Una obra de Sorolla, en l'inventari de peces als museus estatals confiscades pel franquisme

   El González Martí de València figura entre les nou entitats que han identificat entre els seus fons béns procedents de confiscacions

   MADRID/VALÈNCIA, 12 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El Ministeri de Cultura ha publicat en obert l'inventari d'un total de 5.126 peces confiscades durant la Guerra Civil i el franquisme que es troben als Museus Estatals, obrint la porta a familiars i hereus a reclamar la seua devolució. En el llistat figura una obra del pintor valencià Joaquín Sorolla, 'Las velas', datat del 1915.

    A més, un espai situat a València, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuarias 'González Martí' de València, és un dels nou entitats que han identificat entre els seus fons béns procedents de confiscacions.

    Segons ha explicat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, es tracta d'un projecte en el qual s'ha treballat des de l'inici de la legislatura i ara s'ha pogut articular gràcies a un informe de l'Advocacia de l'Estat, que ha donat les línies per a obrir el procés de devolució mitjançant la via civil, mancant el desenvolupament d'un reglament de la Llei de Memòria Democràtica.

   L'inventari ja està publicat en la web del Ministeri de Cultura i des d'aquest departament s'ha especificat que hi ha peces ja conegudes --de la col·lecció Weissberger al Museu d'Arts Decoratives, per exemple--, i algunes més valuoses com un oli de Sorolla en el Museu Sorolla, encara que en la seua major part són peces ornamentals com a anells, joies, vaixelles o ceràmiques.

    La peça de Sorolla, segons la informació que figura en la base de dades consultada per Europa Press, procedix del dipòsit del Servei de Recuperació d'Obres d'Art, lliurada al Museu Sorolla en qualitat de dipòsit per la Comissaria General del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, el 25 d'agost del 1951, segons consta en l'acta de recepció del Museu. Va ser lliurada per don Francisco Iñiguez Almech, Comissari General del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional.

    En el catàleg raonat de pintura del Museu Sorolla, publicat el 2019, es va modificar la data d'exacta de datació de l'obra, que va passar de ser juny del 1915 al període comprès entre el 15 de juliol i el 7 de setembre del 1915, en identificar-se amb la ria de Villagarcía de Arosa i no amb València.

"CAS PER CAS"

   Després de la publicació de l'inventari, el ministre Urtasun ha explicat que s'aniran "donant passos" per a estudiar "cas per cas" les peticions que arriben al Ministeri --ja s'han rebut algunes--. "El pas important era identificar-los i, passat el temps, s'estudiarà què es fa amb el be", ha remarcat, obrint també la porta al fet que en els museus estatals s'explique l'origen de les peces amb les cartelas.

   La clau per a poder exercir el dret de reclamació ve de la mà d'un informe de l'Advocacia --Cultura és el primer Ministeri que complix amb la Llei de Memòria Democràtica, si ben encara no hi ha reglamentació per a procedir a les devolucions--. El document apunta al fet que serà "necessari aclarir jurídicament amb caràcter previ" si s'ha produït la usucapió per part de l'Estat dels mateixos, tal com arreplega Europa Press de l'informe.

    La usucapió és el procediment pel qual algú pot convertir-se en propietari d'una cosa per la possessió continuada de la mateixa durant un període de temps i unes condicions establides legalment. És per això que ara queda analitzar cas a cas per a determinar si la possessió realitzada per l'Estat ha sigut "en concepte d'amo, pública, pacífica i no interrompuda".

   En qualsevol cas, l'informe establix una sèrie de criteris generals que han de servir d'orientació a l'hora d'abordar les reclamacions que es puguen plantejar. En concret es planteja que, respecte dels béns que han romàs en situació de reserva (sempre custodiats en dipòsit), i per tant ocults tant al públic com als antics propietaris, procedeix entendre que amb caràcter general no concorre el requisit de possessió pública i per tant no ha operat la usucapió.

   Respecte dels béns que hagen format part d'exposicions, permanents o temporals o que han sigut objecte d'estudi o divulgació, "és essencial un examen detallat un a un" per a determinar si els reclamantes han tingut mitjans i motius per a conèixer d'aquesta situació. Per a això hauran de tenir-se en compte elements com la ubicació del museu o l'existència d'informació en mitjans públics o altres activitats de difusió.

NOU MUSEUS ESTATALS IMPLICATS

   Finalment, s'assenyala que els reclamants han de complir una sèrie de requisits com són acreditar la titularitat dominical sobre els béns confiscats i inventariats, així com una identificació "el més detallada possible" del ben reclamat. "A l'efecte, és important el paper de l'inventari per a poder reconèixer béns", destaca el document.

   Els nou museus estatals que han identificat entre els seus fons béns procedents de confiscacions realitzades durant la Guerra Civil i immediata postguerra són el Museu del Vestit-Centre d'Investigació del Patrimoni Etnològic, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional del Romanticisme i el Museu Nacional d'Arts Decoratives, el Museu Nacional d'Antropologia, el Museu d'Amèrica i el Museu Sorolla, a Madrid; el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuarias 'Gonzalez Martí', a València; i el Museu Nacional d'Escultura, a Valladolid. A més, s'ha identificat una pintura conservada en la seu del Ministeri de Cultura amb el mateix origen.

    En el cas del González Martí, la relació de béns procedents de confiscació supera els 160. Hi ha objectes com a joies, medalles, parament i tallapapers, a més de desenes de dibuixos i estampes.

   Malgrat que Urtasun ha evitat pronunciar-se respecte a altres casos particulars com la mòmia guanche del Museu Arqueològic Nacional o la situació de Museus Nacionals --el Prat ja ha llistat més de 70 peces i el Thyssen compta amb un Pissarro confiscat durant el nazisme que ha estat judicialitzat-, ha reiterat que l'objectiu és portar aquest procés "d'acord amb totes les famílies" afectades.