Absol a Eugenio Hidalgo tot i que l'inhabilita per a càrrec públic durant set anys, resolució que recorrerà el seu advocat, Rafael Perera
PALMA DE MALLORCA, 19 de novembre (EUROPA PRESS)
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma ha emès avui la sentència corresponent a la peça 32 del cas Andratx, en què condemna a l'excap d'Urbanisme del municipi mallorquí, Jaume Massot, a cinc anys de presó pels delictes de prevaricació i falsedat en document oficial, així com un any i nou mesos de presó per a Carlos Hidalgo, germà de l'exalcalde 'andritxol', Eugenio Hidalgo, pels mateixos delictes.
Tot i això, l'òrgan judicial ha absolt a l'ex primer edil dels delictes de falsedat documental i prevaricació urbanística pels que se li acusava, malgrat que li condemna a set anys d'inhabilitació per a càrrec públic per un delicte de prevaricació de funcionari. La peça per la qual es va celebrar el segon judici del cas és la referida a la construcció il·legal del restaurant de Carlos Hidalgo en una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) d'Andratx.
En concret, sobre Massot recauen quatre anys de presó i una multa de deu mesos, a raó d'una quota diària de 40 euros, a més de la inhabilitació especial per a càrrec públic per tres anys per falsedat, a més d'altres vuit anys d'inhabilitació per prevaricació urbanística.
Mentrestant, Carlos Hidalgo s'enfronta amb un any i sis mesos de presó per falsedat en document oficial, una multa de tres mesos (quota diària de 20 euros), i inhabilitació especial per a tota ocupació o càrrec públic per un any. Al mateix temps, se li condemna a tres mesos de presó, a substituir per 180 dies de multa (20 euros diaris) i inhabilitació per tres anys i sis mesos per prevaricació urbanística. A l'acusat se li ha absolt del delicte contra l'ordenació del territori.
La resolució imposa alhora a Massot i Juan Carlos Hidalgo les 2/8 parts de les costes i a Eugenio Hidalgo una vuitena part, incloent les de l'acusació particular exercida per l'Ajuntament d'Andratx i declarant d'ofici les 5/8 parts restants.
D'aquesta manera, la sentència recull penes inferiors a les peticions formulades per la Fiscalia, que havia reclamat set anys de presó sobre Massot (sis per delicte de falsedat i dos per prevaricació), cinc i mitjà per a Carlos Hidalgo (tres per falsedat, sis mesos per prevaricació i dos pel delicte contra l'ordenació del territori) i set sobre Eugenio Hidalgo (cinc per falsedat i dos per prevaricació).
En declaracions a Europa Press, Rafael Perera, advocat de Eugenio Hidalgo, ja ha anunciat que presentarà un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem contra els set anys d'inhabilitació interposats al seu client, perquè considera que es tracta d'una mesura "rebuscada" i, per tant, "cal actuar per principis".
Segons ha afirmat, la sentència no ha suposat "una sorpresa" ja que Eugenio Hidalgo "no va cometre" cap dels delictes de falsedat i prevaricació, "el que va quedar demostrat en el judici", en què Perera havia demanat l'absolució. Tot i això, va puntualitzar que "no cal buscar cinc peus al gat" amb la condemna de set anys d'inhabilitació que, va assenyalar, es deu al fet que l'Audiència va veure evident durant la vista que Eugenio va instruir un expedient sancionador contra el seu germà i va ordenar la demolició de les obres il·legals.
En aquest sentit, va manifestar que és cert que es van ensorrar, constituint l'única demolició que ha estat reclamada per l'Ajuntament d'Andratx, i va justificar que ho va fer per evitar que el Consell de Mallorca intervingués en el cas. "Si el consistori no sancionava, la multa que podria ser interposada pel Consell anava a ser superior", va explicar l'advocat.
