(Aquesta notícia amplia i substitueix a la passada a causa d'un error de la font informant)
El sindicat estima que les fusions i els ajustos en el sector financer provocaran la destrucció de 30.000 llocs de treball durant els pròxims quatre o cinc anys
PALMA DE MALLORCA, 15 Sep. (EUROPA PRESS) -
El sindicat UGT estima que els tres Sistemes Institucionals de Protecció (SIP) que afecten caixes d'estalvis amb sucursals a Balears (l'encapçalat per Bancaixa i Caja Madrid; l'integrat per Cajastur, Caixa Castella-la Manxa, Caixa d'Estalvis del Mediterrània i Caja Cantabria; i Mare Nostrum, format per CajaGranada, Sa Nostra, Caixa Múrcia i Caixa Penedès) podrien suposar la pèrdua, mitjançant prejubilacions i baixes incentivades, d'uns 500 llocs de treball a les illes.
Així ho ha manifestat en roda de premsa el secretari general de la Federació de Serveis (FES) de la central a les illes, Pedro Roig, qui ha explicat que, després de la constitució de Mare Nostrum, Sa Nostra preveu prejubilar a 150 treballadors i destinar a altres 90 a les oficines de l'entitat resultant, i alhora ha recordat que aquest SIP preveu un programa de prejubilacions voluntàries que inclou a un total de 1.049 treballadors amb més de 55 anys, dels quals 298 pertanyen a CajaGranada, 222 a Caixa Múrcia, 290 a Caixa Penedès i 239 a la caixa d'estalvis de les Balears.
Tot i això, segons es desprèn del document oficial de l'acord sobre les condicions laborals de Mare Nostrum, signat aquest dimarts pels representants de les direccions i els sis sindicats de les quatre entitats bancàries (excepte CGT i Unió Obrera Balear), els treballadors prejubilats rebran entre el 85 i el 95% del salari net, mentre que la resta es beneficiarà d'altres mesures compensatòries de la mobilitat geogràfica i els trasllats.
En relació amb aquesta qüestió, el secretari general estatal de la FES d'UGT, José Miguel Villa, que també ha assistit a la conferència informativa, ha assegurat que, si bé amb aquests protocols laborals s'estableixen les "regles del joc", després "cal jugar el partit", al·ludint a l'aplicació efectiva d 'aquests acords.
Pel que fa a la reforma laboral, Villa ha remarcat que el sector serveis està "tremendament afectat" per aquesta mesura, ja que, segons la seva opinió, propicia la precarietat laboral i les condicions de treball "impresentables". Segons la seva opinió, els treballadors del sector financer "tenen perspectives molt complicades de futur" davant de l'"indubtable pèrdua d'ocupació" que comporta la fusió d'entitats, una conjuntura que, segons la seva opinió, haurà provocat la destrucció d'uns 30.000 llocs de treball en els pròxims quatre o cinc anys.
"Esperem que tal com se'n vagin desenvolupant els diferents SIP, fusions o absorcions se'n vagin tancant acords laborals que posin sobre la taula algunes garanties per al que ve després", ha reflexionat pel que fa aquesta qüestió, i alhora ha reiterat que el pla de reducció de plantilla en 1.049 treballadors derivat del SIP Mare Nostrum es desenvoluparà en tres anys, de manera que el 2010 es portarà a terme el 25% d'aquesta retallada, mentre que el 2011 es realitzarà un 50% i en 2012, el 25% restant.
D'altra banda, el responsable estatal de la Federació de Serveis d'UGT ha criticat que les fusions i els ajustos en el sector financer provoquin que en una entitat generada com a resultat de la fusió o absorció d'altres coincideixin treballadors amb diferents condicions laborals fruit de l'aplicació de convenis diferents, un fet davant del qual "s'ha d'unificar", segons la seva opinió, la situació salarial dels treballadors del mateix 'rang'.
Alhora, ha denunciat que la nova Llei Orgànica de Caixes d'Estalvis (Lorca) promoguda per l'Estat hi hagi propiciat l'entrada de la inversió privada en la propietat d'aquestes entitats, el que, des del seu punt de vista, posa en perill la seva voluntat social a l'entendre que la inversió privada "entra en elles per cobrar".
RETALLADES EN EL PERSONAL DE NETEJA
En un altre ordre de coses, els dos mandataris han comentat la situació actual de les empreses que ofereixen serveis de neteja, després que algunes administracions públiques hagin reduït les jornades de les treballadores que es dediquen a aquesta tasca en les instal·lacions de les diferents institucions, el que, segons Roig, provocarà que aquestes empleades vegin "minvades" les seves condicions econòmiques i, alhora, "va en detriment" de la higiene d'equipaments com hospitals i col·legis.
En aquest sentit, ha criticat que alguns ajuntaments de les Balears no paguin a temps les factures en aquest àmbit (que en alguns casos superen els 300.000 euros), i alhora ha denunciat que, si bé el termini per abonar la quantitat dels rebuts és generalment de 60 dies, alguns consistoris i centres sanitaris retribueixen aquests serveis després d'un any.
Davant d'aquesta situació, el secretari general de la FES d'UGT a les illes ha postil·lat que "s'ho estan posant súper bé" a les empreses de neteja perquè "el dia menys pensat" acomiadin als seus treballadors, donades les dificultats que els provoca el fet de no cobrar pels serveis oferts d'aquí als terminis marcats.
Alhora, ha mostrat el seu rebuig que alguns instituts d'Educació Secundària titularitat del Govern hagin enviat cartes a les empreses de neteja que tenen contractades per comunicar-los que han de deixar d'oferir els seus serveis a final d'agost per tornar a reprendre'ls l'1 d'octubre, fet que suposa, segons ha remarcat, que les esmentades entitats no cobrin durant el mes de setembre. Tot i això, ha destacat que, tot i aquesta problemàtica, les empreses paguen els salaris als seus treballadors.
Amb tot, Roig ha assegurat que aquesta conjuntura es veurà agreujada després de l'entrada en vigor de la reforma laboral, ja que aquesta norma, ha dit, limita la durada dels contractes per obra i servei a tres anys, i han estat aquests molt comuns entre el personal de neteja dels diferents organismes públics i privats.
Andalucía
