Publicats els criteris del valencià en l'administració: es permet 'artiste' i es demana evitar 'aquest'

   VALNCIA, 2 May. (EUROPA PRESS) -

   El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica hui els nous criteris lingüístics per al valenci en l'administració basats en el corpus normatiu de l'Acadmia Valenciana de la Llengua i que tenen com a objectiu "propiciar la recuperació de moltes veus prpies, sovint injustament relegades a un substrat diglssic, de manera que es reforce la identificació de la gran majoria de valencians amb la seua manera natural d'expressar-se".

   Així ho assenyala el document, en el qual es repassen mbits de l'expressió escrita i es fan recomanacions als empleats de l'administració pública sobre quines paraules utilitzar.

   Per exemple, s'accepta el masculí en '-e' del sufix '-ista' en paraules com 'artiste', i es desaconsella la forma reforada del demostratiu ('aquest' i 'aqueix') ja que, segons la Generalitat les formes simples ('este', 'eixe') "són des de fa segles les úniques formes vives a tot el territori valenci".

   Segons el prembul del document, la "precisió lxica exigible en totes les comunicacions administratives ha de ser compatible amb l'exigncia d'usar un llenguatge difan, tan intelligible com siga possible per a qualsevol ciutad, perqu l'objectiu que ha de prevaldre sobre qualsevol altre és fer-se entendre".

    El text assenyala que "l'ús de paraules desconegudes per als interlocutors no solament no transmeten cap informació, sinó que produeixen un efecte pertorbador global en el missatge, en tant que focalitzen l'atenció en l'element estrany".

    Per a, assenyala el text que "cal fer un esfor per a desprendre's de la idea que els vocables d'ús poc freqüent són més apropiats per als registres formals que les veus més comunes, compartides per la gran majoria dels parlants". "No hi ha cap raó per a pensar que les paraules de significat opac siguen preferibles en cap text administratiu".

    "La voluntat de dignificar el valenci, després d'un llarg període d'exclusió de la llengua prpia de molts mbits formals, com la mateixa Administració, el sistema educatiu, l'expressió literria o els mitjans de comunicació, ha indut a recuperar molts arcaismes i a assimilar alguns dialectalismes d'altres rees territorials per a enriquir la prpia varietat lingüística", reconeix el text.

    Per, continua, "com a efecte no desitjat derivat d'aquest complex procés de conformació del registre culte de la llengua, en alguns casos s'ha produt, per contraposició, una associació de moltes formes valencianes, molt genunes, a un registre colloquial, que ha fet que es tendisquen a rebutjar de l'expressió formal per a creure, injustificadament, que són imprpies d'aquest registre".

EXEMPLES

   En 43 pgines, el document desgrana aspectes gramticos i lxics a partir del corpus normatiu de l'Acadmia Valenciana de la Llengua. A nivell lxic, hi ha un apartat en el qual es llista una srie de paraules considerades "les més prximes a l'administrat" enfront d'unes altres. Així, es recomana 'acostar' en lloc d''apropar', 'ensenyana' i no 'ensenyament', 'gasto' per 'despesa', 'palometa' i no 'papallona' o 'vacacions' en lloc de 'vacances'.

   Hi ha explicacions sobre toponímia o sobre els numerals --en els cardinals, per exemple, es prefereixen les formes llatines 'quint' o 'sext' enfront de les acabades en '-é' o '-ena' ('sisé', 'sisena'), i també sobre els indefinits: es prefereix 'cada u' a 'cadascun'.

    També hi ha recomanacions sobre els verbs, com preferir la forma 'eres' a la forma 'ets' per a la segona persona del present del verb 'ser' (que s'imposa a 'ésser').

    Un dels casos més cridaners són els verbs de la tercera conjugació que admeten la flexió pura i incoativa (com 'afegir' o 'llegir'), en la qual s'especifica s'especifica ambdues són correctes, per que es prefereixen les formes velars si es tria la flexió pura. En aquest punt, el criteri difereix del de l'AVL, que accepta totes, per presenta com a primera opció en la seua conjugació la forma no velar.

    Com a exemple, la primera persona d'indicatiu del verb 'llegir' pot escriure's com 'llegisc' (incoatiu), 'lligc' (pura velar, la forma que es prefereix segons els criteris) o 'llig' (pura no velar).

   També s'assenyala que es preferiran les formes 'vas', 'vam', 'vau' i 'van' en el passat perifrstic sobre 'vares', 'vrem', 'vareu' i 'varen' i que s'opta per les formes en -r del imperfecte de subjuntiu ('cantara') tot i que s'admet les que es conjuguen en -s ('cantés') en els mbits territorials que las utilitzen.

   En els infinitius, es prefereixen les formes en '-re' ('valdre') enfront de la forma en '-er' ('valer') i es prefereix 'tindre', 'vindre' i 'vore' abans que 'tenir', 'venir' i 'veure'. A més, es recomana el participi acabat en '-it' ('oferit') i no en '-ert' ('ofert').

    Sobre adverbis, es demana eliminar l''a' davant de molts d'ells, com 'dalt' en comptes de 'a dalt'. Únicament es recomana la forma 'a on' i no 'on' quan s'utilitza per a expressar el lloc on alguna cosa est situada. També es prefereix 'avant' i 'arrere' a 'endavant' i 'enrere'.

LLENGUATGE IGUALITARI

   Un dels apartats del document tracta sobre el llenguatge igualitari i es recomana utilitzar el masculí com a genric: "D'acord amb l'ús tradicional, cal considerar que les formes de gnere masculí tenen un valor de representació global d'homes i dones, sense que a supose cap discriminació de la dona".

    El text demana evitar el llenguatge discrminatori, per assenyala que "l'experincia i la prctica sobre l'apliación de l'anomenat 'llenguatge no sexista' han posat de manifest que l'aplicació sistemtica d'algunes propostes distorsionen la sintaxi natural de la llengua, fins al punt que en alguns casos arriben a dificultar la comprensió del text, a més de produir la majoria de les vegades prctiques incoherents i usos contradictoris".

   Per a, demanen cercar "recursos adequats en cada context per a evitar qualsevol discriminació deguda a un ús inadequat del llenguatge sense alterar la sintaxi natural del valenci".

    El document assenyala usos discriminatoris que cal evitar: usar el gnere femení com a genric per a referncia a un grup professional "menys qualificat" --com 'els metges i els infermeres'-- i l'ús "androcntric que invisibiliza o fa difícil imaginar la presncia o actuació de les dones en un mbit concret" --'els homens de negocis'--.

    A més, censura l'ús d'un masculí genric que després és invalidat per una referncia posterior de la frase; la denominació sexuada de les dones --'tres advocats i dos dones'-- i l'aposició redundant "quan es destaca la condició sexuada de les dones per sobre d'altres qualitats que són pertinents".