VALNCIA, 27 May. (EUROPA PRESS) -
L'investigador de la Universitat de Valncia (UV) Francisco Granell Sales ha analitzat la representació del rei Jaume I en la cultura visual durant el període 1338-1538. A partir de manuscrits, pintures o actes i cerimnies, l'estudi mostra com el monarca va ser percebut com a fundador, guerrer i legislador amb un aura particular, prpia dels sants, segons els interessos dels poders religiós i civil. Aquest estudi és "clau" per a entendre la creació i evolució del mite del monarca.
La "cultura visual" és el conjunt de manifestacions artístiques figuratives i arquitectniques, així com d'actes performatius i objectes comuns que no s'adapten a la idea tradicional de l'art. L'estudi analitza l'ús pragmtic de la memria de Jaume I, en un context de coexistncia entre cristians i musulmans amb episodis de violncia i discriminació.
Entre la dotzena de representacions que cita l'expert, destaca la taula de la Batalla del Puig del Retablo de San Jorge del Centenar de la Pluma, conservada en el Victoria and Albert Museum de Londres i datada cap a l'any 1400. Aquesta taula es trobava a l'església de Sant Jordi de Valncia que se situava a l'actual Plaa Rodrigo Botet. L'anlisi d'aquesta taula en relació a la festa del 9 d'Octubre és una de les contribucions més rellevants de la tesi perqu l'autor demostra que l'obra formava part del cerimonial de la commemoració de la conquesta.
A més, el 9 d'Octubre a Valncia rememorava a Jaume I a través de l'estendard, que en l'Edat Mitjana evocava la presncia del propi Rei. Un exemple d'estendard cuatribarrado que s'exhibia en la festa del 9 d'Octubre es troba en el Museu Histric Municipal de la Ciutat (a l'actual Ajuntament).
Al mateix temps, també el Cabildo de Valncia, a petició de Pedro el Cerimoniós, va instaurar l'aniversari per la mort de Jaume I per mitj d'una processó cívica en 1372, per l'acte no s'ha trobat documentat posteriorment. Aquesta commemoració la va seguir duent a terme la Catedral de Valncia, que va establir la seua celebració perptuament dins del temple a partir de l'any 1416.
Entre els documents que recordaven al monarca, també es poden citar dos manuscrits dels Furs de Valncia que representen a Jaume I; un conservat en l'Arxiu Municipal de Valncia i l'altre, en l'Arxiu de la Catedral, i els dos datats en el segle XIV; o un llibre de privilegis de l'Arxiu Municipal d'Alzira, datat cap a 1380 i que mostra Jaume I en el foli 1r., com David músic tocant l'arpa.
La tesi doctoral de Francesc Granell, 'L'aura de la memria. La imatge de Jaume I en la Valncia baixmedieval (ca. 1338 - ca. 1538)', dirigida pel catedrtic d'Histria de l'Art de la Universitat de Valncia Amadeo Serra Desfilis, també cita entre els objectes de la cultura visual que recordaven al conquistador, les que pogueren ser les seues armes, incorporades a la Catedral de Valncia en 1416, és a dir, quasi un segle i mitj després de la seua mort i que hui es conserven en el Museu Histric de Valncia.
El Liber instrumentorum és un manuscrit illuminat que incorpora documents sobre donacions o rendes a la Catedral de Valncia per part de Jaime I i altres reis de la Corona. La miniatura del foli 6. mostra a Jaume I amb Hugo de Llupi, el bisbe de Valncia, els dos agenollats orant davant la Verge. A més, cal esmentar l'Aureum Opus de Lluís Alany, un cdex imprés en 1515 de carcter enciclopdic i luxós, que arreplegava els privilegis atorgats per Jaume I, així com la histria de la conquesta de Valncia extreta del Llibre dels Fets.
IMATGE DESAPAREGUDA
Com a imatge desapareguda, hi havia una del rei dibuixada i pintada a l'entrada de la confraria de Santiago i documentada en 1470. Aquest edifici estava on actualment es troba el convent de la Puridad i de Santiago. A l'església de la casa confraternal hi havia un fresc, encarregat en 1507 al pintor Antoni Cabanes, que mostrava a Jaume I fundant la confraria. Entre les pintures desaparegudes, hi havia una altra en l'entrada de l'hospital de Sant Vicent de la Roqueta i documentada per cronistes i erudits d'poca moderna.
A l'església del Monestir de la Verge del Puig, hi ha un baix relleu escultric que no representa al rei Jaume I, per que fa memria del monarca, ja que en l'edat mitjana es creia que va ser una imatge miraculosa que va aparéixer al Puig després de la conquesta cristiana. Es tracta d'una icona que avalava la presncia del cristianisme amb anterioritat a l'establiment dels musulmans en el Sharq al-Andalus.
"El record de Jaume I per mitj de l'urbanisme i l'arquitectura est molt present en el període. Les crniques donen compte de la presncia de Jaime I en molts espais de la ciutat fins al punt que fan una espcie d'arqueologia de la conquesta: reviuen l'efemride bllica identificant elements del paisatge urb", explica Francesc Granell.
Aquest estudi revisa la documentació histrica existent, per també ofereix un nou material d'arxiu rellevant per a la matria. En aquest sentit, com afirma el director de la tesi, Amadeo Serra Desfilis, "la tesi de Granell reconsidera la imatge pstuma del rei Jaume I amb la voluntat de proposar noves claus de lectura i qüestionar els supsits que les investigacions havien donat per vlids fins ara".
