Psicòloga assenyala l'estrès posttraumàtic com una de les seqüeles de les víctimes de l'incendi de Campanar

Un home observa l'estructura de l'edifici després de l'incendi d'ahir, 22 de febrer, al barri de Campanar, a 23 de febrer del 2024, a València, Comunitat Valenciana (Espanya).
Jorge Gil - Europa Press
Publicado: viernes, 23 febrero 2024 17:01

   MADRID / VALÈNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -

   La psicòloga del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid, la doctora Miriam González Pablo, assenyala el trastorn d'estrès posttraumàtic com una de les principals seqüeles de les víctimes de l'incendi de València esdevingut aquest dijous, en el qual 138 domicilis han sigut desallotjats i almenys cinc persones han mort.

   Segons explica l'experta en Psicologia en declaracions a Europa Press, posteriorment a un esdeveniment traumàtic es poden veure aguditzats tant sons, com a sensacions tèrmiques, olfactòries o visuals. En aquest sentit, destaca l'existència de malsons o por i "fins i tot pànic" davant de l'olor a combustió, llumins o encenedors.

   "Tot això va a donar lloc a un procés d'estats anímics, emocionals i temes de salut mental que van a dependre molt de la forma d'afrontar-ho que tinga cadascun, històries prèvies de vida, suport social, recursos amb els quals comptes...", detalla l'experta, qui afig que "cadascun va a tenir un risc".

   Amb la finalitat de "treballar en la prevenció de desenvolupar un trastorn d'estrès posttraumàtic", de cara al tractament professional, l'experta incideix en el seguiment i tractament dels "quadres mixts ansiosos o depressius reactius a la situació", durant les primeres setmanes posteriors a l'esdeveniment.

"MECANISME DE SUPERVIVÈNCIA"

   Durant l'esdeveniment, el cervell, en sotmetre's a situacions tan extremes, "activa tots els mecanismes d'estrès de l'eix ràpid". D'aquesta manera, la doctora González Pablo explica que el cervell coordina tots els òrgans de manera que el cos "es pose a treballar en funció de fugida", sense fer una anàlisi del risc, per exemple, d'altura.

   "El nostre cervell, la qual cosa ha fet ha sigut activar totes les parts de supervivència i ha començat a manar ordres a tots els nostres òrgans, als nostres músculs, al sistema circulatori... i ha començat a crear ací una resposta en la qual no ha donat cortisona. El que ha fet ha sigut donar adrenalina per a potenciar aquest fugida", explica l'experta.

   De cara al futur, la doctora González Pablo assenyala que, a partir d'ara, les víctimes aniran "prenent consciència del que ha passat, de totes les pèrdues, les humanes i les materials. Perquè hi ha morts, hi ha moltes famílies que han perdut absolutament tot".

   En aquest sentit, insisteix que és "molt important" tant el suport per part de les autoritats competents com per part dels seus afins a causa que, afig, "és un duel" en el qual l'acompanyament dels familiars i amics "és fonamental", no només en els primers moments. "Va a ser un procés llarg", conclou.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià