MADRID, 21 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez ha qualificat d'"illegal" el referndum independentista de l'1 d'octubre del 2017, per al mateix temps ha defensat que organitzar una consulta així "no mereix retret penal", i de fet ha subratllat que ni la Fiscalia ni cap autoritat judicial no els van prohibir fer campanya.
"Organitzar un referndum illegal no mereix retret penal. La ciutadania va assumir de manera molt majoritria la seua voluntat de votar. Creiem que tothom tenia el dret a participar-hi com en una manifestació", ha justificat Snchez durant la seua declaració en el judici pel procés independentista a Catalunya.
L'acusat ha comenat a respondre preguntes sobre l'1-O després del recés del judici per dinar. Al matí l'interrogatori ha estat més centrat en el 20S, i ja a la vesprada se l'ha qüestionat sobre les mobilitzacions durant el dia del referndum.
A la pregunta del fiscal Javier Zaragoza sobre si sabia que la llei del referndum i el decret de convocatria havien sigut suspesos pel Tribunal Constitucional, l'acusat ha respost que no va tenir "conscincia" que la Fiscalia o les autoritats judicials "prohibiren la ciutadania participar-hi".
I a més, ha insistit diverses vegades en qu l'ANC, mnium Cultural i altres organitzacions van fer campanya "de manera molt activa" durant els 15 dies previs a l'1-O: "Ho vam fer de manera pública, demanant permís per a cada acte. I en cap cas, malgrat la publicitat, que vam llogar espais, se'ns va prohibir ni se'ns va dir que no podíem fer una crida a participar-hi. Vam fer una campanya pública, visible".
Snchez s'ha escudat que la sentncia com a tal del tribunal de garanties que declarava inconstitucional el referndum es va emetre amb posterioritat a l'1-O, per davant la insistncia del fiscal, perqu la resolució que suspenia la convocatria és d'unes setmanes abans, ha contestat que "si la llei estava suspesa, un Estat de Dret que confia en les seues institucions no ha de témer davant una mobilització ciutadana així".
El que sí que ha adms és que sabia que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona Mercedes Armas havia donat ordres a les forces i cossos de seguretat de l'Estat perqu no permeteren la celebració de la consulta.
I aleshores, a la pregunta de per qu van fer crides a votar aquell dia, l'acusat ha afirmat que "el dret de manifestació, la llibertat d'expressió" per defensar l'autodeterminació "no és un acte illegal". També ha dit que no es va imaginar que es poguera produir la violncia que després es va viure l'1-O.
