El teatre valencià aspira a conquistar els Max "posant llum a temes dolorosos" i derrocant tabús

Trobada amb els finalistes valencians en els Premis Max. D'esquerra a dreta, dempeus: Sergio Caballero, Paula Llorens i Jesús Muñoz.Asseguts: Rodolf Sirera, Desirée Belmonte, Pau Pons, Sergio Claramunt i Álvaro Oltra
TATO BAEZA / SGAE
Publicado: martes, 28 marzo 2023 17:14

   VALNCIA, 28 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Els finalistes valencians dels XXVI Premis Max de les Arts Escniques tenen en comú la forma en la qual les seues obres tracten de "posar llum a temes dolorosos" i "derrocar tabús" sobre la salut mental o la mort, en un moment de "despertar de la conscincia de la societat" en el qual els artistes senten la necessitat de reflectir el món en el qual viuen.

   Així ho han explicat els nominats aquest dimarts en una trobada que han compartit aquest dimarts en la Sala SGAE Centre Cultural, condut pel dramaturg Rodolf Sirera, qui ha destacat que enguany el segell valenci en els Max ho acaparen els creadors d'histries i autors de textos teatrals, "que són en el fons el que hauria de ser el centre d'una obra", "gent que treballa sobre les idees i el que es pretén obrar a l'escenari".

   En concret, han participat en l'acte d'aquest dimarts Paula Llorens i Sergio Caballero (Cactus Teatre), que opten al Premi al Millor Espectacle Revelació per 'L'abraada dels cucs'; Desirée Belmonte (Teatre de la Catrina), que amb 'La caja. Donde la realidad pierde sus límites' competeix en les categories de Millor Espectacle Revelació i Millor Autoria Revelació; i Jesús Muñoz i Pau Pons (Pont Flotant), finalistes en Millor Autoria Teatral per 'Eclipse total'. Els ha acompanyat el director i fundador de Payasospital, Sergio Claramunt, que rebr el Premi Max de Carcter Social 2023.

   Les seues propostes, tal com ha apuntat Sirera, aborden temes com el sucidi, els problemes de salut mental o la mort, per Paula Llorens assenyala que, "al marge que es parle d'a, no tenen per qu ser en absolut obres amb una visió trista" i "cap dels espectacles és pessimista". "Intentem posar llum a temes a priori dolorosos, mostrant que formen part de la vida", ha destacat.

   En el cas de 'La caja', Desirée Belmonte ha explicat que "més enll de la salut mental", el seu objectiu era "posar el focus en ments" que al seu juí "són meravelloses i tenen alguna cosa molt especial". "Posar llum en un lloc on socialment pareix que només hi ha foscor", ha coincidit.

   Per a Pau Pons, hi ha tabús dels quals ara es comena a parlar i els creadors, "com a reflex de la societat en qu viuen", s'han vist "en la necessitat de plantejar-ho en escena", des d'una "perspectiva més humana", per a "enfrontar a la realitat" de, per exemple, la mort. "Estem vinculats a la societat en qu vivim, tenim necessitat de respondre a les seues temtiques", ha comentat.

"COMPARTIM GENERACIÓ I ÉS SIMPTOMTIC"

   En eixa mateixa línia, Jesús Moreno ha exposat que la salut mental o el sexe entre persones amb diversitat funcional "són tabús que continuem arrossegant". Creu que "les casualitats no existeixen" i que totes les obres valencianes els retraten perqu la pandmia i altres circumstncies han portat a "decidir parlar-los ja". "Compartim una mateixa generació i és simptomtic que parlem d'aquests temes que continuen sent tabú", ha opinat.

   El fundador de Payasospital creu que "estem en un despertar de la conscincia de la societat" en qu "parlar de la vida i de la mort és el mateix perqu tots dos formen part de la vida". Claramunt ha relatat que, en els seus 25 anys d'activitat en hospitals, l'equip de Payasospital des del principi va tindre clar que havia de formar-se per a "preparar-se per a situació de patiment, dolor i mort", alguna cosa que "estranyava" al personal sanitari. "La mort no és un fracs clínic, és alguna cosa natural", ha opinat, i afig que ara s'ha "despertat la conscincia" i els professionals sanitaris "comencen a formar-se en el dol", ha indicat Claramunt, que pensa que "és alguna cosa natural que hauríem d'estudiar".

   A més, ha afirmat que en els hospitals "cada vegada hi ha més casos de salut mental d'adolescents", i també que "que la pandmia igual ha tingut alguna cosa que veure".

   En eixe sentit, Jesús Moreno ha revelat que per a ell una font en el seu procés de creació és la guia d'acompanyament en el duel que s'empra en centres escolars: "Es parla de la mort com a moment perfecte per a poder parlar de la vida".

SUBVENCIONS I ATRAURE NOUS PÚBLICS

   Durant la trobada, els nominats també han comentat qu reclamarien a les institucions públiques de cara a les eleccions i al canvi de legislatura. Paula Llorens ha insistit en una reivindicació que el sector porta "anys i anys" formulant: millorar les subvencions públiques perqu "com estan plantejades és surrealista, ixen tard, quan te les donen passa quasi més d'un any i per a cobrar ja t'has arrunat". Així mateix, ha cridat a "atendre a la diversitat creativa". "Hi ha molts temes a tractar, moltes disciplines i al final el que volem és que estiguem tots representats".

   Jesús Moreno ha posat sobre la taula la importncia de captar al públic jove i Sergio Caballero ha subratllat que "cal blindar més la professió". "Sempre tinc la sensació de que des de Valncia has d'estar alant el bra perqu eres l'últim de la fila. No volem ser els primers, volem continuar", ha exposat.

   Per a Caballero, també és important "potenciar en les aules la lliure emprenedoria artística" i ha posat en valor l'aportació de la joventut i el seu 'feedback' sobre les obres. "Tenim tendncia a menysprear les coses de joves i m'han donat llions molt bsties".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià