El director preestrena a València 'Fins a la fi del món', un wéstern protagonitzat per una dona amb "una força interior poc ordinària"
VALÈNCIA, 29 Abr. (EUROPA PRESS) -
Viggo Mortensen (Nova York, 1958) ha presentat aquest dilluns en els Cinemes Lys de València la seua segona pel·lícula com a director, 'Fins a la fi del món', un wéstern que posa al centre a una dona "valenta" i "independent" amb "una força interior poc ordinària" en un temps en el qual "no era comú".
El realitzador, que ha remarcat que les seues cintes són "una manera de digerir i plasmar tot el viscut", ha explicat que el personatge principal del seu nou treball "demostra que el perdó és molt més important que la venjança o la violència: és l'ingredient més important en una relació d'amor".
Així s'ha manifestat Mortensen en roda de premsa, després de la projecció de la pel·lícula, que s'estrena el 10 de maig, i que ha dirigit, protagonitzat, escrit, a més d'ajudar en la composició de la banda sonora. Així, el film narra la relació de Vivvienne Li Coudy (Vicky Krieps), qui s'embarca en una relació amb un immigrant danés anomenat Holger Olsen (Viggo Mortensen) en temps de la guerra civil d'Estats Units.
L'artista ha apuntat que va començar a escriure 'Fins a la fi del món' en "el temps de tancament, en pandèmia", quan li va venir a la ment la primera imatge de la història: "Una xiqueta que està en el bosc, somiant i imaginant-se coses". Així mateix, ha subratllat que ha realitzat un wéstern perquè li semblava "un bon contrast" amb "una història d'una dona valenta que intenta obrir-se fronteres ella mateixa". "Col·locar la història d'aquesta dona en un moment històric i en un lloc on la societat estava completament dominada per uns pocs homes em semblava un bon contrast", ha indicat.
Mortensen ha manifestat que tant la seua primera pel·lícula, 'Un home sol', com aquesta, giren entorn de la "imatge que té de la seua mare". "Les dues pel·lícules són ficcions, òbviament, però hi ha una certa exploració del que recorde com la dinàmica entre el meu pare i la meua mare, que és el que es pot veure des del punt de vista del xiquet", ha sostingut.
La cinta és "un record de com ens sentim en la nostra família, la nostra infància i el que pense d'això. Una fusió entre els meus pares i la meua criança, una manera de digerir, reflexionar i plasmar tot el que he viscut en mi", ha continuat.
El director ha insistit que la seua nova pel·lícula "no gira entorn d'una idea fixa" sinó en "fets" en "coses que passen", ja que "quan rodes, no rodes una idea sinó fets". "Els actors no poden actuar una idea ni un concepte, però sí sentiments i formes d'expressar-se. Supose que tot el que he viscut, des de la meua infància fins ara, i totes les pel·lícules que he vist, i tota la gent que he vist dirigir, fotografiar i actuar en pel·lícules, m'han influït", ha afegit.
Respecte a l'actriu principal, Vicky Krieps, Mortensen ha recalcat que "va fer més del que haguera pogut somiar", i ha afegit que "quan va acceptar el paper va saber que tenia l'oportunitat i que seria possible fer una bona pel·lícula amb una dona forta independent". A més, ha posat l'accent que el seu "molt bona actuació" va ajudar a "tots els altres, especialment al vilà de la pel·lícula, amb el qual comparteixen escenes on transmeten molt sense treballar moltes paraules sinó amb el silenci".
I ha expressat que l'equip de rodatge "ha fet tot el possible per a explicar la història". "El cinema reuneix a gent amb molts talents diferents i l'ideal és que tots se senten part d'un equip. Jo faig la música, però no ho faig només, he de treballar-ho amb els músics i evoluciona. Totes les facetes i tot el que he realitzat ha sigut col·lectiu", ha desenvolupat.
WÉSTERN CLÀSSIC
"Abans de rodar aquesta pel·lícula vaig veure tots els wésterns que havia vist en la meua infància i en la meua adolescència, i molts més. Vaig veure tot el que vaig poder. La gran majoria, com en qualsevol gènere, són bastant dolentes, però després hi ha un cinc per cent que són obres importants, amb un poder poètic i una profunditat que et fan reflexionar", ha comentat.
Per això, aquesta història "compleix amb certes normes del wéstern clàssic, per exemple, amb la fotografia que és aparentment simple, encara que no és simple de fer: volia veure a personatges, paisatges i detalls d'una forma que no cridaren l'atenció innecessàriament".
Així, ha insistit que s'ha realitzat "un treball llarg i profund" amb el "vestuari, art, fotografia i attrezzo" amb els quals "tracten de ser correctes històricament i respectar el gènere", encara que amb la "gran diferència" que "hi ha una dona en el centre".
