema agrícola i alimentari amb l'objectiu principal d'impulsar dietes saludables.
Els autors de l'informe fan una crida als governs, les Nacions Unides, la societat civil, els acadmics, els mitjans de comunicació, els donants i al sector privat perqu aborden la 'doble crrega de la malnutrició' i incorporen a nous actors, com les organitzacions de base, els agricultors i els seus sindicats, els líders religiosos, els defensors de la salut pública, els alcaldes de les ciutats o les associacions de consumidors.
