MADRID, 20 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya ha revisat a l'alça el creixement de l'economia espanyola per al pròxim trienni i pronostica un creixement del PIB del 2,7% enguany, tres dècimes més, que es desaccelerarà fins al 2,3% en 2019 (dos dècimes més) i al 2,1% en 2020 (una dècima més), mentre que la taxa d'atur es reduirà fins a l'11% a la fi del període analitzat.
En el seu informe sobre les projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola, l'autoritat monetària afirma que el PIB, que hauria crescut un 0,7% en el primer trimestre d'enguany, igual taxa que en els dos trimestres anteriors, segueix mostrant un "elevat dinamisme" i que les perspectives per a 2018-2020 dibuixen una "prolongació de l'etapa expansiva", si bé espera que la intensitat del creixement es veja "gradualment mitigada".
Aquestes projeccions favorables es recolzen, segons el Banc d'Espanya, en la correcció dels desequilibris de l'economia, així com en la fermesa de l'activitat i el comerç mundials, en la persistència de les condicions propícies per al finançament de famílies i empreses i en el to d'una política fiscal "un poc més expansiva" que fins ara, atés que s'incorpora l'acord en matèria salarial i d'ocupació pública aconseguida entre el Govern i els sindicats per al període 2018-2020.
En tot cas, afirma que l'absència de Pressupostos Generals de l'Estat per a enguany en el moment d'elaboració d'aquestes previsions implica una "elevada incertesa" sobre el to final de la política fiscal, si bé preveu que el dèficit públic se'n vaja reduint en el període analitzat.
MENYS INCERTESA PER CATALUNYA
A més, destaca que aquesta millora de les previsions també s'ha vist recolzada per una "certa moderació" de les incerteses polítiques lligades a la situació a Catalunya; no obstant açò afirma que no es pot descartar que tinga lloc una "recrudescència de les tensions", que impactaria "negativament" sobre l'evolució de l'activitat en el seu conjunt, però de manera "més acusada" en la pròpia comunitat autònoma.
En el període de projecció, la despesa en béns i serveis de consum seguirà recolzant-se en la fortalesa del procés de creació d'ocupació i en les persistència de les condicions financeres favorables, per la qual cosa la demanda interna creixerà un 2,4% enguany (quatre dècimes més que l'estimació de desembre), un 2,1% en 2019 (tres dècimes més) i un 1,9% en 2020 (una dècima més).
No obstant açò, el Banc d'Espanya constata una desacceleració del consum per l'esgotament del procés de compra de béns duradors després dels anys de la recuperació i perquè les famílies tendiran a recompondre la seua taxa d'estalvi, després del reduït nivell del 6% amb què va tancar en 2017. Així mateix, preveu un repunt dels tipus d'interés, que tindrà un impacte negatiu sobre les rendes de les llars i sobre les seues decisions de consum.
Al seu torn, les exportacions continuaran registrant taxes d'avanç superiors a les dels seus principals socis, amb un augment del 4,9% enguany, del 4,8% en 2019 i del 4,5% en 2020, per damunt de les importacions els tres anys, amb el que la demanda externa aportarà tres dècimes al creixement en 2018 i dos dècimes els dos exercicis següents.
CREIXEMENT DE L'OCUPACIÓ
Sobre l'evolució de l'ocupació, el Banc d'Espanya preveu un creixement de l'ocupació molt propera a l'augment del PIB en el període analitzat i, per tant, una moderació dels elevats ritmes de creixement observats en l'últim trienni, amb alces del 2,7% enguany, del 2% en 2019 i de l'1,9% en 2020 (millores d'entre quatre i tres dècimes), la qual cosa permetrà que la taxa d'atur es reduïsca fins al 15,1% enguany, al 13,3% a l'any següent i l'11% al final del període analitzat, "encara molt superior" a la taxa prèvia a la crisi.
Segons el Banc d'Espanya, aquest "elevat atur" serà un dels factors que contribuiran a contindre el creixement salarial. No obstant açò, espera un repunt dels salaris al llarg del pròxim trienni, si bé estima un creixement similar de la productivitat, per la qual cosa aquest repunt salarial serà compatible amb la continuació dels guanys de competitivitat de l'economia espanyola.
Pel que fa a l'evolució de l'IPC, estima que enguany creixerà un 1,2% de mitjana, amb una trajectòria influenciada pel component energètic, que experimentarà un repunt en els pròxims mesos, fins a registrar un bec a l'estiu, abans de tornar a desaccelerar-se a la fi d'any. En els dos exercicis posteriors, l'IPC s'acceleraria fins a l'1,4% i l'1,7%, respectivament.
El Banc d'Espanya també pronostica l'evolució de les finances públiques i preveu que el dèficit públic tanquen enguany en el 2,5% del PIB, tres dècimes més del compromès amb Brussel·les, en el 2,1% en 2019 i en l'1,7% en 2020.
RISCOS AL CREIXEMENT
En l'àmbit intern, a més de la situació de Catalunya, el Banc d'Espanya adverteix que "alguns anuncis recents" suggereixen la possibilitat d'una "relaxació dels esforços de consolidació pressupostària en el curt termini", que si bé tindrà efectes expansius a curt termini, en un horitzó temporal més ampli, "agreujaria la vulnerabilitat" de l'economia davant eventuals pertorbacions adverses, donat l'elevat endeutament públic.
En el plànol exterior, com a possibles riscos cita la intensificació de les pressions inflacionistes, la possibilitat que l'aprovació d'aranzels als Estats Units desencadene l'adopció de mesures similars per part d'altres països, la qual cosa tindria efectes adversos en el comerç mundial, i els focus de tensions geopolítiques, com l'eixida del Regne Unit de la UE o la incertesa sobre la formació de govern a Itàlia.
Finalment, el Banc d'Espanya recomana "evitar polítiques pressupostàries expansives i, per tant, procícliques" i aposta per "prioritzar" la consolidació fiscal, que permeta una reducció gradual del dèficit públic en termes estructurals i de la ràtio deute públic sobre el PIB. "La consolidació fiscal resulta necessària per a mitigar la vulnerabilitat de l'economia derivada de l'elevat endeutament públic actual i per a recuperar la capacitat estabilitzadora del pressupostos públics davant eventuals pertorbacions adverses", subratlla.
En paral·lel a la consolidació fiscal, defèn la necessitat d'escometre les reformes estructurals encara pendents, que han de dirigir-se a millorar la dinàmica de la productivitat, afrontar els reptes derivats de l'envelliment de la població i reduir l'atur estructural.
