MADRID/VALÈNCIA, 28 May. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts presentar un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la Llei 1/2024, que deroga la Llei de Memòria Democràtica d'Aragó.
A més, presentarà sengles recursos davant del TC sobre les lleis d'aquest tipus a Castella i Lleó i Comunitat Valenciana "en el moment en què aquest proposicions de llei es convertisquen en lleis", atès que ara estan paralitzats els tràmits parlamentaris, segons ha indicat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.
Així ho ha traslladat en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell celebrat aquest dimarts a La Moncloa. Torres ha explicat que prenen la decisió quan es compleixen tres mesos de la publicació en el Butlletí Oficial d'Aragó de la citada norma, període establit per a arribar a un acord entre l'Executiu autonòmic i el Central que finalment no s'ha produït.
El ministre ha exposat que van intentar obrir un dialogue formal amb Aragó per a arribar a un acord però l'administració regional va rebutjar asseure's a la taula a negociar "alguna cosa inusual", segons ha remarcat.
Assenyala a més que el Govern pren aquesta decisió amb l'aval del Consell d'Estat i diu que l'informe d'aquest òrgan conclou que s'incompleix el deure col·laboració amb l'Estat. Retrau que aquesta norma retira plaques de senyalització de camps de concentració, així com de llocs de memòria i el mapa de fosses comunes, entre altres mesures.
Torres també recrimina al govern aragonés que amb la seua negativa a negociar rebutge l'informe dels relators de Nacions Unides "el dret internacional i la preservació dels drets humans", sosté.
A més considera que aquestes normes que PP i Vox criden "de concòrdia" que també s'estan desenvolupant en altres comunitats governades per aquests partits com Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, "invisibilizan" a les víctimes del bàndol republicà, dificulten el treball de les organitzacions memorialistes que al seu judici treballen per la veritat, perquè ningú reescriga la història blanquejat el franquisme.
Diu que per tant, recorren a la Constitució --"la mateixa que alguns diuen defensar, però obliden aplicar", ha llançat-- i acudiran "on calga" per a defensar els drets humans i el dret internacional.
Assenyala que aquestes lleis no estan avançant perquè ens trobem en període electoral fins a les europees del 9 de juny, però insisteix que si finalment aquestes normes veuen la llum tal com estan redactades fins al moment, les recorreran al TC igual que fan ara.
FONAMENTS DEL RECURS
La impugnació es fonamenta, en primer lloc, en la vulneració dels principis del Dret Internacional Públic en matèria de memòria, establits per resolució de l'Asamble General de Nacions Unides el 16 de desembre del 2005.
Aquests principis constitueixen un principi general del dret internacional de les víctimes de greus violacions dels Drets Humans, conformat pel dret a la veritat, a la localització de les persones desaparegudes o de les seues restes mortals i el dret de reparació.
Així, el Govern d'Espanya ha recordat els informes de relators de l'ONU instant a l'Estat a adoptar "totes les mesures necessàries per a garantir l'estricte respecte dels estàndards internacionals dels Drets Humans en matèria de preservació de la memòria històrica de les greus violacions dels Drets Humans".
En segon lloc, el recurs addueix també la invasió de competències de l'Estat per part de la Comunitat Autònoma d'Aragó, la norma de la qual "impossibilita el compliment de les previsions de la llei estatal".
Andalucía
