Afegeix que existeix tota una sèrie d'instruments per preveure la insularitat com és el cas del Règim Especial juntament amb els convenis previstos
MADRID, 25 de juny (EUROPA PRESS)
El ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, ha assegurat avui que el Govern complirà els compromisos inversors amb Balears per compensar els costos que comporta el fet insular i va afegir a més que la reforma del model de finançament preveurà "la població real" de les comunitats, fet que suposa l'element diferenciador amb els anteriors models.
Solbes es va pronunciar així en el ple del Senat durant la interpel·lació que li va plantejar el Grup Mixt sobre la política que té pensada desplegar l'Executiu en matèria d'insularitat a Balears exposada pel senador per Eivissa i Formentera, Pedro Torres, qui li va precisar que les illes han estat la comunitat autònoma pitjor finançada en els últims 15 anys, la qual cosa requereix una major presència en despesa estatal amb l'arxipèlag.
"Balears té esperances i jo ho entenc respecte la reforma del sistema de finançament", va postil·lar el ministre referint-se a les reivindicacions de la comunitat per millorar el seu nivell de recursos i situar-se en la mitjana d'inversió estatal.
Solbes va detallar també com principis que els ciutadans tinguin igual accés als serveis públics, alguna cosa que segons la seva opinió "recull gran part de les preocupacions" dels ciutadans de les illes.
Va afegir com principis rectors de la reforma del model el garantir que les comunitats autònomes (CC.AA) puguin finançar les seves competències, la necessitat de correccions del sistema actual que prevegi l'evolució poblacional --aspecte que va considerar "clau fonamental" per Balears--, augmentar la cessió d'impostos i potenciar la coresponsabilitat fiscal de les autonomies.
Pel tractament de la insularitat, Solbes va detallar tres eixos d'actuació. La primera serà la reforma del finançament autonòmic amb "dos elements clars amb repercussió amb Balears": la repercussió de la població real de les illes respecte el model de 1999 i el mateix sistema de finançament general amb "elements de concreció" per aquesta singularitat.
Va afegir al seu torn, els compromisos d'inversió pública que l'actual Executiu "respectarà" i les accions específiques per les illes vinculades al transport o energia atenent als paràmetres de l'Estatut d'Autonomia i els objectius del règim especial propi. "Això són els nostres compromisos i aquesta serà la nostra línia d'actuació i crec que en el tema de la igualtat dels espanyols ens trobarem", va afegir.
HI HA INSTRUMENTS PER PREVEURE LA INSULARITAT
El també vicepresident segon del Govern va detallar que la insularitat pròpia de les illes "ja està prevista" amb la previsió del desenvolupament futur del Règim Espacial Balear (REB) que adaptarà les polítiques en infraestructures, transports, medi ambient, pesca i energies --entre d'altres-- a les característiques pròpies de l'arxipèlag amb un "instrument financer independent".
Va recordar que diverses disposicions del reformat Estatut d'Autonomia de les Illes Balears plantegen mesures correctores per pal·liar el cost de combustible destinats a la producció de l'energia i les mitges concretes per solucionar el fet de què la plurinsularittat genera en camps com la sanitat o l'educació.
Per Solbes, el tractament de la insularitat no prové només d'una "convicció política" sinó de l'acatament del marc jurídic recollit en la Constitució Espanyola, i que marca la necessitat d'atendre la insularitat i equiparar el tractament rebut pels seus ciutadans a la de la resta d'habitants del país.
"Crec que existeix el marc normatiu amb reconeixement exprés del que la Constitució determina com fet insular", va afegir Solbes qui va subratllar que fins l'aprovació del REB, la disposició transitòria novena de l'Estatut estableix que fins que no s'emprèn la seva aprovació, el Govern en un termini "no superior a set anys" la inversió de l 'Estat s'establirà atenent a la inversió mitjana per càpita realitzada en les CC.AA de règim comú.
BALANÇ D'ACTUACIONS
El ministre d'Economia va afegir a més que aquests compromisos s'uneixen a mesures concretes empreses per l'executiu com les bonificacions al transport aeri del 50 per cent en els vols interinsulars i peninsulars per residents, o la dotació addicional de 26 milions d'euros dedicats a la sanitat balear acordada a la passada Conferència de Presidents Autonòmics des de 2006 a 2008.
Un altre àmbit d'actuació emprès pel Govern ha estat la rúbrica del conveni de carreteres amb Mallorca i Menorca que ha permès destinar una inversió de més de 850 milions d'euros per a la millora de les infraestructures, dels quals el Ministeri de Foment aportarà a prop de 586 milions d'euros per a la seva licitació i execució. En aquest sentit, va posar com a exemple els 25 milions compromesos per l'executiu pares emprendre les obres de la variant de Ferreries (Menorca), de manera que es podrà emprendre ja la comenda per a la licitació i posterior execució d'aquest tram.
Per Solbes, l'assumpció de la Constitució deriva en dos fets immediats, el que la insularitat com "conjunt de circumstàncies específiques determinació del qual s'encomana a l'Estat" i la posterior conclusió que el mateix ha de ser atès amb polítiques concretes que preservi l'"equilibri econòmic" de les Balears.
"INTENSIFICAR" EL COMPROMÍS AMB BALEARS
Per la seva banda, Torres va exposar la importància de corregir la inversió estatal i remeiar que les illes rebin una inversió per càpita "molt per sota de la mitjana nacional" tot i ser una de les regions que més aporta en recursos econòmics. A més, va apel·lar a la coincidència de "sensibilitat política" amb l'actual Govern i al caràcter "progressista" de l'executiu central per corregir els costos derivats de la insularitat.
Sobre aquesta qüestió va afegir la necessitat "d'intensificar" el compromís en despesa estatal amb les illes per pal·liar el dèficit històric en inversió per aconseguir la igualtat de drets entre ciutadans dels quals part la política social que ha de complir el Govern espanyol.
En aquest sentit, va assegurar que les illes tenen competències exclusives en sanitat i educació que ocupa "gran part" dels pressupostos autonòmics" i cessió dels quals es va emprendre en condicions "inadequades". "Avui dia seguim arrossegant aquest dèficit", va exposar.
El senador balear també es va referir a l'augment poblacional experimentat per Balears i que ha propiciat que la comunitat superi ja el milió d'habitants --dels quals un 20,8% és població estrangera-- amb un creixement del 3,9% en l'últim any. Com a exemple va posar el cas de Formentera que gairebé ha "duplicat" els seus habitants en els últims vuit anys.
Al seu torn, Torres va precisar que sense l'aprovació del REB no es podrà resoldre els costos de la insularitat i les deficiències en infraestructures, afegint a més l'escàs compliment de les disposicions addicionals de l'Estatut. Aquesta circumstància requereix pel senador una revisió del tractament de la insularitat que comporti el reconeixement d'unes mesures similars a les quals compte Canàries.
Finalment, va denunciar la situació "tercermundista" dels jutjats d'Eivissa i les "obsoletes" instal·lacions de la Policia Nacional a les illes, així com l'escassetat dotacional d'agents de la Guàrdia Civil, sobretot en el període d'estiu. Aspecte aquest que el ministre va confiar que pugui solucionar-se amb els departaments ministerials corresponents.
