Palma està "molt per sobre" del soroll ambiental que tenen les ciutats centre-europees
PALMA DE MALLORCA, 9 Sep. (EUROPA PRESS) -
A Balears es van presentar 36 baixes laborals com a conseqüència dels efectes produïts pel soroll a la feina durant el 2006, xifra que va suposar un increment del 160 per cent respecte a l'exercici passat, el que que es va deure, sobretot, a l'augment de l'activitat en el sector de la construcció registrat durant aquest període.
Així ho va detallar en roda de premsa el metge especialista en Otorinolaringologia i coautor del llibre 'Soroll i salut laboral', Ferran Tolosa, qui va descriure l'obra com un "manual descriptiu" orientat a les persones amb risc de patir problemes a conseqüència del soroll.
Tolosa va remarcar que el soroll "envaeix l'espai privat" dels individus "sense que puguem defensar-nos" pel que es tracta, segons va dir, d'"una agressió física". Alhora, va posar èmfasi que a més d'afectar a nivell auditiu, "té efectes extra auditius molt amplis", que influeixen en sistemes com el nerviós, respiratori o el reproductor, entre d'altres.
A Espanya es van produir 540 accidents amb baixa laboral produïts directament per efectes del soroll, vibració i pressió durant l'any 2005, xifra que es va incrementar un 34 per cent el 2006, segons les últimes dades oficials, el que va suposar un total de 723 baixes notificades.
Alhora, cal destacar que el nombre de parts emesos fins avui de hipoacusia o sordesa provocada pel soroll correspon en un 98,7 per cent a homes, mentre que en anys anteriors el percentatge d'homes va ser de 75 per cent el 2005 i de 76 per cent el 2006.
MESURES PREVENTIVES
Així doncs, el doctor va manifestar que el millor tractament possible davant de les lesions produïdes pel soroll són les mesures preventives actuant directament sobre la font sonora, el mitjà, sobre el mateix treballador amb sistemes d'autodefensa o, finalment, realitzant la rotació d'utilitzats o estant menys hores en contacte amb el soroll.
Els sectors més afectats per aquest soroll en l'àmbit laboral són els llocs de treball relacionats amb el trànsit rodat, la indústria metal·lúrgica i tèxtil, la construcció o la mineria i la joieria, entre d'altres.
Així, Tolosa va indicar que Palma es troba "molt per sobre" del soroll ambiental que existeix a d'altres ciutats de l'àmbit centre-europeu sobretot pel trànsit. Així, va informar sobre algunes mesures que ho podrien reduir com distribuir millor els semàfors, incorporar un millor asfaltat o reduir la velocitat en alguns punts de la circulació.
NORMATIVA RESPECTE AL SOROLL
Per la seva banda, el tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals de Mútua Balear, Julián García, va destacar la importància de tenir un "coneixement més clar i directe de fet que suposa estar exposat a nivells de soroll per a la salut dels treballadors" i va parlar sobre la normativa que regula aquest àmbit.
García va subratllar que el Reial decret 286/2006 del 10 de març és l'única normativa existent sobre soroll en l'ambient laboral, reglament que va rebaixar tres decibels i va aconseguir augmentar fins al 40 per cent la població protegida.
A Balears existeix la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears que va ser publicada en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) el 24 de març del 2007.
'Soroll i salut laboral' fa un recorregut sobre les causes i els efectes que els alts nivells de soroll i la prolongada exposició davant seu provoquen en la salut dels treballadors. Així, aquest estudi es divideix en dos grans blocs com són els efectes nocius per a la salut que tenen aquests i el marc normatiu per a treballadors.
Segons l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut a la feina, un 30 per cent de la població treballadora europea està exposada durant, com a mínim, la quarta part de la seva jornada laboral a sorolls que superen els 87 decibels i un 20 per cent supera aquesta xifra durant més de la muteu de la jornada.
La pèrdua de capacitat auditiva és la causa de a prop d'un terç de les malalties relacionades amb el treball, sent a més, una de les més costoses a Europa. Així, des de 1999 suposa una despesa superior al 10 per cent del cost total de malalties professionals.
La importància de la malaltia radica, segons va matisar Tolosa, que és "irreversible i bilateral" que suposa una pèrdua de la qualitat de vida en l'àmbit personal i social.
Andalucía
