Jorge Gil - Europa Press - Archivo
VALNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -
El curador d'art i president de la fundació Todolí Citrus, Vicente Todolí, ha eixit al pas de la polmica per la donació a l'entitat de dues parcelles per part de la directora de l'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, --que aquesta setmana ha presentat la seua dimissió-- i ha lamentat que en aquest cas "no s'ha buscat aclarir la veritat dels fets, sinó condemnar a priori els mateixos".
Assegura que, no només no va ser "clau" en l'elecció d'Enguita --posat que hi havia un jurat de set persones que la van votar per unanimitat--, sinó que va ser ell qui va proposar a la comissió avaluadora que s'iniciara una segona convocatria, en haver-se acceptat una sola candidatura, o que s'ampliara el termini de presentació d'aspirants.
Todolí ha fet públic aquest divendres un comunicat en referncia a les informacions sobre la donació d'Enguita de dos terrenys a la fundació sense nim de lucre que presideix Todolí, qui, al seu torn, va formar part del jurat que va seleccionar a la directora per al crrec al capdavant de l'IVAM. La prpia Enguita va assegurar que tot obea a una "campanya de difamació" i, després de considerar que no comptava amb el suport del Govern valenci --que va assegurar que anava a informar a la Fiscalia dels fets-- va presentar la seua renúncia.
"Em veig obligat a rectificar i puntualitzar molts de les dades i descripcions abocades en els mitjans de comunicació, com a membre del comit o jurat que es va constituir per a l'elecció de la direcció artística de l'IVAM el 2020", assenyala hui Todolí en la seua nota als mitjans.
En primer lloc, alludeix a "dades tergiversades" i recalca que Nuria Enguita no donó a la seua persona "ni una ni dues parcelles de terreny ni res semblant". "L'exacta i única realitat és que Nuria Enguita donó dues parcelles rústiques de sec, abandonades en els confines de la Vall de Gallinera, al nord muntanyenc de la província d'Alacant, a la Fundació Todolí Citrus de la Comunitat Valenciana. Aquesta donació ha suposat una deducció estatal del 35% del donat i d'un altre 25% com a deducció autonmica".
"És necessari advertir --prossegueix-- que aquesta fundació no té nim de lucre i que, segons testifiquen els seus comptes que són públiques i dipositades en el Protectorat de Fundacions de la Comunitat Valenciana, ha sigut i és deficitria, i l'equilibri financer de la qual ha estat sufragat sempre per la meua persona, al que he dedicat la prctica totalitat dels meus estalvis en els últims deu anys".
Consta, a més, en els estatuts de la prpia fundació que, en cas d'extinció de la mateixa, tots els seus béns i drets es destinarien a les fundacions o entitats no lucratives privades que decidisca el Patronat i que perseguisquen finalitats d'inters general anlegs als quals persegueix la Fundació. Així mateix, l'especialista en art ressalta que "ni el president ni cap membre del Patronat pot rebre retribucions ni prestar serveis remunerats com a membres del mateix".
"Amb aviesa intenció se subratlla constantment en els articles que la meua figura va ser decisiva, 'clau' s'escriu de manera expressa, com a membre del jurat que va sancionar el concurs per a l'adjudicació de l'adrea de l'IVAM, mitjanant una redacció plagada d'epítets i completament subjectiva, quan el jurat va estar compost per set membres, que van votar per unanimitat l'elecció de Nuria Enguita com a directora", subratlla.
En aquest punt, recorda que aquest jurat estava compost, entre altres, per Bernard Blistne, llavors director del centre Pompidou de París --"el museu d'art contemporani més important de Frana i un dels tres més prestigiosos del món"--; Iwona Blazwick, en aquest moments directora de la britnica Whitechapel Art Gallery de Londres que té reconegut un gran prestigi internacional; així com per Manuel Borja-Villel, en aquell temps director del Museu Regna Sofia de Madrid, el més gran i de major pressupost de tot el país.
"En el moment de la constitució del jurat, la meua dedicació a l'art consistia i encara consisteix en l'assessorament artístic free-llance a entitats privades, encara que algunes d'elles importants, per no ostentava crrec algun en cap administració o institució museística pública", assevera Todolí.
També rebutja que es "insinue" que, ats que es va presentar una única candidatura, la designació de la nova adrea per a l'IVAM va haver de suspendre's. I revela: "Paradojicamente vaig ser jo, i així ha de constar en l'acta de la sessió online que es va dur a terme, qui va proposar al jurat que s'iniciara una segona convocatria o que s'ampliara el termini de presentació de candidatures".
"De la mateixa manera, vaig suggerir que s'admetera una segona candidatura que s'havia rebutjat per qüestions formals. Ambdues recomanacions van ser desestimades, adduint els representants de la prpia administració que era necessari complir estrictament les normes de la convocatria, doncs en cas contrari ja tenien l'experincia de sessions recorregudes i anullades davant dels Tribunals, per haver sigut alterades les bases d'aquestes durant el procés de deliberació", exposa.
Todolí manifesta que igualment que "s'insinua de manera insidiosa que, a més d'una causa-efecte entre la donació de parcelles i l'elecció de Nuria Enguita com a directora del museu, va poder produir-se una incompatibilitat" perqu tots dos experts són "coneguts des de fa temps" i, fins i tot, han collaborat en projectes del propi IVAM fa dcades, així com en altres centres artístics europeus.
Una "situació d'amistat", prossegueix, "absolutament comuna i ordinria en el món de l'art, on amb recurrncia els experts en museística contempornia --una petita minoria de professionals especialitzats-- collaborem en diferents projectes, i on també és freqüent que participem en la selecció de professionals per a centres d'exhibició i conservació de l'art".
Posa com a exemple que ell ha participat en, almenys, dos equips de selecció d'aquest tipus, tant a Espanya com a Europa durant els últims mesos. De fet, ressalta, "l'altra persona candidata per a l'IVAM que va ser rebutjada per la secretaria del jurat, també era coneguda per mi, havia collaborat amb mi recentment en algun projecte artístic i la tenia en alta estima tant professional com a personal".
Vicente Todolí retrau en la mateixa línia "descripcions i oblits" i creu que "mitjanant tcniques narratives consistents a crear dubtes, fomentar insinuacions i cercar l'associació de conceptes maniqueus, no s'ha cercat aclarir la veritat dels fets sinó condemnar a priori els mateixos".
"CONFUSIÓ"
Abunda que "en cap moment", se li ha contactat per a aclarir les circumstncies ni tampoc amb cap responsable de la Fundació Todolí Citrus i fa notar que, al seu judici, hi ha una "confusió entre una persona física i una fundació subjecta al dret públic".
"La Fundació Todolí Citrus, els objectius constituents de la qual fixats en els seus estatuts oficials no són uns altres que la preservació del medi ambient així com el manteniment de la reserva d'espcies agrícoles, moltes d'elles quasi extingides, i la lluita contra l'abandó de terres, una de les causes més comunes que coadjuven a la propagació d'incendis forestals, com el qual fa amb prou faenes dos anys va devastar la zona de la Vall de Gallinera i d'Ebo, i que va afectar a les parcelles referides i a totes les contigües on la Fundació Todolí Citrus ha dut a terme una laboriosa tasca de reproducció agrícola a fora d'oliveres i altres espcies autctones".
Per tot aix, a més, "la fundació ha sigut reconeguda pel Generalitat Valenciana com a entitat de defensa mediambiental", conclou.