Els països de l'OTAN descarten enviar tropes a Ucraïna després dels comentaris de Macron

   Litunia deixa la porta oberta a un desplegament per a "labors d'entrenament"

   MADRID, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Les autoritats de diversos Estats membre de l'OTAN han descartat aquest dimarts l'enviament de tropes de l'Aliana a Ucrana en el marc de la invasió russa del territori malgrat les paraules del president francés, Emmanuel Macron, que ha obert la porta a prendre mesures d'aquestes característiques.

   El canceller alemany, Olaf Scholz, ha afirmat que els pasos de l'OTAN "coincideixen en la necessitat de fer més per Ucrana", un país que "necessita armes, munició i defensa aria", segons ha indicat en un missatge difós a través del seu compte en la xarxa social X. No obstant aix, ha assenyalat que "una cosa est clara" i és que "no hi haur tropes terrestres dels pasos europeus ni de l'OTAN".

   El primer ministre de Sucia, Ulf Kristersson, ha descartat prviament enviar tropes a Ucrana i ha assenyalat que se cenyir al lliurament d'equipament militar després de la ratificació del Parlament d'Hongria a l'entrada del país a l'OTAN.

   "Actualment no estem pensant en aix", ha dit el mandatari en declaracions a la cadena de televisió SVT després que el president francés diguera no descartar l'enviament de tropes a Ucrana a pesar que no existisca consens sobre aquest tema en el si de l'Aliana. "Farem tot el necessari per a assegurar-nos que Rússia no guanye aquesta guerra", va assenyalar Macron.

   "Respecte el desig de Frana d'ajudar a Ucrana, per ara ajudem a Ucrana d'una altra manera, subministrant-li equips avanats", ha manifestat Kristersson, que ha afirmat que aquesta qüestió "no est sobre la taula ara mateix".

   En aquest sentit, ha asseverat que "si un país vol enviar tropes a una altra part del món, aix no afectar a l'OTAN". "La tradició francesa no és la tradició sueca", ha sostingut després que Hongria donara el dilluns el vistiplau a l'entrada del país en l'aliana, la qual cosa salva així l'últim escull amb el qual es topava Estocolm.

   El president de Finlndia, Sauli Niinisto, ha assegurat que no hi haur presncia militar occidental alguna a Ucrana. "S'ha establit mpliament que no hi haur presncia militar alguna. Aquesta ha sigut també la postura de Finlndia", ha asseverat, segons ha arreplegat la cadena de televisió MTV3.

   Per la seua banda, el primer ministre de Polnia, Donald Tusk, ha puntualitzat que "no planeja enviar soldats polonesos a Ucrana" durant una roda de premsa amb el seu homleg txec, Petr Fiala, a Praga, segons informacions de l'agncia polonesa de notícies PAP.

   "Em dona la sensació de que hauríem de desenvolupar els mtodes de cooperació que comencem a engegar després de l'inici de la invasió. Hem d'ajudar a Ucrana a defensar-se perqu els objectius de Vladimir Putin no es complisquen", ha dit abans de manifestar que "aix és molt important per al conjunt d'Europa i l'estructura de seguretat a escala global".

   Fiala ha donat les grcies a Tusk per la seua disposició a unir-se a República Txeca a l'hora de lliurar munició d'artilleria a Ucrana i ha descartat el servei militar obligatori per als txecs. "En cap cas aix ser una guerra obligatria", ha asseverat la ministra de Defensa, Jana Cernochová.

   A més, Fiala ha destacat la necessitat d'augmentar el nombre de reservistes en actiu, una xifra que "hauria de ser superior a 30.000", tal com ha explicat en declaracions arreplegades per Nova TV. "Es pot debatre quantes persones han d'estar preparades per a participar en la defensa d'un Estat", ha resolt.

LITUNIA DIU NO OPOSAR-SE

   Les autoritats de Litunia, d'altra banda, han descartat oposar-se "contundentment" a idea de desplegar tropes a Ucrana. El ministre de Defensa, Arvydas Anusauskas, ha afirmat així que les tropes podrien ser enviades al país per a "contribuir a l'entrenament de les forces ucraneses".

   Així, ha especificat que aquest desplegament podria tenir com a objectiu "ajudar als soldats ucranesos", sempre que no es vegen implicades en operacions de combat contra les forces russes sobre el terreny.

   Un assessor del president litu, Gitanas Nauseda, ha indicat que les autoritats "estan sospesant la possibilitat de forma oberta". "Hi ha moltes qüestions que abordar sobre les condicions en qu aix es podria dur a terme", ha dit, segons informacions de l'agncia de notícies BNS.