El Suprem condemna la Manada per violació i eleva la seua condemna a 15 anys de presó i 8 de llibertat vigilada

Publicado 21/6/2019 16:54:50CET

La Sala destaca l'"angoixa i intens aclaparament" de la víctima pel "lloc estret i sense eixida" en què va ser introduïda per força

MADRID, 21 Jun. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem ha revocat la sentència de 'La Manada' i ha elevat les condemnes per als cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació amb les agreujants específiques de tracte vexatori i actuació conjunta de dos o més persones, admetent així parcialment els recursos de la Fiscalia, la víctima i les acusacions populars que exerceixen l'Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra.

A un dels membres de 'La Manada', el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero, el tribunal li condemna a dos anys més de presó, un total de 17, com a responsable del delicte de robatori amb intimidació del telèfon mòbil de la jove madrilenya. Així mateix, la Sala incrementa l'import de la responsabilitat civil a la qual té dret la víctima a la quantitat de 100.000 euros.

A més, s'inhabilita els cinc durant el temps de la condemna, se'ls prohibeix acostar-se a menys de 500 metres al domicili, lloc de treball o qualsevol altre que freqüente la víctima durant 20 anys, i se'ls imposa 8 anys de llibertat vigilada una vegada complida la pena.

La sentència, que s'ha adoptat per unanimitat, ha sigut anunciada després d'una deliberació de més de dos hores, que ha començat just després que concloguera la vista pública en la qual els cinc magistrats de la Sala han escoltat els arguments d'acusacions i defenses.

Després d'aquesta deliberació, l'alt tribunal considera que l'ocorregut en els Sanfermines de 2016 va ser agressió sexual i no abús, que és el delicte pel qual tant l'Audiència Provincial com el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) havien condemnat a 9 anys de presó a José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero, Ángel Pozas i Alfonso Jesús Cabezuelo.

Amb la sentència del Suprem, la sentència contra 'La Manada' ja és ferma, però l'encarregat d'executar les penes haurà de ser el tribunal enjuiciador, açò és, l'Audiència Provincial, que citarà previsiblement els condemnats per a comunicar-los que hauran d'ingressar a la presó.

AUTÈNTIC ESCENARI INTIMIDATORI

Malgrat que encara no s'ha redactat la sentència, el tribunal integrat per Andrés Martínez Arrieta, Ana Ferrer, Susana Polo, Vicente Magro i Andrés Palomo --aquest últim ha substituït a última hora Francisco Monterde-- ha fet públic un extens i prolix comunicat explicant els motius de la seua decisió.

Així, el Suprem decideix, seguint precedents jurisprudencials, que la redacció dels fets provats duta a terme en la sentència del TSJN, que és la que s'ha revisat hui, determina que aquests fets "no poden constituir un delicte d'abús sexual, sinó un delicte de violació, sent incorrecta per tant la qualificació jurídica dels mateixos".

Açò és perquè el relat dels fets de la resolució descriu "un autèntic escenari intimidatori" en el qual la víctima "en cap moment consent als actes sexuals duts a terme pels acusats".

Afig que aquesta situació "intimidant" és la que va fer que la víctima "adoptara una actitud de submissió, fent el que els autors li deien que fera, davant l'angoixa i intens aclaparament que la situació li va produir pel lloc recòndit, estret i sense eixida en el qual va ser introduïda per força".

El comunicat del Suprem també al·ludeix a les circumstàncies personals de la víctima i els acusats en el lloc dels fets, "la qual cosa va ser aprofitada per ells per a realitzar els actes contra la llibertat" de la jove, i assenyala que va haver-hi "almenys deu agressions sexuals amb penetracions bucals, vaginals i anals".

NO HAN POGUT CONDEMNAR PER LES DEU AGRESSIONS

El tribunal constata igualment l'"error en la qualificació jurídica de la sentència" revisada, que "va considerar concurrent un únic delicte continuat quan per la pluralitat d'intervinents i d'actes agressius, la correcta qualificació haguera sigut considerar als acusats autors i partícips d'una pluralitat de delictes d'agressió sexual". Aquest últim punt, afigen els magistrats, no ha sigut objecte d'impugnació per cap de les acusacions i conseqüentment el principi acusatori impedeix que la Sala es pronuncie sobre aquest tema.

Quant als agreujaments específics del delicte de violació, el Suprem apunta en el seu comunicat el "tracte vexatori o degradant" que va patir la víctima, ja que va haver-hi diverses penetracions simultànies i els acusats van fer "ostentació" en els vídeos gravats, "vanant-se del seu obrar". Aquesta actitud va resultar acreditada en la sentència de l'Audiència Provincial, confirmada després pel TSJN, que ho va tindre en compte per a individualitzar la pena imposada.

ROBATORI AMB INTIMIDACIÓ DEL TELÈFON, NO FURT

D'altra banda, el tribunal aplica l'agreujament específic per l'actuació conjunta de dos o més persones, la qual cosa es desprèn "amb claredat" del relat de fets provats, "sense que açò implique valorar dues vegades una mateixa situació". Segons els magistrats, la superioritat numèrica va ser aprofitada pels acusats per a "major impunitat i assegurament del delicte comès".

Com a conseqüència de l'anterior, el Suprem entén que tampoc és correcta la qualificació jurídica que realitza la sentència revisada respecte de la sostració del telèfon de la víctima, "ja que en quedar acreditada la intimidació, els fets no són constitutius d'un delicte de furt, sinó de robatori amb intimidació".

Contador
colaboracio