La novel·la va nàixer en un viatge a la casa de Robert Graves a Mallorca
BARCELONA, 16 Oct. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor valencià Santiago Posteguillo, Premi Planeta 2018 amb la novel·la 'Yo, Julia', ha assegurat la nit d'aquest dilluns que "la igualtat també es construeix mirant al passat sense canviar-ho i buscant noms de dones que havien sigut importants".
"Estem en moment particular on s'està treballant a reconéixer la igualtat de la dona de forma més efectiva que fins ara", ha agregat l'escriptor en la roda de premsa posterior a la resolució del Premi Planeta.
Al seu juí, haver passat per alt el nom de Julia Domna -dona de l'emperador romà Septimio Sever-- "no té perdó", fet davant el qual Posteguillo es va rebel·lar, per la qual cosa va decidir enaltir a aquest personatge que va construir la quarta dinastia imperial.
CINC CONTRINCANTS
Ha relatat que el suspens arriba en les seues pàgines quan Cómodo està al final del seu regnat i es posicionen cinc homes per a succeir-lo i assaltar el poder; en aquesta tessitura, Julia es mourà per a "eliminar els enemics del seu marit".
Ha explicat que el seu protagonista va apartant als contrincants del tron major: "No li preocupen els hereus, va directament a per emperadors de Roma", fent autèntica caça major.
Ha dit que en la història hi ha hagut dones en posicions de poder que han sabut moure's "amb major intel·ligència que els homes que les envoltaven".
Pel que fa a la història que planteja, ha detallat que la seua novel·la comença al final de la pel·lícula 'Galdiator', amb la diferència que Cómodo no mor com plantegen els americans, i ha bromejat: "Ja li agradaria a Russell Crowe".
A partir d'eixe episodi, l'autor recupera en la seua novel·la la història de Roma de la mà de personatges "que no han sigut novel·lats al nivell que ells mereixien".
L'escriptor ha dit que la història de 'Yo, Julia' va començar en 2012 quan estava de viatge a Mallorca amb la seua dona i va passar per Deià, on va estar establit l'escriptor de 'Yo, Claudio' Robert Graves.
El fill de l'escriptor, William Greus li va fer una visita a la casa museu molt profunda per les zones on l'autor va escriure la famosa novel·la, i fins i tot es va asseure en la taula on l'escriptor la va plasmar: "Sempre vaig pensar que d'aquell moment havia d'eixir alguna cosa", ha dit Posteguillo, i després es va creuar en la seua vida Julia Domna, personatge fascinant.
Preguntat sobre l'ús de la veu femenina, ha recordat els seus anys d'estudiant d'escriptura creativa als Estats Units, on va haver de posar-se en la veu d'una dona, i ha conclòs que el més necessari és "la capacitat d'empatia" en qualsevol cas.
"Un escriptor ha de poder posar-se en el lloc de qualsevol personatge. Vull pensar que Agatha Christie no ha matat tanta gent", ha bromejat Posteguillo, que ha considerat que un escriptor ha de ser capaç de crear a un personatge creïble com a dona i també narrar batalles que no ha lliurat.
