Balears se situa a la vuitena posició de les 280 regions amb major atractiu turístic, darrere d'Andalusia o Madrid

Bel Busquets, vicepresidenta del Govern balear
MÉS PER MALLORCA - Archivo
Publicado: martes, 22 enero 2019 17:01

   Andalusia, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana, en el top deu del 'rnquing'

   MADRID, 22 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El resultat de la primera edició de l'Índex de Competitivitat Turística (ICT) ha collocat Balears a la vuitena posició de les 280 regions amb major atractiu turístic, darrere de les comunitats autnomes d'Andalusia, Catalunya i Madrid. En total, s'han analitzat 38 pasos d'Europa, sia i frica a l'estudi que ha realitzat la Fundació Impulsa Balears i l'Agncia de Turisme de Balears (Aetib).

   A la presentació dels resultats a Madrid, dins del marc 'Turisme i competitivitat a Balears: reformulació estratgica per a un nou lideratge', la vicepresidenta del Govern i consellera d'Innovació, Investigació i Turisme, Bel Busquets, ha ressaltat que l'aposta del Govern per la qualitat turística s'ha vist reflectida en l'estudi, en enfocar les visites turístiques a l'poca de "tardor i hivern", on s'aposta més "per la prctica cultural i gastronmica".

   "Balears és una destinació consolidada en el que respecta a l'estiueig, ara hem aconseguit suavitzar els mxims de juliol i agost i hem crescut en el nombre de visitants a la tardor i hivern, i el més important, en la despesa que han realitzat", ha explicat Busquets a l'avantsala de la fira turística internacional Fitur.

   Entre les polítiques del Govern que fomenten el turisme, la vicepresidenta ha destacat la recuperació de l'impost del turisme sostenible, que es va implantar fa tres anys, i que ha recaptat un total de dos-cents milions d'euros, que s'han invertit en "la preservació del medi ambient i el patrimoni cultural".

   No obstant aix també ha confessat que encara té alguns factors que millorar com és la formació professional de cara al turisme, en la qual es va a invertir per facilitar el seu accés i "adaptar-la" a les necessitats de l'illa.

   Per la seva banda, el director tcnic de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera, ha assegurat que a més és el moment de "millorar la dotació d'estructures turístiques", com aeroports, ports o els serveis hotelers.

   Encara que no només ha assenyalat les installacions d'arribada a l'arxiplag i les hoteleres com els factors més importants a cuidar, sinó també aquells pilars que han aconseguit posar a les Illes Balears en la vuitena posició, com són "l'entorn regional que abasta la seguretat, la salut i la higiene de la ciutat, i la política de condicionants turístics, com la reordenació de l'espai turístic i els preus".

   "A més tots els aspectes relacionats amb el medi ambient i el patrimoni cultural", ha insistit Riera a la seva intervenció, que aposta per "no solament mantenir" ambdós factors sinó "posar-los en valor".

   En la mateixa línia s'ha posicionat la presidenta de la Fundació Impulsa Balears, Carmen Planas, que ha demanat al Govern "promoure i facilitar a les empreses, el procés de transformació que demanda el món actual", com és al seu judici, "la sinergia públic-privada". "És avui dia l'actiu més important amb el qual comptem a l'hora i crear valor compartit", ha puntualitzat.

ANDALUSIA, CATALUNYA, MADRID I COMUNITAT VALENCIANA EN EL TOP 10

   En total són dotze comunitats autnomes d'Espanya les que s'han valorat de manera positiva a l'estudi d'ICT, posicionant Andalusia en la primera posició de les 280 regions analitzades, seguida de Catalunya en segon lloc. En el lloc número set es colloca Madrid i en com a novena ciutat turística Valncia. Illes Canries baixa en el rnquing fins a la posició 21.

   D'aquesta manera, Espanya lidera el rnquing turístic amb cinc comunitats repartides en les deu primeres: Andalusia, Catalunya, Costa Blava (Frana), Berlín (Alemanya), Viena (ustria), Llenguadoc-Rosselló (Frana), Madrid, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Illa de Frana (Frana).

   El pressupost total del projecte ha aconseguit els 65.000 euros repartits entre les dues entitats que han collaborat. L'Aetib ha aportat el 70 per cent del finanament, un total de 45.500 euros, mentre que la Fundació Impulsa Balears ha posat el 30 per cent restant, 19.500 euros.