Actualizado 04/09/2012 18:19 CET

El Congrés debat el dia 11 la iniciativa popular perquè cadenes autonòmiques es vegen en altres CA amb igual llengua

MADRID, 4 Sep. (EUROPA PRESS) -

El Ple del Congrés debatrà i votarà dimarts que ve, dia 11, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense fronteres', que pretén que les cadenes autonòmiques es puguen veure en aquelles comunitats on es compartisca la mateixa llengua.

Es tracta d'una iniciativa que va arribar al Congrés el setembre de 2011 amb el suport de més de 670.000 signatures de ciutadans i que pretén eliminar les traves administratives per a garantir que les televisions autonòmiques amb llengua pròpia es puguen veure en altres comunitats. L'objectiu original era que TV3 poguera veure's a la Comunitat Valenciana i a Balears, però després s'ha reclamat també que EITB puga emetre a Navarra.

Després de la Junta de Portaveus dels dimarts, el diputat d'ERC, Alfred Bosh, ha explicat en roda de premsa a la cambra baixa que es tracta d'una iniciativa que advoca per una televisió sense obstacles lingüístics o administratius i que ha estat promoguda per diferents entitats i provocada en origen per la impossibilitat que TV3 i altres televisions en català no pogueren ser vistes des de la Comunitat Valenciana o les illes Balears.

Segons ha explicat, ERC, en certa mesura, ha estat impulsora d'esta iniciativa perquè considera que igual que es reben ofertes televisives en diversos idiomes, com l'anglés o el francés, també en moltes parts d'Espanya es podria rebre el senyal de cadenes en català.

"Una cosa que sembla tan evident, tan lògic i tan de segle XXI com això, doncs no és fàcil i és complicat. Per esta raó, la necessitat de presentar esta ILP", ha afegit.

UN HOMÒLEG D'ANYS DE TRAMITACIÓ PARLAMENTÀRIA

Ha estat fa a penes un any, baix l'anterior Executiu socialista, quan la cambra baixa va decidir prendre en consideració l'esmentada iniciativa popular. Així, el PSOE, CiU, PNB, ERC, IU-ICV, Coalició Canària, BNG i NaBai van mostrar la seua disposició favorable a la seua tramitació, a diferència de UPYD que va votar en contra, o el PP i UPN que es van abstenir en la votació.

En concret, en tractar-se d'una ILP és una iniciativa que no va decaure en el tràmit parlamentari amb la dissolució de les Corts per a la concurrència dels comicis del passat 20 de novembre de 2011, és a dir, que s'ha tramitat amb la conformació del nou Govern, a diferència d'altres normatives pendents, com per exemple la Llei de Mort Digna o la Llei d'Igualtat de Tracte.

EL GOVERN SOCIALISTA LA VA VETAR

Precisament, malgrat complir amb els tràmits formals i tenir el vistiplau de la Junta Electoral Central a les firmes presentades, la iniciativa es va topar en octubre del 2010 amb el veto del Govern socialista, que, acollint-se a l'article 134.6 de la Constitució Espanyola, ha rebutjat la seua tramitació perquè considera que suposava un augment de la despesa pública.

Tot i això, la Mesa del Congrés ha considerat després que este veto no estava prou justificat, per la qual cosa li van tornar l'escrit al Govern perquè detallara en què es basava el seu rebuig a tramitar la iniciativa, que a mitjans d'estiu de 2011 va donar el vistiplau a la seua tramitació.

L'entitat que la promou, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), es va reunir el juliol de 2011 amb el llavors ministre de la presidència, Ramón Jáuregui, i amb el seu equip per a sol·licitar que el Govern aixecara "el veto" a la tramitació d'esta iniciativa ciutadana.

A la trobada han assistit la presidenta de la Comissió Promotora de la ILP, Mercè Teodoro; el president d'ACPV, Eliseu Climent, i els representants de les acadèmies de la llengua Salvador Giner (Institut d'Estudis Catalans), Xosé Luis Méndez Ferrín (Reial Acadèmia Gallega) i Xabier Kintana (Euskaltzaindia-Reial Acadèmia de la Llengua Basca).

colaboracio