El Collegi de Metges iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial i calcula que es podr aplicar a 400 metges d'Alacant
ALACANT, 13 Sep. (EUROPA PRESS) -
La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat el recurs interposat per la Conselleria de Sanitat contra la sentcia d'un jutjat d'Alacant que li va condemnar el passat 13 de gener per vulnerar el dret fonamental a la igualtat, a la salut i a la vida dels metges de la privada, que no van poder accedir al procés de vacunació contra la Covid-19 en les mateixes condicions que els seus companys de la sanitat pública.
La sentncia, que pot ser recorreguda davant el Suprem, confirma la resolució del Jutjat del contenciós-Administratiu nombre 3 d'Alacant i imposa, a més, 2.000 euros de costos a l'administració. Segons consta en la sentncia, els metges que exercien la medicina en la privada no van comenar a ser vacunats fins al 15 de febrer de 2021, amb quasi dos mesos de retard enfront dels que treballen per al sistema públic i després que des del Collegi de Metges d'Alacant se sollicitara mesures cautelaríssimes, que van ser aprovades el 21 de gener i, posteriorment, ratificades per mesures cautelars.
Per a la sala, va haver-hi un retard "com menys negligent" en eixa vacunació als metges de la privada, als quals es va retardar eixa vacuna, malgrat l'exposició als mateixos riscos. I considera que eixe retard "de cap manera estava justificat" per un doble motiu: la llista de prioritat per als sanitaris "de primera línia" establida per les autoritats sanitries no establia distincions entre els facultatius, i perqu els riscos per a la vida i la salut dels metges amb exposició pel virus eren els mateixos en tots dos casos.
Segons la sentncia no s'entén "de cap manera que a uns se'ls proporcionara la vacuna i a uns altres més tard", ja que estaven "sotmesos als mateixos riscos" i haver procedit d'aquesta manera justifica "la invocació del dret a la salut, i fins i tot a la vida", per l'exposició a una malaltia contagiosa i perillosa per a la seua integritat física.
D'aquesta manera, rebutja les allegacions de l'administració valenciana, que negava vulneració alguna i es justificava que en les vacunacions s'havien respectat els principis "de necessitat, d'equitat, de reciprocitat i d'avaluació dels riscos d'exposició, transmissió, morbiditat greu i mortalitat".
La sala assenyala que all rellevant per al seu enjudiciament és que "tot i disposar de mitjans, encara que foren insuficients, va haver-hi un dficit d'atenció en la prestació de la vacunació als sanitaris de la medicina privada en relació amb els de la pública", que resulta "discriminatria", tot i estar tots els sanitaris exposats a les mateixes situacions de risc, que comprometien "greument" la seua salut. I conclou que Sanitat va donar prioritat al seu personal "descurant" l'atenció dels sanitaris no depenents de les seues institucions públiques.
El president del Collegi de Metges d'Alacant, Hermann Schwarz, la vicepresidenta primera del Consell General de Collegis de Metges d'Espanya, María Isabel Moya, i el secretari jurídic, Guillermo Llague, han oferit aquest dimarts una roda de premsa per a explicar la sentncia i anunciar les mesures que d'ella es derivaran.
"NO S'ESTABLIA ORDRE"
Moya, que va impulsar la demanda en ocupar en aquell moment la presidncia de l'aquesta institució a Alacant, ha explicat que en aquells moments, la sanitat privada estava intervinguda i que en l'estratgia nacional de vacunació "no establia cap ordre, com no podia ser d'una altra manera" perqu no es veja vulnerat l'article 14 d ella Constitució Espanyola.
La vicepresidenta ha explicat que aleshores van viure amb "molta alarma" l'"ordre de prelació" que va imposar la Conselleria de Sanitat i van haver de realitzar-li nombroses consultes i peticions, oferiments múltiples i traslladaven que en cap altra autonomia s'estava produint eixa distinció que vulnerava els drets dels metges a la igualtat.
Quan van apreciar que no s'estaven tenint en compte les seues peticions, van decidir acudir a la Justícia i, segons el seu punt de vista, "la moralitat d'aquesta sentncia és el més important i és que en estat de dret i en un estat d'alarma i risc" per a la salut per la pandmia, no es pot imposar un tracte diferent "pel mer fet de treballar en un altre mbit laboral diferent, una corporació com la nostra no ho podem admetre".
Des del Collegi de Metges d'Alacant es mostren esperanats que Sanitat no recórrega davant el Suprem "en estar molt bé argumentada" la decisió del TSJCV, segons Hermann Schwarz.
Mentre esperen al fet que la sentncia adquirisca fermesa, han anunciat que iniciaran un procediment de responsabilitat patrimonial, emparat en la Llei 39/2015 i la Llei 40/2015, mitjanant el qual exigiran un rescabalament per als metges alacantins afectats pels danys personals, morals i materials que han patit.
En total, estimen que hi ha al voltant de 400 metges als quals pot resultar d'aplicació aquest procés. Els sanitaris hauran de justificar que van patir contagi, o es van veure obligats a tancar els seus despatxos o no treballar en els seus centres privats com a conseqüncia de la pandmia.
