El PP i el PNB pregunten què es va a reconèixer exactament i Feijóo reclama que es faça el pas "junt amb més països de pes"
MADRID, 10 Abr. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Pedro Sánchez, no ha escoltat les peticions que varis dels seus socis li han fet perquè vaja més enllà amb Israel, plantejant fins i tot trencar relacions diplomàtiques, reivindicant la postura mantinguda fins ara i assegurant que Espanya ja està "preparada" per a reconèixer a Palestina.
Durant el debat en el Ple del Congrés dels Diputats per a parlar de l'últim Consell Europeu i el Marroc, Sánchez s'ha reafirmat en les seues crítiques a Israel, assegurant que la seua resposta és "absolutament desproporcionada", però també ha reclamat l'alliberament "urgent" dels ostatges en mans de Hamàs i ha tornat a condemnar l'atac terrorista perpetrat el 7 d'octubre.
Així mateix, ha insistit en la necessitat de reconèixer a Palestina "perquè és el just, perquè així ho demanda la majoria social, perquè a més va en l'interès geopolític d'Europa i perquè la comunitat internacional no podrà ajudar a l'Estat palestí si no reconeix la seua existència", a més de ser una qüestió al marge d'ideologies.
"Espanya està preparada per a reconèixer a l'Estat palestí", ha recalcat en la seua intervenció inicial, si ben no ha donat cap pista de si això ocorrerà de forma imminent, després que varis dels portaveus dels seus socis parlamentaris, com Podem o Bildu, hagen reclamat que es faça "demà mateix" o es pose "una data".
El president tampoc ha respost a les peticions que faça més per a respondre a la situació que es viu a Gaza. Així, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, ha defensat que "a Gaza el que està ocorrent és un genocidi i, enfront d'aquest genocidi, fa falta un embargament total d'armes, de compra i de venda d'armes i fa falta trencar les relacions comercials".
TRENCAR RELACIONS AMB ISRAEL
La líder de Podem, Ione Belarra, ha anat més enllà, reclamant no només la fi de la compravenda d'armes sinó també la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Israel, alguna cosa que també ha secundat el portaveu de Bildu, Oskar Matute.
"Es tracta de fer més i de prendre mesures concretes, d'apostar per un embargament d'armes, per sancions econòmiques, per la ruptura de relacions diplomàtiques" així com "del reconeixement immediat i efectiu de l'Estat palestí", ha assenyalat Matute, mentre que el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha reclamat que s'actue per a portar al "genocida" Benjamin Netanyahu davant de la justícia.
No obstant això, Sánchez no ha entrat en aquestes exigències, limitant-se a reconèixer que com ells sent "una frustració enorme de no poder frenar aquesta guerra" si bé ha reivindicat el que ha fet el Govern tant des del punt de vista diplomàtic com a declaratiu des que va esclatar el conflicte, apostant de forma primerenca per una conferència de pau i reivindicant la solució de dues Estats.
"Crec que honestament estem fent el que podem i el que hem de", ha reivindicat, subratllant que així ho estan reconeixent molts països àrabs i també els propis palestins i celebrant que també a nivell europeu s'està obrint pas la postura defensada per Espanya.
EL PP NO CREU QUE ES DONEN LES CONDICIONS
Per la seua banda, tant el PP com el PNB han mostrat els seus dubtes sobre el reconeixement de Palestina. Així, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que el seu partit no qüestiona el reconeixement, atès que recolza la solució de dues Estats que arreplega el seu propi programa electoral, però no creu que es reunisquen les condicions per a això.
Feijóo ha sostingut que "el com i el quan és clau per a contribuir a una solució permanent" al conflicte. "El reconeixement ha de ser realitzat com a resultat d'un procés negociador i ha de comptar amb suficient massa crítica de més països amb pes", ha afegit, després que Sánchez haja ressaltat que Irlanda, Malta i Eslovènia estan disposades a fer el pas junt amb Espanya.
Després d'això, Sánchez li ha reclamat que aclarisca quan considera el PP que s'hauria de reconèixer a Palestina "si no és ara" i si comparteix la postura de l'ex-president José María Aznar respecte a que no existeix un Estat palestí. A més, li ha enlletgit que reclame que ho faça amb països de més pes: "Aquesta és la seua proposta per a la política internacional, dependre del que decidisquen i facen uns altres?".
Feijóo li ha advertit que "el reconeixement d'un Estat sense que es donen les condicions perquè siga viable pot perjudicar als palestins". "Vostè ho sap, però està encegat amb aquest ànsies de protagonisme", li ha tirat en cara, després de reclamar-li que no es deixe portar per la "supèrbia" de creure que ell només pot resoldre un conflicte de 80 anys.
"Jo no li dic que no reconega l'Estat palestí, li dic que no ho faça sol. Quines fronteres va a tenir l'Estat? Quina població va a tenir l'Estat? Quin règim democràtic va a tenir l'Estat? Estarà desmilitaritzat?", li ha preguntat al president.
PNB QÜESTIONA QUÈ ES RECONEIXERIA
En línia similar s'ha pronunciat també el portaveu del PNB, Aitor Esteban. "No tenim cap problema, però exactament què estaríem reconeixent?", li ha plantejat a Sánchez, reconeixent que "com a toc d'atenció a Israel" està ben però qüestionant la viabilitat.
Així, ha subratllat que la Franja de Gaza ha quedat "reduïda al no-res" per Israel i a Cisjordània el que hi ha són "illes" perquè no s'ha respectat el Dret Internacional amb els assentaments israelians. "I a qui representa? Qui és el Govern representatiu de debò, l'Autoritat Palestina? Qui farà complir a Israel aquest declaració de nou Estat palestí?", ha afegit. Per això, Esteban ha advertit en contra de "crear sensacions que després siguen decepcions".
Molt més taxatiu s'ha mostrat el líder de Vox, Santiago Abascal. "Nosaltres mai anem a recolzar un Estat palestí controlat pels seus aplaudidores de Hamàs i controlat per Qatar", ha traslladat al president. "Es pot recolzar amb condicions, però no en aquestes circumstàncies", ha puntalizado, assegurat que el seu partit no sent "cap tipus de vergonya ni de por" a dir-ho.
