L'adaptació de Pasqual Alapont reflexiona sobre el sistema educatiu, el dol i el xoc de cultures
VALÈNCIA, 20 Mar. (EUROPA PRESS) -
Sala Russafa acull del 23 al 26 de març l'estrena de l'obra 'Professor Lazhar', un treball de la companyia alcoiana La Dependent que presenta una nova versió escènica del monòleg d'èxit internacional, en el marc del XII 'Cicle de Companyies Valencianes'.
'Professor Lazhar' conta la història de Bashir Lazhar, un algerià emigrat al Canadà que, passats els anys 50, es presenta en un centre educatiu de Québec per a oferir-se com a substitut en assabentar-se que un dels seus professors ha mort en estranyes circumstàncies.
El seu tracte amb els alumnes, desubicats per la pèrdua, li reporta una sèrie d'experiències i reflexions que Evelyne de la Chenelière ha plasmat en un monòleg teatral, que anteriorment també va saltar al cinema amb un film que va ser nominada a l'Óscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa en 2011.
Després d'un periple per escenaris de tot el món, aquesta història ha trobat en el teatre i les pantalles diferents maneres d'arribar al públic, amb l'objectiu de generar emoció i reflexió.
Pasqual Alapont firma l'adaptació i Gemma Miralles la direcció d'aquest muntatge que interpreta Vicent Pastor, de qui va sorgir la idea de fer l'espectacle. L'actor valencià "tenia ganes" d'enfrontar-se al repte interpretatiu que suposa un monòleg i va quedar "fascinat" per la "humanitat", així com pel "viatge emocional" que experimenta el Professor Lazhar.
"La seua història em va fer pensar en quants Lazhar hi hauria pel món i en l'indispensable que és posar en valor la figura del docent com a guia", ha expressat Pastor.
L'espectacle convida a reflexionar sobre si és possible dissociar ensenyament i educació, si els professors han de centrar-se a tractar un currículum acadèmic, sense entrar a preparar als alumnes per a les emocions que experimentaran al llarg de la seua vida. Lazhar desafia la rigidesa dels plans d'estudi i intenta ajudar-los a identificar i expressar les seues idees i amb elles, inevitablement, els seus sentiments.
Malgrat el xoc que es produeix entre la seua cultura d'origen algerià i els costums canadencs, tracta d'inculcar-los certs valors i de parlar-los sobre temes que estan estripant la seua vida, amb els quals els alumnes també estan en contacte: la pèrdua i el dol.
BELLESA EN LA FORMA I EL FONS DEL TEXT DE PROFESSOR LAZHAR
Gemma Miralles ha destacat que la història d'un professor com Lazhar "pot servir per a parlar de temes que són universals, doncs es presenten en qualsevol lloc i època perquè l'educació, els fenòmens migratoris o les morts dramàtiques es produeixen a tot arreu".
"Resulta curiós que en un moment en què tot és 'a la carta', els sistemes educatius siguen tan estrictes que no permeten adaptar-los a les necessitats de cada alumne. Volent ser tan igualitaris, no fem més que remarcar les diferències i s'acaba igualant a tots per davall perquè cap es frustre", ha considerat.
A més, ha remarcat que "s'infantiliza als adolescents en intentar evitar que parlen de temes dolorosos o políticament incorrectes, tot i que tard o d'hora hauran d'enfrontar-se a ells; no obstant açò, en trencar aquest plantejament, Lazhar troba en la seua relació amb els alumnes una taula de salvació i converteix l'educació en un sinònim de futur".
A l'hora de posar-ho en escena, Miralles ha apostat per "donar-li molta terra". "Ho hem baixat a allò quotidià, donant importància al que està passant, centrant-nos en el contingut de les paraules", ha afirmat la directora, qui atribueix a Pastor la capacitat de donar-li prosa a un text tan poètic, de "posar-li carn i ossos" a una història que va passar a Québec, però que pot estar succeint ara mateix en qualsevol centre educatiu de la Comunitat Valenciana.
