Reobrin la causa contra Mónica Oltra pel presumpte encobriment dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada

L'Audiència creu que es van poder ocultar els abusos i es va intentar desacreditar la menor, qui no va tindre "la protecció necessària"

VALÈNCIA, 20 (EUROPA PRESS)

La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha reobert la causa contra l'exvicepresidenta del Consell, exconsellera d'Igualtat i exportaveu amb el Botànic, Mónica Oltra, i els qui van ser els seus alts càrrecs en el departament que dirigia, pel presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit, educador d'un centre d'acolliment, a una menor tutelada.

Segons ha avançat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), l'Audiència ha estimat així parcialment els recursos de l'acusació particular --la víctima-- i les dos acusacions populars

--Vox i l'associació Gobiernate-- perquè entén que "no pot descartar-se clarament" l'existència d'infracció penal i concorren prou indicis per a encausar els investigats.

El procediment, dirigit contra Oltra --qui va dimitir al juny del 2022 dels seus càrrecs després de la investigació judicial-- i altres 15 persones més, va ser arxivat pel Jutjat d'Instrucció número 15 de València el passat mes d'abril en no veure cap delicte en la seua actuació ni un presumpte encobriment dels abusos. La Fiscalia va recolzar esta decisió.

Com es desprèn de la nova resolució --la deliberació de la qual es va fixar per al dia 16 de juliol però s'ha avançat per raons de servici de la Sala--, hi ha la hipòtesi "plausible" que quan la notícia dels abusos va arribar a la Conselleria d'Igualtat, "les persones que van tindre coneixement dels fets i davall la protecció i tutela de la qual es trobava la menor, haurien pretès ocultar-los".

Indiquen en la resolució, en la qual ha sigut ponent la magistrada Macarena Mira Picó, que s'haurien valgut d'un informe "fictici" atès que es va emetre un pronunciament d'inexistència d'indicis d'abús quan "ni tan sols es va preguntar a la menor" sobre els mateixos que hauria relatat a terceres persones. A més, es "va ometre" tant la denúncia com l'obligació de comunicar el fet a la Fiscalia, "evitant, així, que poguera exercir el control", postil·la.

El tribunal estima que "no es van denunciar uns fets greus ni es va protegir la menor tutelada per part de qui tenia l'obligació de fer-ho col·locant-la, per contra, en una situació de risc, doncs l'educador que havia comès els abusos va ser reincorporat al seu lloc de treball al centre d'acolliment".

I afig: "No va ser fins a tres mesos mes tard, després de relatar la menor allò ocorregut a uns agents de Policia Nacional que es trobaven circumstancialment al centre amb motiu del trasllat d'una altra menor, quan es va informar la Fiscalia, que va estimar que hi havia indicis suficients de la comissió dels abusos sexuals relatats i va interposar la corresponent denúncia, que va culminar en la condemna de l'educador del centre".

Per tant, el tribunal estima que en este moment processal no pot descartar-se "d'una manera clara" la comissió d'infracció penal derivada de l'incompliment del deure denunciar i de protegir la menor tutelada per la Generalitat amb la finalitat d'ocultar l'existència d'uns abusos sexuals ocorreguts al centre d'acolliment.

Creu que ha de ser en el juí oral on es diluciden les qüestions relatives a les concretes circumstàncies en què van tindre lloc els fets i el juí de tipicitat que mereixen.

Així mateix, el tribunal aprecia indicis de la possible comissió de delicte en la formació d'un expedient informatiu, una vegada ja estava judicialitzat l'assumpte, amb la finalitat de determinar la veracitat de les acusacions efectuades per la menor.

VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA

La Sala estima que "cap cosa caldria objectar penalment" a la formació d'un expedient informatiu que tinguera com a finalitat determinar l'actuació duta a terme o detectar, si escau, l'existència de possibles errades pels funcionaris adscrits a la Conselleria.

"Però lluny d'açò, l'expedient sembla dirigit a determinar la falta de credibilitat del testimoni de la menor, a qui es fa passar, de manera indiciariamente il·legal, per una entrevista i una prova pericial, quan l'assumpte estava ja judicialitzat, amb la victimització secundària que suposa i amb la finalitat indiciaria de desacreditar el seu testimoni o influir en el seu ànim acusador", assevera.

En conseqüència, i sense perjuí del que puga derivar-se de la pràctica de la prova en l'acte del juí oral sobre la persona que va ordenar la formació de l'expedient, qui va decidir prendre declaració a la menor i sotmetre-la a un nou examen psicològic, o les circumstàncies en què això va ser dut a terme, "no pot descartar-se en este moment processal la comissió d'infracció penal, com a conseqüència d'haver-se dictat, de manera arbitrària i injustificada, una resolució amb la finalitat d'iniciar el referit expedient informatiu, utilitzant recursos públics, amb finalitats particulars", exposa.

Amb tot, el tribunal resumix: "No pot descartar-se que les diferents actuacions realitzades anaren dirigides a ocultar l'existència d'abusos sexuals i desacreditar el testimoni de la menor, a la qual no es va atorgar la protecció necessària per les persones que tenien l'obligació de fer-ho".