VALÈNCIA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Palau de Les Arts de València ha estrenat 'Orfeu ed Euridice', de Christoph Willibald Gluck, una mostra que el subtil i l'essencial pot ser alhora poderós. Per a l'ocasió, el teatre d'òpera compta amb la proposta escènica de Robert Carsen, amb Gianluca Capuano en el podi i amb el contratenor Carlo Vistoli al capdavant del repartiment vocal.
La Sala Principal de Les Arts va acollir ahir --amb bona entrada tenint en compte, entre un altre factors, la celebració del 'superdiumenge' faller-- l'estrena d'un espectacle, una coproducció del Théâtre des Champs-Elysées, la Canadian Opera Company, el Teatro dell'Opera di Roma i la Opéra Royal de Versailles.
En tan sol 90 minuts, s'aborden qüestions fonamentals de l'ésser humà, com l'amor, amb un exercici intensament dramàtic i una música bellíssima, que inclou una de les àries més conegudes del repertori: 'Che farò senza Euridice'.
El repartiment aquesta encapçalat per Carlo Vistoli, ovacionat pel públic per la seua interpretació d'Orfeu. L'artista italià va irrompre en el panorama internacional el 2015 amb Le Jardin de Voix dels Arts Florissants de William Christie. Des de llavors, ha emprès una trajectòria ascendent, amb treballs amb John Elliot Gardiner, Cecilia Bartoli, Philippe Jaroussky o Jean- Christoph Spinosi, entre altres.
A les Arts, està acompanyat per les sopranos Francesca Aspromonte (Euridice) i Elena Galitskaya (Amore). A més, el brillant Cor de la Generalitat té un molt destacat paper en la representació, que va ser reconegut pels assistents, igual que la sempre lloable labor de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, aquesta vegada sota l'adreça de Gianluca Capuano.
Pel que fa a la posada en escena, Robert Carsen --que ja va presentar en el coliseu valencià la seua aclamada visió de 'Elektra'-- es decanta per un muntatge de cort minimalista i que traspua bon gust, sense cap marc temporal concret, i on l'escenografia de Tobias Hoheisel recrea un paisatge nu que va transformant-se --del cementeri a l'infern i el retorn al món dels vius-- gràcies a la il·luminació de Carsen i Peter van Praet.
A més, compta amb un vestuari negre "de dol" molt eficaç, també d'Hoheisel, que serveix de contrast a altres elements blancs, com les mortajas.
Les Arts ha programat quatre funcions d'aquest títol que, després de la seua estrena, es podrà veure també els pròxim dies 5, 7 i 9 de març.
VA CANVIAR LA MANERA DE FER ÒPERA
Estrenada a Viena el 1762 i coneguda com l'obra que va canviar la manera de fer òpera en els últims anys del Classicisme, 'l'Orfeu ed Euridice' de Gluck s'endinsa en el mite amb el llibret de Raniero di Calzabigi. El text interactua fins a la simbiosi amb la música i realitza un ajustat exercici de síntesi amb sol tres personatges --Orfeu, Eurídice i l'Amor-- als quals cal afegir els cors i el ballet.
Després del seu 'Orfeu', Gluck va compondre altres òperes en aquest nou estil "de la reforma" com 'Iphigénie en Aulide', el 1774, o 'Iphigénie en Tauride', el 1779.
Andalucía
