VALNCIA, 5 Dic. (EUROPA PRESS) -
Un equip d'investigació de l'Institut de Biomedicina de Valncia (IBV), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb centres hospitalaris de la Comunitat Valenciana, ha realitzat un estudi que aplica tcniques de seqüenciació massiva a 785 mostres de pacients obtingudes en 25 hospitals per a predir possibles resistncies a frmacs del bacteri que produeix la tuberculosi.
Els resultats, publicats en la revista 'The Lancet Microbe', van trobar 13 nous casos de tuberculosi resistent enfront dels oposats amb el diagnstic de rutina, que utilitza el mtode de referncia actual, basat en el cultiu de mostres. Aix obri la porta a utilitzar la seqüenciació massiva de l'ADN com a mtode de referncia, acurtant els terminis de detecció de resistncies, segons ha informat el CSIC en un comunicat.
Els bacteris resistents a antibitics són un dels principals problemes de salut pública del món. Entre les 10 bacteris que causen més morts per la seua resistncia a antibitics est la 'Mycobacterium tuberculosi', la causant de la tuberculosi, la malaltia infecciosa més letal en el planeta fins a l'aparició de la covid-19.
S'estima que 200.000 persones van morir el 2022 per alguna forma de tuberculosi resistent a diversos frmacs (multidrogorresistent). A aix s'uneix el cost per als sistemes de salut: tractar un cas de tuberculosi sensible costa 180 euros en els pasos europeus, per pot arribar als 200.000 en casos amb resistncies més complicades.
Disposar de diagnstics que detecten de forma rpida i precisa les resistncies a antibitics és "vital" per a personalitzar el tractament i evitar el desenvolupament de resistncies addicionals. El mtode utilitzat actualment als hospitals es basa en el cultiu de mostres del pacient infectat, que en el cas de Mycobacterium tuberculosi, tarden "setmanes" per a obtindre el perfil de resistncies del bacteri (el seu fenotip).
Aquestes resistncies estan causades per mutacions gentiques, de manera que canvis específics en l'ADN s'associen sempre amb resistncia a antibitics concrets. L'OMS va publicar el 2021 el primer catleg de mutacions associades a resistncia de Mycobacterium tuberculosi, que és l'estudi més complet fins avui.
En la seua elaboració participa l'investigador del CSIC Iñaki Comas. El seu grup en l'Institut de Biomedicina de Valncia, encapalat per la investigadora Victoria Furió, ha utilitzat ara tcniques de seqüenciació massiva del material gentic (ADN) d'aquest bacteri per a predir a quins antibitics és resistent i com eixa predicció podria millorar el diagnstic i tractament de la malaltia.
Les tcniques de seqüenciació massiva permeten determinar "amb rapidesa i precisió" la seqüncia d'ADN de qualsevol ésser viu, i el seu principal avantatge és que poden ser usades a gran escala.
"El nostre projecte consisteix a avaluar la nostra capacitat de predicció de resistncies utilitzant el catleg de l'OMS, particularment en un entorn de baixes resistncies com és la Comunitat Valenciana", ha explicat Victoria Furió.
Per a aix, "seqüenciem l'ADN extret de mostres de pacients amb tuberculosis i obtenim per predicció genmica el perfil de resistncia dels frmacs usats en el tractament. Posteriorment, comparem el perfil de resistncies obtingut amb seqüenciació massiva amb l'obtingut mitjanant testat fenotípico, que és el mtode de referncia actual, i comprovem cuán precisa és la predicció i la millora que pot representar en el diagnstic", ha detallat.
El projecte s'ha dut a terme amb la collaboració de 25 hospitals de la Comunitat Valenciana, que han aportat les 785 mostres clíniques incloses en l'estudi, així com les dades de resistncia del mtode de referncia que apliquen en els laboratoris clínics.
Les mostres van ser processades en el laboratori de bioseguretat de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitria i Biomdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio). Els investigadors de l'IBV-CSIC van estudiar els quatre antibitics de primera línia de tractament de la tuberculosi, obtenint una especificitat superior al 99,5% i un rang de sensibilitat entre el 85 i el 50% en funció de l'antibitic mitjanant la seqüenciació massiva de l'ADN.
Andalucía
