Es permet l'ús d''artiste', del 'lo' neutral en la parla col·loquial i es demana evitar 'aquest' i 'cadascún'
VALÈNCIA, 2 May. (EUROPA PRESS) -
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica hui els nous criteris lingüístics per al valencià en l'administració basats en el corpus normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i que tenen com a objectiu "propiciar la recuperació de moltes veus pròpies, sovint injustament relegades a un substrat diglòssic, de manera que es reforce la identificació de la gran majoria de valencians amb la seua manera natural d'expressar-se".
Així ho assenyala el document, en el qual es repassen àmbits de l'expressió escrita i es fan recomanacions als empleats de l'administració pública sobre quines paraules utilitzar.
Per exemple, s'accepta el masculí en '-e' del sufix '-ista' en paraules com 'artiste', i es desaconsella la forma reforçada del demostratiu ('aquest' i 'aqueix') ja que, segons la Generalitat les formes simples ('este', 'eixe') "són des de fa segles les úniques formes vives a tot el territori valencià".
Segons el preàmbul del document, la "precisió lèxica exigible en totes les comunicacions administratives ha de ser compatible amb l'exigència d'usar un llenguatge diàfan, tan intel·ligible com siga possible per a qualsevol ciutadà, perquè l'objectiu que ha de prevaldre sobre qualsevol altre és fer-se entendre".
El text assenyala que "l'ús de paraules desconegudes per als interlocutors no solament no transmeten cap informació, sinó que produeixen un efecte pertorbador global en el missatge, en tant que focalitzen l'atenció en l'element estrany".
Per açò, assenyala el text que "cal fer un esforç per a desprendre's de la idea que els vocables d'ús poc freqüent són més apropiats per als registres formals que les veus més comunes, compartides per la gran majoria dels parlants". "No hi ha cap raó per a pensar que les paraules de significat opac siguen preferibles en cap text administratiu".
"La voluntat de dignificar el valencià, després d'un llarg període d'exclusió de la llengua pròpia de molts àmbits formals, com la mateixa Administració, el sistema educatiu, l'expressió literària o els mitjans de comunicació, ha induït a recuperar molts arcaismes i a assimilar alguns dialectalismes d'altres àrees territorials per a enriquir la pròpia varietat lingüística", reconeix el text.
Però, continua, "com a efecte no desitjat derivat d'aquest complex procés de conformació del registre culte de la llengua, en alguns casos s'ha produït, per contraposició, una associació de moltes formes valencianes, molt genuïnes, a un registre col·loquial, que ha fet que es tendisquen a rebutjar de l'expressió formal per a creure, injustificadament, que són impròpies d'aquest registre".
EXEMPLES
En 43 pàgines, el document desgrana aspectes gramàticos i lèxics a partir del corpus normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. A nivell lèxic, hi ha un apartat en el qual es llista una sèrie de paraules considerades "les més pròximes a l'administrat" enfront d'unes altres. Així, es recomana 'acostar' en lloc d''apropar', 'ensenyança' i no 'ensenyament', 'gasto' per 'despesa', 'palometa' i no 'papallona' o 'vacacions' en lloc de 'vacances'.
Hi ha explicacions sobre toponímia o sobre els numerals --en els cardinals, per exemple, es prefereixen les formes llatines 'quint' o 'sext' enfront de les acabades en '-é' o '-ena' ('sisé', 'sisena'), i també sobre els indefinits: es prefereix 'cada u' a 'cadascun'.
També hi ha recomanacions sobre els verbs, com preferir la forma 'eres' a la forma 'ets' per a la segona persona del present del verb 'ser' (que s'imposa a 'ésser').
Un dels casos més cridaners són els verbs de la tercera conjugació que admeten la flexió pura i incoativa (com 'afegir' o 'llegir'), en la qual s'especifica s'especifica ambdues són correctes, però que es prefereixen les formes velars si es tria la flexió pura. En aquest punt, el criteri difereix del de l'AVL, que accepta totes, però presenta com a primera opció en la seua conjugació la forma no velar.
Com a exemple, la primera persona d'indicatiu del verb 'llegir' pot escriure's com 'llegisc' (incoatiu), 'lligc' (pura velar, la forma que es prefereix segons els criteris) o 'llig' (pura no velar).
També s'assenyala que es preferiran les formes 'vas', 'vam', 'vau' i 'van' en el passat perifràstic sobre 'vares', 'vàrem', 'vareu' i 'varen' i que s'opta per les formes en -r del imperfecte de subjuntiu ('cantara') tot i que s'admet les que es conjuguen en -s ('cantés') en els àmbits territorials que las utilitzen.
En els infinitius, es prefereixen les formes en '-re' ('valdre') enfront de la forma en '-er' ('valer') i es prefereix 'tindre', 'vindre' i 'vore' abans que 'tenir', 'venir' i 'veure'. A més, es recomana el participi acabat en '-it' ('oferit') i no en '-ert' ('ofert').
Sobre adverbis, es demana eliminar l''a' davant de molts d'ells, com 'dalt' en comptes de 'a dalt'. Únicament es recomana la forma 'a on' i no 'on' quan s'utilitza per a expressar el lloc on alguna cosa està situada. També es prefereix 'avant' i 'arrere' a 'endavant' i 'enrere'.
LLENGUATGE IGUALITARI
Un dels apartats del document tracta sobre el llenguatge igualitari i es recomana utilitzar el masculí com a genèric: "D'acord amb l'ús tradicional, cal considerar que les formes de gènere masculí tenen un valor de representació global d'homes i dones, sense que açò supose cap discriminació de la dona".
El text demana evitar el llenguatge discrminatori, però assenyala que "l'experiència i la pràctica sobre l'apliación de l'anomenat 'llenguatge no sexista' han posat de manifest que l'aplicació sistemàtica d'algunes propostes distorsionen la sintaxi natural de la llengua, fins al punt que en alguns casos arriben a dificultar la comprensió del text, a més de produir la majoria de les vegades pràctiques incoherents i usos contradictoris".
Per açò, demanen cercar "recursos adequats en cada context per a evitar qualsevol discriminació deguda a un ús inadequat del llenguatge sense alterar la sintaxi natural del valencià".
El document assenyala usos discriminatoris que cal evitar: usar el gènere femení com a genèric per a referència a un grup professional "menys qualificat" --com 'els metges i els infermeres'-- i l'ús "androcèntric que invisibiliza o fa difícil imaginar la presència o actuació de les dones en un àmbit concret" --'els homens de negocis'--.
A més, censura l'ús d'un masculí genèric que després és invalidat per una referència posterior de la frase; la denominació sexuada de les dones --'tres advocats i dos dones'-- i l'aposició redundant "quan es destaca la condició sexuada de les dones per sobre d'altres qualitats que són pertinents".
