VALÈNCIA, 18 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Laboratori de Llum de la Universitat Politècnica de València (UPV) 'il·lumina' el Centre de Carme de Cultura Contemporània amb una mostra retrospectiva que repassa tres dècades d'investigació i producció artística i analitza "la complexa transformació de la cultura analògica a la digital".
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, acompanyat per la vicerectora de Cultura de la UPV, Salomé Cuesta, ha presentat l'exposició 'Laboluz exmachina', que podrà veure's a les sales Ferreres i Goerlich del CCCC fins al pròxim 7 de juliol.
Comissariada per Lupe Frígols i Armant Montesinos, també presents en aquesta presentació, la mostra analitza la transformació de la cultura analògica a la digital, en el marc de la investigació i la docència artística que es duu a terme a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la UPV des de principis dels anys noranta.
Per a això, junt amb un espai de documentació i experimentació on es mostren els recursos teòrics i tècnics més habituals del Laboratori, 'Laboluz exmachina' presenta una dotzena d'obres que combinen instal·lació, vídeo, peces sonores i situacions interactives.
Nicolás Bugeda ha destacat que aquesta mostra és "un exemple que des de les institucions depenents de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport es continua treballant amb les universitats públiques amb l'objectiu d'aconseguir la recuperació de l'art valencià, la seua investigació i la seua difusió."
Per la seua banda, la comissària de l'exposició, Lupe Frígols, ha assenyalat que, el Laboratori de Luz "va ser el primer grup de recerca vinculat a una facultat, en una universitat espanyola que funciona com a espai de trobada, estudi i investigació de principis estètics i expressius vinculats amb la imatge-llum".
HIBRIDACIÓ ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA
"Centrat en la hibridació d'art, ciència i tecnologia, i a obrir noves vies en el desenvolupament de la investigació en producció artística, el programa del 'LaboLuz' planteja una investigació basada en la pràctica, l'atenció al procés i el treball interdisciplinari, al mateix temps que manté picades d'ullet conceptuals amb artistes contemporanis i de les avantguardes històriques".
El Laboratori de Luz ha presentat els seus treballs en diferents museus, centres d'art i galeries de tota Europa. El seu projecte està centrat en la hibridació d'art, ciència i tecnologia, i orientat a l'estudi de les qualitats tècniques, simbòliques i perceptives de la llum, i de les tecnologies de la imatge i el so.
Des de la seua creació en els anys noranta, els seus membres, qüestionant el sentit habitual de 'autoria' en l'art, van optar per l'anonimat personal; així, les aportacions tècniques i conceptuals de les persones que ho componen, canviants al llarg del temps, es dilueixen en el col·lectiu. És també fonamental la consideració de l'espectador com a part activa del procés creatiu, doncs la seua interactivitat amb els dispositius tècnics transforma els processos de desenvolupament de les obres.
Entre les peces que es poden veure en l'exposició del Centre del Carme es troba 'Proyectante de Sombra' (1993), en la qual s'evidencia com la llum ens mostra les coses ocultant la seua presència: en la paret, un text realitzat amb pintura fosforescent roman imperceptible a causa de la forta il·luminació, i només és llegible quan la presència de l'espectador desactiva la llum.
Del mateix any, 'Pavelló de llum' es va crear com una peça capaç d'acollir a les persones que participarien en unes jornades de debat organitzades per la galeria Juana Mordó en Arco'93. En asseure's en els bancs, amb forma d'un hexagrama de l'I Ching, aquests s'il·luminen.
VÍDEO INTERACTIU
El visitant podrà experimentar també amb peces com 'Batterie-Cinema' (2022), que proposa un sistema de vídeo interactiu multi-pantalla que s'engega quan es realitza l'acció de tocar una bateria muda d'assaig, per la qual cosa és el públic el que activa la peça.
I 'Delem:Delayed Mirror' (2006) és una instal·lació interactiva amb circuit tancat de video que, a manera d'espill digital, re?eja el propi espai expositiu, en el qual els cossos del públic interactuen com a transparències, desplaçant i deformant lleument la potent arquitectura del Centre del Carme Cultura Contemporània.
Entre les obres està també 'Un-infinit' (2006), una peça de realitat augmentada multiusuario, en la qual la percepció del re?ejo del visitant apareix alterada en la pantalla de projecció de la imatge, pantalla que funciona a manera d'espill; i 'Modulador de llum' (2006), que explora les possibilitats entorn de diferents relacions i comportaments entre la llum i el so en funció de les accions sonores que realitze el públic.
Finalment, cal esmentar altres peces més recents, com '24 frames', de 2021, que ha sigut adaptada a les característiques del CCCC per a oferir una mirada múltiple dels espais expositius del propi Centre; i 'Transductor ecomedia' (2023), un dels resultats del Projecte d'investigació concedit pel Ministeri de Ciència i Innovació en el qual està treballant actualment el Laboratori de Luz i que consisteix en un sistema de recol·lecció de dades de contaminació acústica, lumínica i electromagnètica que afecten als atributs estètics i poètics del dispositiu situat en l'exposició.
