Euskadi s'incorpora al comit de seguiment d'aquest frum multilateral i només Catalunya es queda al marge: "No és bona notícia", diu Batet
MADRID, 30 Ene. (EUROPA PRESS) -
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha assegurat que després de les eleccions autonmiques de maig i abans de la finalització d'any es convocar la setena Conferncia de Presidents i per a aix se celebrar abans dels comicis una reunió que deixi avanats els temes que es tractaran.
Batet ha presidit una reunió de la comissió de seguiment de la sisena Conferncia, celebrada fa ara dos anys, i a la qual han assistit consellers de totes les comunitats menys de Catalunya. "No és una bona notícia", ha dit la ministra sobre aquest tema en roda de premsa posterior. "Són els ciutadans de Catalunya els que es queden sense representació, sense veu en un organisme multilateral tan important", ha afegit.
La Generalitat no va acudir a l'última Conferncia que es va celebrar en 2017 amb Mariano Rajoy al capdavant del Govern, com tampoc ho va fer Euskadi. Per l'Executiu d'Iñigo Urkullu ha decidit participar a la reunió d'aquest dimecres representat pel seu portaveu, Josu Erkoreka.
Meritxell Batet ha celebrat la presncia del conseller en una trobada convocada per fer balan d'una reunió a la qual Urkullu no va assistir. En la seva opinió, és "bé" aquesta presncia del País Basc per aportar temes de debat i el seu punt de vista, i ha confiat que sigui senyal de la tornada del president basc a la Conferncia de Presidents.
La convocatria d'aquest frum multilateral ha estat un compromís del Govern de Pedro Sánchez i una reivindicació que li han plantejat la majoria de presidents autonmics en la ronda de reunions que ha celebrat amb tots ells.
Batet ha explicat que la propera reunió ser aquest any, per una vegada que es constitueixin els governs autonmics que surtin de les eleccions de maig. Abans que es dissolguin els parlaments autonmics per la convocatria d'aquests comicis, la ministra convocar de nou als consellers per comenar a preparar els temes de la Conferncia.
La responsable de Política Territorial ha assegurat que el Govern vol donar naturalitat a aquest frum i que les seves reunions puguin ser peridiques i estables. "Ha de generar-se una dinmica de debat estable i continuat, que permeti amb absoluta naturalitat abordar també mbits de desacord", ha subratllat.
De fet, des que en 2004 José Luis Rodríguez Zapatero va crear i va convocar la primera Conferncia, s'han celebrat cinc més (2005, 2007, 2009, 2012 i 2017). És a dir, quatre amb Zapatero i dos amb Mariano Rajoy i amb la participació sempre de tots els presidents autonmics fins el 2017, quan Catalunya i Euskadi van decidir no acudir.
EL FINANAMENT SEGUEIX PENDENT
En la reunió d'avui s'ha fet un reps del compliment dels 11 acords aconseguits en la Conferncia del 17 de gener de 2017. Segons l'informe aprovat avui, "la major part" d'aquests assumptes s'han complert per no així un dels més complexos i que més reclamacions provoca entre les comunitats: la reforma del sistema de finanament.
En la reunió de 2017 es va acordar encarregar a un grup d'experts un treball que servís de punt de partida per reformar el sistema; aquest treball es va realitzar per no va tenir continutat en la part política: no hi ha hagut acord dels governs autonmics en el Consell de Política Fiscal ni plantejat al Congrés una reforma de la llei que sustenta el finanament autonmic (Lofca).
Batet s'ha limitat avui a assenyalar que "els treballs estan actius" i que es manté aquesta tasca d'"aproximar posicions". Des del Govern s'ha assenyalat ja en diverses ocasions que la reforma quedar molt probablement per a la propera legislatura.
