Aquest dilluns s'ha presentat un estudi sobre la gestió ambiental centrat en l'incendi d'Andratx, del que aquest mes es compleixen sis anys
PALMA DE MALLORCA, 22 Jul. (EUROPA PRESS) -
Les 'marjades' tenen un paper rellevant en la recuperació forestal després d'un incendi, encara que la seva falta de manteniment i el collapse dels murs poden provocar l'activació de processos d'erosió de major magnitud.
Així ho confirma l'estudi 'Gestió ambiental post-incendi forestal', impulsat per 'la Caixa', el Govern i la UIB. El document se centra en els efectes dels incendis a curt i a mitj termini.
En concret, s'ha estudiat l'incendi que va tenir lloc a Andratx el 2013, el més gran que han sofert Balears des que hi ha registres, amb una superfície afectada de 2.406 hectrees i del que el proper dia 25 de juliol es complir el seu sis aniversari.
La publicació és un estudi líder en l'anlisi dels efectes ambientals dels incendis forestals sobre els ecosistemes mediterranis. El llibre s'estructura en set capítols i est editat per Joan Estrany Bertos i Jorge Gago Mariño, del Grup d'Investigació en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (MEDhyCON), de la UIB.
L'INCENDI DE LA SERRA, SIS ANYS DESPRÉS
Alguns dels resultats que el llibre aporta i que són transferibles a la gestió forestal postincendi forestal, són que malgrat la baixa cobertura vegetal després de l'incendi forestal, les taxes d'erosió van ser baixes --vuit tones per quilmetre quadrat i any de mitjana-- , degut, en gran part, a la gran quantitat d'estructures de conservació del sl, 'marjades' presents a la zona incendiada.
Així mateix, els vessants de la conca afectats per l'incendi forestal van ser les zones on es va generar i va transferir més sediment erosionat cap a la xarxa fluviotorrencial durant el primer episodi torrencial ocorregut després de l'incendi.
L'estudi també confirma que la qualitat del sl en les 'marjades', independentment de l'afecció per incendis forestals, és sempre menor, la qual cosa apunta al fet que les activitats agrícoles del passat encara tenen efectes negatius sobre els sls i la seva capacitat de recuperació.
Els autors de l'estudi han arribat a la conclusió que a pesar que les terrasses són "mesures molt eficaces" de conservació del sl, la falta de manteniment i el collapse dels murs poden provocar l'activació de processos d'erosió de major magnitud.
A la presentació de l'estudi han acudit el conseller de Medi ambient i Territori, Miquel Mir; el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Lloren Huguet; el director del Centre d'Institucions de CaixaBank a Balears, Hilari Llabrés, i el director de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua (INAGEA), Hiplit Medrano.
Andalucía
