Planteja competncia dels funcionaris concorde a la tasca, eliminar l'exempció educativa i que no calga canviar de llengua en comeros
VALNCIA, 26 Mar. (EUROPA PRESS) -
Acció Cultural del País Valenci (ACPV) ha presentat aquest dimarts un projecte de 'Llei d'Igualtat Lingüística' que porta més de quatre anys treballant amb les universitats públiques valencianes i que busca garantir la "no discriminació" de cap ciutad per l'ús de qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat, amb l'objectiu de revertir el "desús i subordinació" del valenci.
La proposta va més enll de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valenci (LUEV) --una norma que després de 35 anys d'aplicació consideren "obsoleta i insuficient"-- per a plantejar un "nou model lingüístic" amb una srie de mesures concretes.
Entre elles, planteja donar un "temps prudencial" a empreses, servicis i comeros perqu puguen atendre els valencianoparlants "sense fer-los canviar de llengua". No es tracta que hagen de contestar-los en la mateixa llengua sinó que, "almenys, els entenguen".
També proposen proves en l'oposició o de promoció per a l'accés a la funció pública que demostren la competncia de fer les tasques del lloc de treball en les dos llengües oficials. "No amb un certificat que sovint s'ha convertit en un trmit administratiu que es fa i s'arxiva, sinó amb un exercici real com en qualsevol altra habilitat".
L'eliminació de l'exempció de l'assignatura del valenci en les zones de predomini de castell és una altra de les propostes del projecte. Mentre en les zones de predomini lingüístic s'estudia sempre el castell, no ocorre el mateix al revés, apunta el text, que avisa que en eliminar-se el valenci es "lleven oportunitats laborals" als estudiants.
Així mateix, el projecte vol "superar definitivament el conflicte onomstic i assenyala l'equivalncia del valenci/catal, tal com figura en els estatuts de les universitats públiques i "avala" la jurisprudncia del Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem.
Així ho han avanat aquest dimarts, el secretari d'ACPV, Toni Gisbert, el cap tcnic del Servici de Política Lingüística de la Universitat de Valncia (UV) i el cap de l'rea de Recursos Lingüístics d'aquest servici, Alfons i Francesc Esteve, en una trobada informativa per a presentar un projecte que asseguren "no té connotació política, ni dretes ni d'esquerres" i s'han mostrat disposats a "consensuar sense excloure ningú".
El text estableix també el concepte de 'comunitat lingüística' i orienta a l'hora de ser beneficiaris dels mitjans de comunicació, servicis, productes culturals i d'oci que provenen de la resta de la comunitat lingüística, i obrir-la als mitjans i a les produccions valencianes perqu puguen guanyar en projecció i rendibilitat i multiplicar el mercat potencial.
COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LA IGUALTAT LINGÜÍSTICA
La proposta preveu la creació d'una 'Comissió de Seguiment de la Igualtat Lingüística', conformada per especialistes independents que, com a persones de reconegut prestigi i externes al govern, puguen assegurar la independncia de criteri i la continutat més enll dels canvis polítics, assenyalar incompliments i punts a reforar.
I és que "els resultats han de guiar la llei i la seua aplicació. Si s'aconsegueixen ser útil, si no, caldr rectificar". En el cas de la LUEV, ha exemplificat Francesc Esteve, la norma de 1983 ja resulta "insuficient", ja que el coneixement i ús del valenci ha patit un retrocés "preocupant": "Hem baixat del 61,1% de la població valenciana que sabia parlar valenci en 1992 al 50,9% en 2015, i del 83,2% que ho entenien es retrocedeix al 72,4%", ha assenyalat. Encara que a partir de 2015 es produeix un "repunt".
"L'ensenyament en valenci només arriba al 30% dels estudiants no universitaris i de seguir aquest ritme de creixement, hauríem d'esperar fins a 2094 per a arribar al 50%", ha assegurat.
Segons l'expert, la LUEV "no fixa obligacions ni garanteix l'ús", sinó que "apella a la bona voluntat i al foment". Per contra el projecte de 'Llei d'Igualtat Lingüística' estableix "drets, obligacions i deures" per a evitar la discriminació, inspirant-se en la Llei de Política Lingüística catalana o en la llei LGTBI aprovada recentment en Les Corts Valencianes.
Els mecanismes per a garantir que "no es discrimine" ningú per raó de llengua, --igual que per raó de sexe, raa, origen o religió-- anirien des de mesures positives i incentius, fins a les possibles sancions que es determinen per incompliment de la norma. En tot cas, "no estem tancats a buscar solucions en els trmits parlamentaris", ha apuntat Gisbert.
"EN POSITIU DAVANT DEL XANTATGE DE LA POR"
El secretari d'ACPV ha ressaltat que es tracta d'una proposta "en positiu per a resoldre un problema de discriminació" de la població valencianoparlant i ha assegurat que treballaran per a buscar "consensos" i "debatre sense cap tipus d'exclusió".
Així ha convidat la "dreta plural" a "entrar en el segle XXI" i debatre "sense amenaces ni desqualificacions" sobre propostes concretes. "Nosaltres som suficientment madurs per a asseure'ns en una taula i parlar. I ells?", s'ha preguntat.
Al seu entendre "en campanya electoral és el moment de no tindre por a plantejar propostes amb base", com aquesta. "En el món que vé o ja estem, malamente qui tinga por de fer propostes en positiu i cedisca al xantatge de la por, que al final és una minoria per sorollosa", ha advertit.
"S'HA ACABAT LA PERSECUCIÓ DEL VALENCI"
El secretari d'ACPV ha aprofitat per a fer "balan agredol" de legislatura. D'una banda, ha celebrat que "s'ha avanat" perqu "s'ha acabat la persecució del valenci, després de més de 20 anys, en tots els mbits" i "s'han iniciat algunes primeres mesures positives" com la llei del plurilingüisme, el decret de la llei d'usos, la posada en marxa d' punt o que el Govern valenci use públicament el valenci.
No obstant a, Toni Gisbert ha lamentat "obstacles" com un "ús polític tradut en una judicialització permanent per part del PP".
A més ha lamentat que hi ha qüestions que han quedat "pendents" i que considera "incompliments" per part del Consell: la reciprocitat entre les emissions de Tv3 i punt --que comptava amb acord unnime de Les Corts de l'etapa del PP--, establir la competncia lingüística en la funció pública --després de l'acord sindical de 2016-- i avanar en la collaboració amb l'Institut Ramon Llull.
