VALNCIA, 19 Abr. (EUROPA PRESS) -
La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna als exdirectius de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) pel cobrament de dietes per ha rebaixat les penes: fixa dos anys de presó per a l'exdirector Roberto López Abad i un any per a altres quatre encausats més, entre ells, l'ex-vicepresident Antonio Gil-Terrón.
Així es desprn de la resolució, en la qual l'Alt Tribunal estima parcialment els recursos dels condemnats en el referit a la penalitat, que l'ha redut davant l'absncia de raons justificatives que permeteren establir la pena que es va imposar al no concórrer agreujants.
Inicialment, López Abad va ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó i els altres quatre encausats a un any i mig pel delicte d'apropiació indeguda. Així mateix, l'Audincia va imposar nou mesos de presó a l'expresident de la caixa, Modesto Crespo, després de reconéixer els fets i arribar a un acord amb les acusacions.
Els directius condemnats van orquestrar una estructura per a permetre que l'aleshores president cobrara unes dietes per presidir la societat Tinser sense activitat real alguna al capdavant de la mateixa.
Així, López Abad va proposar la Comissió de Retribucions de la CAM que en Tinser es constitura un Consell d'Administració, es nomenara president a Crespo i se li retribura per l'acompliment de tal funció amb la quantitat de 300.000 euros anuals. Per a, van acceptar una proposició "inassumible" que vulnerava el que es disposa en els estatuts i la política retributiva dels consellers per ells fixada.
"DETALLADA" VALORACIÓ DE PROVA
El TS entén, després d'estudiar els recursos, que existeix una "detallada i exacta" valoració de la prova pel tribunal juzgador davant un entramat en l'entitat bancria dirigit a fixar una dieta al president de l'entitat sota la creació d'una figura instrumental d'un crrec en una empresa pertanyent al grup on es fixa artificialment una dieta de 600.000 euros sense dedicació alguna a l'exercici d'activitat real per a defugir que com a president de l'entitat bancria no podia cobrar.
Es reconeix que existeix una articulació del pla orquestrat sota la intervenció directa del director general de l'entitat i la comissió de retribucions que van ser pea essencial, així com el secretari del consell que va redactar l'acta ocultant tal dada en la junta a la resta de consellers, que van ignorar tot el que s'estava fent.
Així, el tribunal dóna per provat que "va articular un ardit d'enginyeria societria o abús de la persona jurídica per a burlar la clara prohibició estatutria i cobrar uns diners en contraprestació a un tasca merament representativa que era, per definició, gratuta i honorífica".
Entén que la remuneració que es va conferir al president de la CAM vulnerava una clara prohibició normativa i, per a ocultar-ho, es va utilitzar el subterfugi d'un rgan de govern "absurd, inútil i innecessari".
A més, subratlla que no va existir prestació de servici que comportara temps, dedicació i responsabilitat, al marge de la seua condició de president de la CAM que poguera justificar la seua percepció i, a més, sota una aparena formal i simulada de transparncia, es va trencar "de forma abrupta i injustificada" la ja generosa política general de retribucions dels consellers per la seua intervenció en empreses participades del grup.
"A denota a les clares que es va tractar de pagar un poc més que la simple assistncia i direcció d'un rgan de govern, a gratcient que a excedia de forma notria els poders d'administració encomanats delimitats en els Estatuts de la Caixa", considera.
"IDEACIÓ CRIMINAL CONCERTADA"
Al seu entendre, va haver-hi una "ideació criminal concertada" del president de la CAM i director general, així com de la comissió de retribucions i el secretari del consell.
L'actuació individual dels membres de la comissió en el discórrer dels esdeveniments que van acabar permetent que Modest Crespo cobrara injustificadament una percepció illícita i desproporcionada est, segons el parer del tribunal, "clara".
Van assumir, en definitiva, que el pagament encobria alguna cosa diferent del cobrament d'una mera dieta per assistncia en una societat instrumental sense capacitat de determinació estratgica o de vigilncia autnoma. Aquesta cosa diferent era el pagament de tasques merament protocollries dins de la CAM i, en conseqüncia, vulnerava la prohibició estatutria, sent per tant illícit.
El tribunal destaca que l'acceptació favorable de la proposta, amb les dades que ja disposaven, "suposava adherir-se de forma tcita al pla ideat de poder pagar una remuneració encoberta i illícita al nou president de la CAM, causant amb a un perjuí a l'entitat".
