CSIF també lamenta la "nul·la negociació" i reclama "mesures correctores"
VALÈNCIA, 31 Ene. (EUROPA PRESS) -
El sindicat docent STEPV reclama la retirada del decret d'homologació del reconeixement de la competència lingüística de valencià en considerar que "no hi ha marge de negociació" amb els representants dels treballadors per ser fruit d'un "pacte polític" entre les conselleries d'Educació (Compromís) i Funció Pública (PSPV).
En la Taula Sectorial d'Educació d'aquest dimarts s'ha analitzat el decret, presentat fa uns mesos, pel qual es regula el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l'homologació dels estudis mitjançant l'equivalència amb el nivell C1 si l'alumnat de Batxillerat obté un 7 o més de nota mitjana, entre altres homologacions.
Segons STEPV, el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, ha explicat en la sessió que la proposta de decret és fruit de l'acord entre la consellerias de Funció Pública i Educació, pel qual es regularà també la competència lingüística en la funció pública juntament amb l'homologació en el sector educatiu. És a dir, hi ha dos decrets, el de funció pública i el que s'ha negociat aquest dimarts, que van en paral·lel i ja estan pactats entre les dos conselleries.
Per tant, el sindicat adverteix que "no hi ha cap marge de negociació perquè el decret respon un pacte polític", la qual cosa li ha portat a mostrar la seua "indignació" en Taula Sectorial.
Al seu juí, com el decret modifica condicions laborals del professorat, no és suficient que passe per Mesa com un pur tràmit informatiu, sinó que s'ha de poder negociar. En cas contrari, avisa, és una "burla" als sindicats, a les taules de negociació i al professorat al que representen.
Així i tot, STEPV ha demanat la retirada del decret per diversos motius. El primer és no disposar d'una avaluació de l'aplicació del PEPLI (Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural), que segons la Llei de Plurilingüisme s'ha de realitzar als quatre anys de la seua aplicació, que avale aquesta proposta.
Una altra de les raons és que es proposa una ampliació de la Llei de Plurilingüisme mitjançant un decret que eleva l'homologació del nivell B2 al C1, quan "amb prou faenes s'ha aplicat la llei en el sistema educatiu perquè aquest és el segon curs que s'aplica el PEPLI en Batxillerat".
"PRESSIÓ TERRIBLE" PER ALS DOCENTS
També considera que "no hi ha cap justificació pedagògica, lingüística o sociolingüística" que avale la modificació dels nivells de certificació. "El professorat de valencià tindrà una responsabilitat que no li correspon i una pressió terrible sobre les seues esquenes", alerta.
STEPV esgrimeix que l'aplicació de la mesura serà molt diferent segons el territori i la titularitat del centre, a més d'assenyalar que "no és responsabilitat de Secundària i Batxillerat homologar o acreditar competències lingüístiques perquè ja hi ha altres etapes educatives i organismes que ho fan: EOI, FPA, JQCV i CEIACOVA".
"El currículum de valencià és molt més extens que les competències en comprensió i expressió oral i escrita i la mediació (MECRL) i no està pensat per a atendre les exigències del MECRL. El professorat de valencià hauria de prescindir de la majoria de currículum per a garantir que el seu alumnat obté els nivells proposats en el decret, fet que seria il·legal", sosté.
És més, l'organització sindical assegura que "posar en aquesta tessitura al professorat és violentar-lo", alguna cosa que ni accepta ni tolera, i recorda que hi ha aspectes de la Llei de Plurilingüisme que no s'han desenvolupat i són "urgents", com l'atenció a l'alumnat nouvingut o els aspectes metodològics i els processos d'avaluació de la intervenció didàctica a l'aula.
En definitiva, al seu parer, aquest decret repercuteix negativament en el prestigi social del valencià i no contribuirà al seu ús social, aspecte sobre el qual veu necessària "una intervenció real i urgent per a evitar el greu retrocés social del valencià".
Segons STEPV, el responsable de Política Lingüística ha intentat justificar la proposta, al·legant que el currículum de valencià en Batxillerat va més enllà dels requisits establits pel MECRL i que altres comunitats autònomes amb llengua pròpia ja ho tenen regulat, a més de negar que el professorat patirà pressió en l'aplicació d'aquesta mesura.
El sindicat ha aportat en Taula Sectorial el manifest que estan firmant departaments de Valencià d'alguns instituts en el qual es rebutja el decret en la mateixa línia. També ha convocat una assemblea telemàtica aquest dimecres 1 a les 18 hores per a tractar la proposta de decret i acordar accions per a manifestar el rebuig del professorat.
Per la seua banda, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha lamentat la "nul·la negociació" per part de la Generalitat en l'homologació amb el nivell C1 en valencià i ha demanat "mesures correctores".
"GREUGE PER A FP"
El sindicat considera que l'actual projecte de reglament, que contempla eixe reconeixement per a qui traga una nota de 7 o
superior en valencià en Batxillerat, "provoca un greuge per a milers d'alumnes d'FP que no ho cursen".
CSIF ja va presentar al·legacions el passat mes de desembre contra la decisió del Consell d'aplicar eixa homologació a partir del passat curs. La central sindical va recórrer davant el "greuge o discriminació" que suposa "la qualificació arbitrària de 7 en Batxillerat i que siga des del curs 2021/2022".
L'organització, en aquest sentit, destacava que "es produeix una discriminació temporal inadmissible, ja que hi haurà moltes persones que, amb esforç, hagen superat els dos cursos de Batxillerat amb una qualificació de 7 o superior amb anterioritat al curs 2021/2022 i no podran veure reconeguda la seua competència lingüística amb el nivell C1 només pel moment en què van iniciar els seus estudis".
El sindicat, a més, avisa d'una altra discriminació o greuge" en "eixa qualificació arbitrària, ja que poden existir moltes persones que hagen aprovat l'assignatura de valencià en els dos cursos de Batxillerat sense haver arribat a la qualificació de 7. Aquestes persones no van tindre la possibilitat d'adaptar els seus estudis, esforç o currículum educatiu per no ser coneixedores, en el moment d'inici del curs corresponent, d'una norma que els anava a resultar d'aplicació. Açò provoca una situació d'inseguretat jurídica".
CSIF, sobre aquesta base, ha demanat que s'incloguen "mesures correctores" en el decret del Consell per a evitar la "discriminació" entre ensenyaments. Referent a açò, ha reclamat que l'alumnat que trie una altra formació com a FP o règim especial, i no curse Batxillerat, tinga accés prioritari o places reservades en les proves lliures d'EOI o JQCV per a poder accedir a un nivell C1. De no corregir-se aquest aspecte, es "abandonaria de nou a aquests estudiants per triar aquesta formació, limitant el seu futur professional, per exemple a l'administració pública".
La central sindical, a més, ha recordat les al·legacions presentades al decret com el seu retroactividad insuficient -d'únicament un curs- i la nul·la justificació, per part de Conselleria, d'exigir un 7 per a obtindre el C1 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. CSIF exigeix que amb un aprovat es puga homologar.
Andalucía
