Terraferida critica que "la lluita balear contra el canvi climàtic és una il·lusió" i proposa deu línies d'acció

   PALMA DE MALLORCA, 10 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El grup ecologista Terraferida ha criticat aquest dimarts que "la lluita balear contra el canvi climtic és una illusió", i enfront d'aix, ha elaborat un document amb deu línies d'actuació centrades a revertir el creixement turístic i frenar la urbanització.

   Així ho ha expressat el grup en una nota de premsa en la qual insisteix que "intentar corregir el canvi climtic sense actuar sobre all que ho provoca no té sentit".

   Terraferida considera que aquesta crisi té la seva arrel en l'actual model de producció i consum, que "porta a sobrepassar, entre molts altres límits ecolgics, el d'absorció de gasos d'efecte hivernacle per part del planeta" i "aboca cap al collapse civilitzatori".

   "No es pot declarar l'emergncia climtica i pretendre, al mateix temps, seguir actuant amb la mateixa dinmica depredadora de territori, recursos naturals i vides humanes", han argumentat des de l'entitat ecologista.

   En aquest context, Terraferida ha defensat que lluitar contra el canvi climtic requereix "revertir ja" les agressions contra el territori, el sl, l'aigua, la vegetació i els ecosistemes locals, com a resultat d'activitats "cada vegada més accelerades" i prctiques d'extracció. Al mateix temps, l'entitat ha assenyalat que aquestes dinmiques se sustenten "sobre la base de la desigualtat social i la vulneració de drets fonamentals".

   En particular, el grup ecologista mallorquí s'ha centrat en el turisme recalcant que "no és una indústria sense fums". Terraferida ha ressaltat que té "una petjada de carboni enorme", derivada d'emissions del transport aeri i les generades al territori; i "una petjada ecolgica encara major" vinculada "al creixement urbanístic desmesurat, al consum excessiu de territori i recursos" i la generació de recursos, la destrucció del paisatge i la contaminació de l'aigua i el sl.

   L'entitat també ha alertat dels efectes del turisme sobre les desigualtats socials i l'emergncia habitacional, en allusió al lloguer turístic. "Tot aix ha situat Balears en un escenari d'insostenibilitat que no pot perpetuar-se en el temps ni ecolgicament ni socialment", ha avisat Terraferida.

   En efecte, el creixement turístic ens porta a un futur amb menys recursos, materials i energia i més tensions socials i, per tant, menys possibilitats de satisfer les demandes de la indústria turística que, s'oblida sovint, ja és molt vulnerable al canvi climtic.

   Per aix, Terraferida veu "urgent" detenir el creixement i "planificar i consensuar un model socioeconmic que consuma menys recursos, materials i energia, generi menys residus i freni les desigualtats socials".

PROPOSTES DE TERRAFERIDA

   En aquest context, Terraferida planteja com a primera mesura la reducció del nombre de visitants que arriben a les Illes per aire i per mar, i eliminar places turístiques legals i illegals, hoteleres i de lloguer vacacional.

   Igualment, plantegen una moratria de llicncies de nova construcció, tant en sl urb com a rústic, per frenar el creixement urbanístic, per, al mateix temps, "ni un habitatge buit més".

   També solliciten impedir la construcció de noves carreteres i tots els projectes d'ampliació, circumvallacions i desdoblaments previstos; evitar la sobreexplotació i contaminació de l'aigua i disminuir la utilització d'aigua dessalada i l'abocament d'aigües residuals; i disminuir la incineració de residus, apostant per reduir la generació dels mateixos i per la reutilització i el reciclatge.

   Altres mesures serien incrementar la superfície, i millorar la conservació i protecció de tots els espais naturals marins i terrestres; establir un model energtic 100% renovable basat en els principis de sobirania energtica, "sense considerar criteris mercantilistes i només utilitzant sl degradat i urbanitzat existent"; i dissenyar una política fiscal "verda i finalista".

   Finalment, Terraferida demana declarar l'emergncia ecolgica i social "per revertir la situació actual i anar cap a un model socioeconmic que consumeixi menys recursos, materials i energia, generi menys residus i freni les desigualtats socials".