Els querellants confien en què el jutge es declari competent: "Aviat tindrem l'auto que esperem"
MADRID/PALMA DE MALLORCA, 6 d'octubre (EUROPA PRESS)
Les associacions per a la recuperació de la Memòria Històrica van presentar avui davant el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón un llistat únic de 133.708 víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista del qual s'han eliminat les identitats duplicades que aquests col·lectius van lliurar el setembre passat. D'aquest total, 1.777 correspon a Balears.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, que ha sol·licitat informació a les associacions per decidir si admet a tràmit una querella que li permeti investigar les desaparicions que es van produir durant aquest període, va demanar el passat 25 de setembre els querellants que eliminessin els noms que es repetien en la primera relació, que recollia un total de 130.137 noms.
L'advocat de les associacions, Fernando Magán, va explicar a les portes del jutjat que en aquest nou llistat, que ha estat lliurat en format CD, s'han eliminat les dades que apareixien duplicades i fins i tot triplicades en el passat, i alhora s'ha incorporat la informació que ha estat enviada per governs autonòmics com els de Galícia i El País Basc.
DADES DE TOTA ESPANYA
A aquesta relació, que no s'ha comparat amb les dades de cap dels quatre ajuntaments als quals el jutge va sol·licitar informació (Madrid, Sevilla, Granada i Còrdova), els querellants tenen previst incorporar en els pròxims dies els noms de desapareguts recollits per altres executius autonòmics, com el d'Astúries.
El llistat lliurat avui a Garzón recull dades de les 17 comunitats autònomes, entre les quals destaca Andalusia, amb 29.091 víctimes; valència, amb 28.892; i Castella i Lleó, amb 15.269. A més, el jutge ha rebut el nom de 10.266 víctimes d'Extremadura, 10.178 d 'Aragó, 9.759 del País Basc, 7.885 de Castella-la Manxa, 4.396 de Galícia, 3.431 de Navarra, 2.995 de Madrid, 2.535 de Cantàbria, 2.400 de Catalunya, 2.007 de La Rioja, 1.777 de les Balears; 1.246 d'Astúries, 855 de Múrcia, 457 de Ceuta, Melilla i el nord d'Àfrica, 262 de les Canàries i 7 d'altres territoris.
Segons el lletrat, entre aquests noms es troben els d'uns 4.000 desapareguts que han estat exhumats els últims anys, així com diversos centenars que han estat identificats en les tasques de recerca que s'estan portant a terme en fosses situades a Navarra, Burgos, Madrid o valència.
"AVIAT TINDREM L'AUTO QUE ESPEREM"
Magán es va mostrar convençut que la petició dels querellants, entre els quals ja es troben 22 associacions i deu particulars, és "jurídicament sostenible en línia amb els precedents que s'han produït anteriorment en l'audiència nacional". "Aviat tindrem l'auto que esperem", va vaticinar.
Garzón va sol·licitar el passat 1 de setembre a institucions com el Valle de los Caídos, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), el Centre Documental de Memòria Històrica i als alcaldes de Madrid, Sevilla, Granada i Còrdova l'elaboració de llistats de víctimes i l'aportació de dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil.
Després, va ampliar la informació als tribunals republicans creats en la contesa durant la defensa de Madrid, i va sol·licitar a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) que instés als bisbes que l'enviessin la informació sol·licitada.
INFORME CONTRARI DE LA FISCALIA
El magistrat ha pres aquestes mesures abans de decidir si és competent per investigar les denúncies que vuit associacions de memòria històrica van presentar el 18 de juliol del 2007 en l'audiència nacional. Aquests col·lectius sol·licitaven una investigació sobre les desaparicions, 'trets', assassinats, tortures i exilis forçosos que es van cometre a partir de 1936 i consideraven que cap exigir responsabilitats a l'Estat espanyol dins del marc actual de les obligacions de reparació per la violació del Dret internacional.
La Fiscalia, per part seva, va sol·licitar la inadmissió a tràmit de la querella perquè considera que els fets van prescriure en 1977, amb l'aprovació de la Llei d'Amnistia, i que en el moment en què es van produir eren delictes comuns d'assassinat, detenció il·legal o lesions, segons el Codi Penal de la República.
