Lituània deixa la porta oberta a un desplegament per a "labors d'entrenament"
MADRID, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -
Les autoritats de diversos Estats membre de l'OTAN han descartat aquest dimarts l'enviament de tropes de l'Aliança a Ucraïna en el marc de la invasió russa del territori malgrat les paraules del president francés, Emmanuel Macron, que ha obert la porta a prendre mesures d'aquestes característiques.
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha afirmat que els països de l'OTAN "coincideixen en la necessitat de fer més per Ucraïna", un país que "necessita armes, munició i defensa aèria", segons ha indicat en un missatge difós a través del seu compte en la xarxa social X. No obstant això, ha assenyalat que "una cosa està clara" i és que "no hi haurà tropes terrestres dels països europeus ni de l'OTAN".
El primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, ha descartat prèviament enviar tropes a Ucraïna i ha assenyalat que se cenyirà al lliurament d'equipament militar després de la ratificació del Parlament d'Hongria a l'entrada del país a l'OTAN.
"Actualment no estem pensant en això", ha dit el mandatari en declaracions a la cadena de televisió SVT després que el president francés diguera no descartar l'enviament de tropes a Ucraïna a pesar que no existisca consens sobre aquest tema en el si de l'Aliança. "Farem tot el necessari per a assegurar-nos que Rússia no guanye aquesta guerra", va assenyalar Macron.
"Respecte el desig de França d'ajudar a Ucraïna, però ara ajudem a Ucraïna d'una altra manera, subministrant-li equips avançats", ha manifestat Kristersson, que ha afirmat que aquesta qüestió "no està sobre la taula ara mateix".
En aquest sentit, ha asseverat que "si un país vol enviar tropes a una altra part del món, això no afectarà a l'OTAN". "La tradició francesa no és la tradició sueca", ha sostingut després que Hongria donara el dilluns el vistiplau a l'entrada del país en l'aliança, la qual cosa salva així l'últim escull amb el qual es topava Estocolm.
El president de Finlàndia, Sauli Niinisto, ha assegurat que no hi haurà presència militar occidental alguna a Ucraïna. "S'ha establit àmpliament que no hi haurà presència militar alguna. Aquesta ha sigut també la postura de Finlàndia", ha asseverat, segons ha arreplegat la cadena de televisió MTV3.
Per la seua banda, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, ha puntualitzat que "no planeja enviar soldats polonesos a Ucraïna" durant una roda de premsa amb el seu homòleg txec, Petr Fiala, a Praga, segons informacions de l'agència polonesa de notícies PAP.
"Em dona la sensació de que hauríem de desenvolupar els mètodes de cooperació que comencem a engegar després de l'inici de la invasió. Hem d'ajudar a Ucraïna a defensar-se perquè els objectius de Vladimir Putin no es complisquen", ha dit abans de manifestar que "això és molt important per al conjunt d'Europa i l'estructura de seguretat a escala global".
Fiala ha donat les gràcies a Tusk per la seua disposició a unir-se a República Txeca a l'hora de lliurar munició d'artilleria a Ucraïna i ha descartat el servei militar obligatori per als txecs. "En cap cas això serà una guerra obligatòria", ha asseverat la ministra de Defensa, Jana Cernochová.
A més, Fiala ha destacat la necessitat d'augmentar el nombre de reservistes en actiu, una xifra que "hauria de ser superior a 30.000", tal com ha explicat en declaracions arreplegades per Nova TV. "Es pot debatre quantes persones han d'estar preparades per a participar en la defensa d'un Estat", ha resolt.
LITUÀNIA DIU NO OPOSAR-SE
Les autoritats de Lituània, d'altra banda, han descartat oposar-se "contundentment" a idea de desplegar tropes a Ucraïna. El ministre de Defensa, Arvydas Anusauskas, ha afirmat així que les tropes podrien ser enviades al país per a "contribuir a l'entrenament de les forces ucraïneses".
Així, ha especificat que aquest desplegament podria tenir com a objectiu "ajudar als soldats ucraïnesos", sempre que no es vegen implicades en operacions de combat contra les forces russes sobre el terreny.
Un assessor del president lituà, Gitanas Nauseda, ha indicat que les autoritats "estan sospesant la possibilitat de forma oberta". "Hi ha moltes qüestions que abordar sobre les condicions en què això es podria dur a terme", ha dit, segons informacions de l'agència de notícies BNS.
Andalucía
