Les queixes individuals augmenten un 100% en 2020 i s'obrin dos d'ofici per la situació d'Atenció Primria i les llistes d'espera
VALNCIA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -
Les queixen rebudes pel Síndic de Greuges demostren "un elevat grau d'insatisfacció" entre amplis sectors de població pel funcionament de l'Administració sanitria ja que encara que ha comprs "la sobrecrrega" derivada de la pandmia "no ha pogut entendre que no funcionaren servicis tan bsics com l'atenció telefnica", la qual cosa "ha acrescut la sensació d'inseguretat en la població".
Així, ho ha explicat el síndic de Greuges, Ángel Luna, després d'entregar en Les Corts la memria de la institució, que detalla que en 2020 es van tramitar 205 queixes, el 5,04% del total de les presentades, enfront de les 439 de l'any anterior, que van suposar el 9,70%.
Sobre aquest tema, ha aclarit que realment la queixes individuals en sanitat han augmentat quasi un cent per cent per que les dades finals han quedat "desvirtuats" per una queixa collectiva en 2019 encapalada per l'alcalde de la Vall de Laguar referida a l'atenció hospitalria a domicili en el departament de la Marina. Així, quasi 315 de les queixes del passat any es referien a aquesta qüestió pel que "queden realment en una sola".
Així mateix, ha aclarit que les queixes que afecten a la Conselleria de Sanitat --244-- són menors que les d'Igualtat o Educació perqu disposa d'un propi Servici d'Atenció i Informació al Pacient d'Especialitzada que resol bona part d'elles sense que siga necessari tramitar-les davant el síndic.
Luna ha explicat que les queixes de 2020 tenen "més relació amb problemes organitzatius que d'assistncia o prctica sanitria prpiament aquesta". Així, ha destacat que la població ha comprs "la sobrecrrega dels hospitals i els problemes dels centres de salut, davant la virulncia de la malaltia", així com el dany que el virus "ha ocasionat entre els treballadors sanitaris i que ha minvat la capacitat del sistema".
No obstant a, quan una persona té "un problema de salut i ni tan sols és capa de contactar per telfon amb el seu centre de salut la sensació de desemparament és absoluta", ha recriminat.
A més, ha recalcat que "la disparitat" de criteris en les diferents demarcacions sanitries per a fer proves i obtindre resultats, els "nombrosos canvis de protocols" sobre el funcionament dels centres de salut i "la falta d'informació clara i senzilla" a la ciutadania han generat aquestes situacions de "desemparament, especialment en la població més vulnerable com les persones majors o amb malalties crniques".
QUEIXES D'OFICI
Per a, ha recordat que es va tramitar una queixa d'ofici sobre la situació de l'Atenció Primria a la Comunitat Valenciana en la qual es destacava la necessitat de prioritzar l'atenció presencial per a la població més frgil, sense oblidar l'exigncia de coordinar l'actuació sanitria en centres de servicis socials de carcter residencial, que és on es concentra la major part de la població especialment vulnerable al virus.
També va haver-hi una recomanació específica demanant reforar els mitjans telefnics i telemtics, que s'havien mostrat clarament insuficients per a satisfer les necessitats collectives al llarg de la pandmia.
Quant a l'Atenció Especialitzada, ha explicat que moltes de les mancances i debilitats del sistema públic sanitari, que "ja es coneixien s'han vist considerablement agreujades per la pandmia".
En eixe sentit, davant "les reiterades queixes" de la ciutadania, es va obrir al febrer de 2020 una investigació d'ofici sobre les llistes d'esperes quirúrgiques.
Una vegada iniciat el trmit, la COVID-19 va adquirir la dimensió de pandmia i es va reconduir el plantejament inicial de la queixa d'ofici per a integrar en la seua anlisi les noves circumstncies condicionants de l'atenció especialitzada.
La investigació va concloure recomanant a l'Administració sanitria que implementara mesurades de refor, fonamentalment en relació amb la disponibilitat de professionals per a "garantir la celeritat i eficcia en l'assistncia al pacient".
De la mateixa manera, va insistir en la necessitat de mantindre en tot moment "un nivell d'informació suficient perqu la ciutadania poguera conéixer la seua situació en les llistes d'espera i les possibles opcions quirúrgiques o d'atenció a les seues dolncies".
