El director de Desenvolupament Sostenible advoca per usar combustibles alternatius per reduir l'ocupació de recursos naturals i permetre l'estalvi de combustibles fòssils
PALMA DE MALLORCA, 27 d'octubre (EUROPA PRESS)
L'empresa cimentera CEMEX, que té una planta a Lloseta (Mallorca), preveu registrar un descens del 30% en la demanda de ciment cap a finals d'any a nivell nacional, reducció que també afectarà a Balears, degut a la situació de crisi econòmica actual així com l'alentiment que pateix ara mateix el sector de la construcció.
En declaracions prèvies al començament de la conferència 'Reptes mediambientals en una cimentera, EMAS i valorització energètica', que va tenir lloc aquest matí a la Universitat dels Illes Balears (UIB), el director de Desenvolupament Sostenible de CEMEX, Francisco Asensio, va subratllar que davant d'aquesta reducció de la demanda, "lògicament" l'empresa deurà acomodar-se a la situació del mercat mitjançant reestructuracions en les seves plantes i operacions.
Després de puntualitzar que aquest descens afectarà de manera semblant a la demanda de formigó, morter i àrids (substàncies en les quals també treballa la cimentera), Asensio va assegurar desconèixer com afectarà aquesta reestructuració a Balears, i alhora va considerar "normal" que en un mercat "canviant" com l'actual les empreses deguin reestructurar-se per continuar sent competitives.
Tal com va destacar, la "fortalesa" de CEMEX radica a ser líder del sector "des de fa molt temps", a causa de la seva aposta per la innovació i la sostenibilitat, aspectes "en els que ens seguirem basant per fer front al futur", va remarcar.
Durant la seva conferència, pronunciada davant de la presència d'uns quaranta estudiants i en companyia del responsable de Medi Ambient a la planta de Lloseta, Mario Román, Asensio es va centrar en l'"exagerat" consum energètic registrat a Espanya els últims anys (a excepció del 2005) davant de l'estalvi produït en els altres països de la Unió Europea, a més de l'increment de la demanda des de 1980 al país.
Segons va apuntar, el consum d'energies primàries a Espanya preveu duplicar-se fins a 2030, perquè va atribuir a aquests motius l'"important" increment del preu del petroli, "molt per sobre" del registrat en la crisi dels anys setanta. També va assenyalar que el consum de l'energia final segueix sent "molt elevat" i va puntualitzar que el 80% de l'energia utilitzada a Espanya prové de l'exterior, mentre que el 29% del carbó i el 0,2% del petroli es produeixen aquí.
A més, l'edificació, va dir, és responsable del 40% d'energia consumida, mentre que el 12% d'aquesta quantitat es deriva del procés de construcció, pel que va advocar per fomentar accions constructives sostenibles.
EMISSIONS DE CO2
Altres de les dades que va aportar revela que els combustibles fòssils representen el 84% del consum de l'energia primària i el 38% va dirigit a la producció d'electricitat. Pel que fa a les "elevadíssimes" emissions d'efecte hivernacle, va indicar que el 80% de CO2 prové del consum energètic i la seva emissió s'ha incrementat en un 60% entre 1990 i 2006.
Davant d'aquest context "bastant delicat" de l'àmbit energètic, Asensio va apostar per la valorització energètica com a alternativa a l'abocament o la incineració, considerant les fàbriques de ciment com el lloc idoni per portar a terme els processos de valorització, de manera que s'aprofiti l'energia que desprenen els residus en la seva eliminació en substitució dels combustibles fòssils tradicionals.
Segons la seva opinió, la utilització de combustibles alternatius permetrà beneficis com la reducció en l'ús de recursos naturals, l'estalvi de combustibles fòssils, la disminució en les emissions de CO2 a l'atmosfera i l'anul·lació dels abocaments d'aquests residus en la naturalesa.
Pel que fa a la planta de Lloseta, Román va especificar que aquesta produeix 750.000 tones de ciment a l'any, té vuit plantes de formigó, quatre planters (amb una producció d'1,5 milions de tones a l'any) i quatre terminals marítimes. Funciona des de 1957 i el seu ciment està certificat com Producte Balear.
