Sampol afirma que són els idiomes cooficials els que estan en perill per la visió que es té d'ells
MADRID, 14 de maig (EUROPA PRESS)
El ple del senat va rebutjar avui la moció del Grup Parlamentari Popular en què s'instava al Govern a garantir l'ensenyament de la llengua espanyola en tots els territoris amb 134 vots en contra davant de 115 a favor per afavorir un tractament d'igualtat de condicions el castellà i les llengües cooficials, en entendre tots els grups que ja es compleix.
La moció del PP s'articulava en quatre punts basats a instar al Govern a garantir la llengua castellana a tot Espanya i en tot les seves etapes educatives, així com vetllar perquè les comunitats amb llengües cooficials tinguin al costat de la llengua oficial de l'Estat la que marca els seus estatuts d'autonomia amb l'objectiu de preservar els drets preferents de pares i alumnes perquè el castellà sigui la llengua vehicular en diferents àrees i matèries al costat de la llengua cooficial.
Els altres arguments de la moció es basen a garantir el dret a rebre l'ensenyament en castellà en els casos que per circumstàncies familiars o laborals els alumnes hagin de residir temporalment en una comunitat amb llengua cooficial, juntament amb el tractament i horari propi perquè tots els escolars del castellà perquè es coneguin les dues llengües.
Mentrestant, el senador autonòmic per les Balears, Pere Sampol, va presentar una esmena a la totalitat de la moció en la qual s'instava a les comunitats amb llengües cooficials per garantir l'adquisició dels coneixements de les dues llengües amb ple domini, impulsar les diferents llengües pròpies de les comunitats en les escoles oficials d'idiomes en la seva oferta educativa i la divulgació dels ens audiovisuals fomentin la diversitat lingüística.
FRENAR DISCRIMINACIÓ PER INVERSIÓ LINGÜÍSTICA
El portaveu del Grup Parlamentari Popular, el senador per les Balears Joan Huguet, va assegurar que la moció defensa el dret dels pares que els seus fills rebin una educació bilingüe i que les dues llengües siguin vehiculessis en el sistema educatiu, frenant amb això el procés d'"inversió lingüística" que s'està produint en algunes comunitats autònomes en les que es donen casos pels quals es "discriminen" l'ensenyament en escolars que tenen com llengua materna o habitual el castellà.
"Aquesta clar que alguna cosa està passant", va exposar Huguet, qui també va incidir que l'article 3 de la Constitució que considera un deure i dret el coneixement de les dues llengües "no es facilita" en alguns casos, aspecte que va considerar "il·lícit" des del punt de vista legal.
A més va afirmar que a Espanya es dóna "la paradoxa" que la parla de l'espanyol sigui un problema en alguns territoris bilingües davant de la tendència d'altres països amb la convivència de dues llengües que fomenta el tractament "en igualtat i al 50% de les dues llengües". "Es tracta de plantejar el bilingüisme en condicions d'igualtat, justícia, llibertat i en convivència pacífica", postil·lo.
El senador popular per les Balears va assegurar també que el seu partit no va buscar amb aquesta moció la "confrontació" sinó el coneixement per igual dels dos idiomes i el preservar com estratègia educativa que durant el primer cicle de l'ensenyament es pugui exercir en la llengua materna d'alumne en similars condicions d'equitat, "ja sigui en aquest cas el català o l'espanyol" a causa dels beneficis que produeix en l'ensenyament, recolzant-se per a això en els estudis realitzats per la UNESCO i l'UNICEF.
Finalment, va detallar que s'ha comprovat per diversos estudis també mostra que el benefici del bilingüisme fomenta la reducció del fracàs escolar en un 10% i va cridar l'atenció en el compromís de l'anterior Govern balear en el coneixement d'idiomes amb el seu esforç per instaurar el trilingüisme
"JA DOMINA EL CASTELLÀ"
Per la seva banda, Sampol va assegurar que el coneixement del castellà en les comunitats amb llengües cooficials no és el problema ja que segons la seva opinió "no hi ha cap alumne" que acabi el cicle educatiu obligatori sense el domini oral i escrit del castellà. També va recordar que els estudis realitzats des del Ministeri d'Educació mostra que el coneixement de la llengua castellana és "equiparable" a Balears, Catalunya. El País Basc o Galícia a la de la resta de regions.
Alhora, el senador balear va assegurar que "no és el castellà el que està en perill sinó les llengües cooficials" a l'existir als territoris monolingües una oposició a la resta de llengües i va subratllar que la moció reforça un "patriotisme excloent que desgraciadament dóna molts vots".
DELGADO SÓLO TIENE COM PROGRAMA LA DEFENSA DEL CASTELLÀ
De fet, va recordar que només a Madrid i a Aragó és possible conèixer el català i va incidir que l'Escola Oficial d'Idiomes Màlaga porta 12 anys demanant l'autorització per cursar aquest idioma sense lograr-lo. "És més fàcil aprendre català a Alemanya que a Andalusia", va sentenciar. També va recordar que el decret de normalització lingüística de Les balears va sorgir durant la presència d'Huguet en el Govern de les illes.
A més, va assegurar que a Balears el "competidor" de l'actual presidenta del PP a Balears, Rosa Estarás, en la direcció del partit de les illes, l'alcalde de Calvià Carlos Delgado, té "com a únic punt programàtic" el "garantir l'ensenyament en castellà", un fet que segons la seva opinió llança certs dubtes sobre l'actitud del partit respecte a les llengües cooficials, i va concloure la seva exposició després d'assegurar que els drets dels pares "acaba quan es perjudica el dret dels fills" a conèixer la seva llengua cooficial.
Per la seva banda, el portaveu socialista, Mario Bedera, va assegurar que la qüestió presentada està "tancada i tancada" perquè s'ha comprovat que es compleix aquesta condició, qualificant la moció com "recurrent" que té tints "catastrofista" sobre del sistema educatiu en les comunitats amb llengües cooficials.
Andalucía
