VALÈNCIA, 30 Abr. (EUROPA PRESS) -
Tècnics lingüístics de l'administració del Consell adverteixen que el model formal del valencià "no pot ser objecte d'un debat estèril que ho convertisca en un problema amb cada nova legislatura" i advoquen per "polítiques decidides que promoguen l'ús del valencià en tots els àmbits" i eviten que acabe en "l'ostracisme social i econòmic".
En un comunicat titulat 'A cada bugada perdem un llençol... i ja en van quatre', el Col·lectiu de tècniques i tècnics lingüístics de l'Administració del Consell es pronuncia sobre la política de l'executiu valencià en aquesta matèria i, en concret, sobre l'aprovació dels nous criteris lingüístics per a l'Administració valenciana, que, segons el Consell pretén "acostar aquest criteris al valencià del carrer".
En el seu escrit, remès als mitjans aquest dimarts pel sindicat STEPV, aquests professionals qüestionen algunes declaracions del conseller d'Educació, José Antonio Rovira, sobre la fixació ortogràfica del valencià i li recorden que no és "una qüestió opinable", ja que està establida des del 1932 i, posteriorment, ha sigut ratificada de manera institucional per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
"Pel que sembla, el valencià no té dret a disposar d'un codi fixat únic com sí que ho tenen el castellà, l'anglès, l'italià, l'alemany o qualsevol llengua de cultura. Es tracta de la primera lesió, i més simbòlica, de les moltes que s'infligeixen als drets de les persones valencianohablantes", retrauen.
Admeten que, com a lingüistes, són conscients que una de les competències del Consell és definir el referent estilístic per als usos formals del valencià que ha de seguir la seua administració. "És una comesa necessària perquè redueix les divergències formals a favor d'un patró homogeni que garantirà una comunicació més eficaç amb la ciutadania. Fins a ací tot bé".
"Però la recuperació de l'oficialitat del valencià en l'espai administratiu i en la resta d'àmbits formals amb prou faenes acaba de fer quaranta anys, i en aquest període breu d'implantació progressiva del valencià, modulada per la consecució del personal de l'Administració de noves competències lingüístiques, ja s'han succeït quatre models d'estàndards", matisen.
Asseguren que el personal tècnic que s'encarrega de la supervisió lingüística ha viscut "amb molta preocupació aquestes revisions successives de model de llengua, ja que han anat acompanyades sempre del canvi de l'ocupant de torn del palau de la plaça de Manises".
Per la seua banda, fan una sèrie de reflexions. La primera d'elles és que des que la Generalitat va aprovar el 1995 els primers Criteris lingüístics fins al dia d'avui, en l'Administració del Consell han utilitzat preferències ortogràfiques (accentuació occidental), gramaticals (formes verbals del valencià general) --amb la convivència, a voltes, d'un doble paradigma morfològic que es distribuïa segons els diferents registres (demostratius)-- i també lèxiques adaptades a la realitat lingüística valenciana. "En aquest comesa ens hem esforçat i ens continuem comprometent", asseveren.
D'altra banda, consideren que "intentar reintroducir el discurs simbòlic de la recuperació del valencià genuí i autèntic, enfront del que s'havia emprat recentment, un valencià suposadament alié i catalanizado, no fa justícia a la tasca que hem estat duent a terme durant molts anys". "I, a més, --continuen-- obri una fractura de grans dimensions respecte al model de llengua que han estat emprant durant aquests últims quaranta anys els altres àmbits de la societat: l'educatiu, incloent l'universitari, els mitjans de comunicació, el sector empresarial, els escriptors i escriptores i un llarg etcètera".
"UNA TEMERITAT IRRESPONSABLE"
Agreguen que, si es pretén revitalitzar una llengua que no ha deixat de perdre parlants en les últimes dècades, "sotmetre a canvis periòdics el model formal per raons extralingüísticas és una temeritat irresponsable".
"És obvi que l'objectiu d'uns criteris lingüístics ha de ser reduir el codi a una sèrie d'opcions que són les que es consideren més adequades per als usos administratius, però creiem que no hi ha motiu per a excloure unes altres que han comptat amb un ampli consens en els diversos àmbits durant molt de temps. L'avantatge d'una llengua és la seua versatilitat, la possibilitat de recórrer a les diferents opcions formals del codi segons els diferents registres", defensen.
Per això, apunten, "sempre hem navegat en les aigües d'un model convergent amb la normativa oficial de la resta del domini lingüístic amb el qual compartim codi (Illes Balears i Catalunya), en el marc del dictamen que l'AVL va aprovar el 2005 i en el qual continua treballant". "És un marc necessari al com no puguem ni devem renunciar, com no renuncia cap llengua de cultura del segle XXI que tinga pretensions mínimes de sobreviure en un món sotmès a canvis econòmics i tecnològics incessants", subratllen.
Critiquen a més "la posada en escena" que ofereix a la ciutadania un Consell que, "expressant-se se de manera pública exclusivament en castellà, dona lliçons sense complexos, sobre quin és el valencià autèntic". Això, en la seua opinió, dona "la clau" per a descodificar el missatge: "d'una banda, la nul·la consideració en què tenen la llengua pròpia de la Generalitat i, de l'altra, l'aposta que fan per l'altra llengua cooficial, el castellà, com a llengua d'ús prioritari en l'Administració; una actuació que deixa ferida de mort la llengua més fràgil, que continua necessitant encara una discriminació positiva".
Per això, reclamen "un exercici de responsabilitat a qui ens representa en l'esfera política". "El model formal del valencià no pot ser objecte d'un debat estèril que ho convertisca en un problema amb cada nova legislatura i ho situe en una posició completament desigual respecte a l'altra llengua cooficial", argumenten.
I aposten per "actuacions rigoroses que respecten i donen continuïtat al referent lingüístic consolidat amb tant d'esforç en aquests últims 40 anys, així com polítiques decidides que promoguen l'ús del valencià en tots els àmbits".
"L'opció contrària --alerten-- només pot condemnar el valencià a l'ostracisme social i econòmic, a la reducció a l'àmbit domèstic i, com a molt, a manifestacions esporàdiques de caràcter purament folklòric. En definitiva, aboca a un qüestionament absolut dels drets de les persones valencianoparlants a viure en la seua llengua".
Andalucía
