"Durant segles els pintors ens han despullat i rebaixat, però en el moment en què ens despullem nosaltres érem narcisistes", afirma
VALÈNCIA, 15 May. (EUROPA PRESS) -
Esther Ferrer (1937), pionera de la 'performance' a Espanya i Premi Nacional d'Arts Plàstiques, ha presentat aquest dimecres al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) la seua primera exposició a la Comunitat Valenciana, en la qual empra el seu propi cos com un arma crítica contra l'ideal femení de bellesa imposat per la societat i reflexiona sobre el pas del temps, l'espai i el gènere.
"Durant segles d'art pintors i escultors ens han despullat i han reflectit totes les seues misèries i rebaixat el cos de la dona d'una manera horrible. Quan les dones van començar a fer 'performance' i ensenyar el seu cos, en el moment en què no ens despullaven i ens despullàvem, érem unes narcisistes", ha criticat l'artista durant la roda de premsa que ha oferit amb motiu de l'exposició 'Esther Ferrer: el cos travessat pel gènere, l'espai i el temps'.
Comissariada per la crítica d'art Margarita Aizpuru, és la primera exposició com a tal de Ferrer a la Comunitat Valenciana, encara que ja havia oferit 'performances' ací, ha explicat Aizpuru. L'exposició que acull el CCCC serà el marc d'una performance de l'artista i estarà oberta al públic fins al 29 de setembre. A continuació, viatjarà a Alacant per a exposar-se al Museu d'Art Contemporani d'Alacant, MACA.
En ella, Ferrer centra el seu discurs en la idea de la dona i del seu cos confrontat amb el temps i amb l'espai. Un cos, el de la pròpia Esther Ferrer, que li serveix a l'artista de lloc d'experimentació per a visualitzar com la petjada del temps va perforant inexorablement l'ideal de l'eterna joventut femenina.
En aquest sentit, la comissària de l'exposició ha explicat que l'espai, el temps i el cos estan presents en moltes exposicions de Ferrer, "però aquesta vegada el cos és seu. No és un cos, és el seu cos, en el qual s'incorpora el pas de temps, en l'arruga, en la flacidez".
Per exemple, Ferrer recrea amb una sèrie d'imatges de la seua pubis tota la història de l'expulsió d'Adán i Eva de l'Edén, aquella que les monges li ensenyaven de xiqueta. També reflexiona sobre el pas del temps en el seu rostre barrejant autoretrats fotogràfics en els quals mitja cara pertany a una època i l'altra meitat a una altra.
L'artista creu que "la percepció del temps és totalment personal". "Si jo treball amb el temps és perquè quan era xiqueta els meus pares anaven molt al teatre i quan venien deien que semblava que havia durat dues hores i en realitat havia sigut més curt o més llarg. I a mi això em deixava pensat. Com pot ser? Una hora i mitja és una hora i mitja per a tothom? Això ja ocorria sense tecnologia ni intel·ligència artificial. La percepció del temps ara resulta que no existeix", ha comentat.
"POT ALGÚ DEFINIR L'ART FEMINISTA?"
A Ferrer li agrada llançar preguntes perquè el propi públic les responga, i aquestes estan escrites en les parets de la renovada Sala Carlos Pérez esperant a ser contestades: "Pot algú definir-me què és l'art feminista?"; "creuen vostès que els crítics, conservadors i comissaris d'art són imparcials a l'hora de jutjar el treball de les artistes?"; "quantes artistes coneixen vostès que hagen nascut en mitjans desfavorits?"; "pensa un. que la lluita feminista, en general i de les artistes en particular, ha portat a l'art a territoris desconeguts, introduint en la seua pràctica altres temes, valors i esquemes de pensament?".
"Propose preguntes perquè em faig moltíssimes en la meua vida. Vaig començar a fer accions amb preguntes i tinc cinc o sis. Vaig començar a pensar, si jo m'ho pregunte, potser uns altres s'ho pregunten i poden trobar una resposta en la qual no he pensat", ha explicat l'artista.
En aquesta línia, ha admès: "Intente entendre tot el que viu, però en realitat no aconseguisc entendre pràcticament gens". Per a ella, l'art i en particular la 'performance' "és una via de coneixement" amb la qual aprendre --"perquè no sé fer quasi res", bromeja--. Per això, la qual cosa li interessa és "el procés". "Jo podria viure perfectament sense fer exposicions. Estan molt bé, la faig i molt contenta, però això és la fi d'un procés i a mi el que m'interessa és el recorregut", ha assegurat.
La comissària de l'exposició considera a Esther Ferrer una artista emmarcada en el "conceptualisme calent", encara que l'autora ha indicat que ella no es definisca mai a si mateixa perquè no té necessitat. "Sempre et defineixen els altres" i "totes les interpretacions són vàlides, aqueixa també".
"NO SABIEN EL QUE ERA LA 'PERFORMANCE'"
Ferrer va ser, des del 1967, una de les principals integrants del grup Zaj, col·lectiu creat el 1964 pels seus dos primer components, Juan Hidalgo i Walter Marchetti, i altres amics més. Des de llavors i fins a finalitats dels anys noranta els integrants del col·lectiu van desenvolupar paral·lelament les seues trajectòries per separat, com és el cas de la llarga trajectòria individual d'Esther Ferrer.
"Quan nosaltres comencem, la gent no sabia el que era la 'performance, no tenia ni rabosa idea. Les reaccions eren de tots els ordres, fins i tot violentes ací a València. Quan vam venir amb Zaj, amb una peça que feia Walter amb tubs, la gent s'avorria. Jo pense que l'avorriment pot ser molt creatiu. La gent va començar a tirar-nos els tubs damunt. Avui dia açò no ocorreria perquè tothom sap el que és la 'performance'. Per a bé o per a malament, perquè saber tot és molt avorrit", ha asseverat.
De fet, ha relatat que quan es va marxar a París en els anys 60 havia de presentar un dossier amb el seu treball per a donar-se d'alta en la Seguretat Social. "No me la donara perquè això no ho consideraven com a art", ha recordat .
Sobre si ara l'art performático ha sucumbit al comercial, Esther Ferrer ha advertit que "és impossible" que resistisca perquè "el capital ho recupera tot i ràpidament".
Per al director-gerent del Consorci de Museus, Nicolas Bugeda: "En el marc del Dia Internacional dels Museus és un luxe comptar amb artistes de la trajectòria d'Esther Ferrer, en la línia d'una programació de qualitat, que és un dels criteris fonamentals pels quals es regeix el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana".
Per la seua banda, el director artístic, Vicente Samper, ha afegit que totes les sales del centre estan "al màxim funcionament" amb activitats, tallers, art, accions i performance durant la commemoració del Dia Internacional.
Andalucía