L'Audiència, en el document emès avui, considera provat que Carlos Hidalgo va adquirir el 29-7-1999 i per un preu de 14 milions de pessetes la finca que comprenia la parcel·la 180 del polígon 12 d'Andratx que contenia un habitatge passat a 1950 de planta baixa i pis. La zona està classificada -en virtut de la Llei d'Espais Naturals de les Illes Balears de 1991 i apareix grafiada en els plans que incorpora l'esmentada norma-, com Sòl Rústic Protegit amb la categoria d'ANEI.
Així, donat el nivell de protecció legal vigent i la seva superfície, era impossible autoritzar legalment, la construcció, ampliació o les obres tendents a possibilitar el canvi d'ús d'habitatge per a l'activitat de restaurant. Tot i això, malgrat la impossibilitat legal, l'acusat va decidir procedir a efectuar les obres, construccions i reformes necessàries per canviar l'ús, i alhora sobre les parcel·les adjacents, amb idèntic nivell legal de protecció, que també va adquirir Hidalgo, va transformar una zona humida mitjançant l'abocament de grava i terra en pàrquing, jardí i terrasses, procedint al tancament del pàrquing.
CONSCIENT DE LA QUALIFICACIÓ DE SÒL RÚSTIC
També afirma que a Hidalgo li constava fefaentment la qualificació de sòl rústic i la seva categoria de protegit com zona ANEI, del que ja s'havia certificat documentalment a través de Massot el novembre de 1998, gairebé un any abans d'adquirir la parcel·la. Aquesta categoria li va permetre fer-se amb el terreny a un preu inferior al qual tindria com urbà.
En el seu afany per executar les obres il·legals que projectava, Hidalgo va contractar els serveis de l'arquitecte Francisco Muñoz -mort en l'any 2006-, que era amic i col·laborador de Massot a l'entitat Territori Assessors SL. L'excap d'Urbanisme va ser convençut així perquè realitzés quants actes administratius calguessin o convenients, tot i que fossin il·legals, per obtenir l'esmentat fi.
Per la seva banda, Eugenio Hidalgo, llavors regidor delegat d'Urbanisme, tenia ple coneixement del que pretenia el seu germà, així com de la qualificació urbanística de la finca a causa del seu condició primer de regidor i després de batle.
Segons la resolució, en virtut de l'acord existent entre Juan Carlos i Massot, aquest últim, a petició d'aquell, va emetre diverses certificacions en les quals modificant conscientment el seu criteri expressat en anteriors certificacions, participava un canvi en la classificació del terra, amb la consegüent modificació dels seus paràmetres de l'edificació i ús permès de les parcel·les propietat d'Hidalgo. En aquest sentit, a l'emetre les anteriors certificacions, Massot era conscient i plenament coneixedor que els terrenys no eren urbans i que certificava alguna cosa que no era cert.
Cal destacar que actualment, segons se certifica per l'ajuntament d'Andratx, aquests terrenys són rústics protegits com zona ANEI en congruència amb les normes subsidiàries vigents i amb la totalitat de projectes des de 1997, així com amb la situació fàctica i estat físic de les parcel·les propietat de Juan Carlos Hidalgo.
Ja en data 2-11-01, Juan Carlos Hidalgo va formular la sol·licitud de llicència 184/01 per a reforma, ampliació i demolició d'edifici destinat a restaurant i això amb intenció de paralitzar els expedients sancionadors que s'havien produït i legalitzar la totalitat d'obres i usos realitzats. L'esmentat expedient va començar la seva tramitació i es va mantenir com a mitjà d'evitar les conseqüències de les denúncies registrades.
Alhora, la tramitació de l'expedient 184/01 evitava que l'administració ordenés que es demoliese allò construït i s'impedís l'ús de restaurant. Per aquesta raó, aquest expedient es va mantenir inconclús i en tramitació com a mesura per mantenir les obres i usos donats a l'immoble. La sol·licitud de final d'obra que va formular Juan Carlos Hidalgo el 24-5- 2001 no ha estat atesa i en conseqüència no s'ha atorgat el final d'obres el que no ha impedit l'activitat normal del restaurant des de 2001.
