Alumnes de la PAU afectats per la dana: "Per a nosaltres el curs va començar al febrer"

   VALÈNCIA, 3 Jun. (EUROPA PRESS) -

   "Per a nosaltres el curs va començar al febrer". Esta és la realitat en la qual coincidixen diversos alumnes afectats per la tràgica dana del 29 d'octubre i que des de hui, com més de 23.000 joves de la Comunitat Valenciana, afronten la Prova d'Accés a la Universitat (PAU).

    Així ho explica Roberto, estudiant de l'IES María Carbonell de Benetússer, una de les localitats situada a la zona zero de la barrancada.

    "Vam estar sense anar a classe vora dos mesos i, quan vam tornar, tampoc vam tindre classes presencials, sinó un mes online. Després vam tornar amb classes de deu del matí a sis de la vesprada, perquè el passadís de baix (de l'institut) estava tot destrossat i ho estaven arreglant", rememora en declaracions a Europa Press Televisió. A més, molts damnificats ni tan sols podien estar en les seues cases i, "vulgues o no, comparat amb uns altres, doncs no estudies igual que en la teua casa".

   "Per a nosaltres bàsicament el curs va començar al febrer o març, perquè el que vam donar al setembre i octubre no ho vam tornar a repassar fins a febrer". "El curs per a nosaltres va començar quan van tornar les classes, la rutina, de 08.00 a 14.00 hores, amb el poble ja més o menys bé, ací és quan va començar la normalitat per a nosaltres", ha insistit.

   Roberto subratlla que per als estudiants valencians que han patit la dana "ha sigut un curs molt diferent" perquè tenien "zero rutina". "I quan vam tornar a la rutina, va haver-hi quatre dies d'alerta roja, l'apagada...", postil·la.

    I afig que, si ja la Selectivitat és un moment complicat, per a este col·lectiu ho ha sigut "més perquè les últimes setmanes els professors havien d'acabar temari que no havies pogut donar". Ha posat com a exemple l'examen de Castellà realitzat hui, en el qual s'han plantejat preguntes de Sintaxis sobre oracions surbordinadas --"jo no he arribat a examinar-me", ha recalcat Roberto-- o Federico García Lorca, que s'ha abordat "a correcuita".

   Açò ha fet que alumnat que necessita notes altes, com pot ser el cas de Medicina o Matemàtiques, haja optat per presentar-se al juliol directament. A Roberto li agradaria cursar Relacions Laborals i confia a obtindre la puntuació necessària.

    Un altre company, Pedro, del mateix IES, coincidix que "ha sigut bastant complicat afrontar el curs per la situació de la dana perquè el nostre curs va començar quan vam tornar a les classes presencials, sobretot l'horari normal".

    "Tinc molts amics que han perdut cases, familiars o ocupacions a causa que no podien arribar al treball per tota la moguda que hi havia. En el moment en el qual va succeir la dana, per exemple, per a anar a treballar havies d'eixir cinc hores abans perquè hi havia embussos d'hores i hores per a eixir del poble. Va ser una situació molt difícil en la qual amb el suport de tot el poble vam poder tirar endavant. I ara estem bastant millor del que jo m'esperava, la veritat", assenyala el jove, que desitja estudiar Ciències de l'Activitat Física i l'Esport.

    Yacin, quu també ha patit la dana a Benetússer, creu que hi ha diferències entre l'alumnat perjudicat per la tragèdia i la resta: "Al final, el temps que es va perdre en la dana ho has de compensar en les últimes setmanes abans de l'Ebau, i, en lloc de repassar el temari anterior, has d'aprendre temari nou, i no et dona temps a repassar tot el que has fet al llarg del curs". Així i tot, es mostra confiat a aconseguir l'objectiu i entrar en Enginyeria en Gestió Empresarial.

    Eva Belmonte és tutora de 2º de Batxillerat, professora d'Inglés i coordinadora de l'IES María Carbonell i Sánchez de Benetússer. Ella també declara que "ha sigut un curs més dur de l'habitual en haver de fer front a quantioses pèrdues materials i, en algun que un altre cas, també personals".

"CONTRARELLOTGE"

   La docent explica a Europa Press que "la sensació d'anar contrarellotge ha sigut constant des de llavors". Davant d'esta situació, al novembre i part de desembre els tutors van telefonar totes les famílies en diverses ocasions per a saber en quina situació es trobaven: si havien patit pèrdues (materials o personals) i per descomptat com es trobaven anímicament tant alumnes com a pares.

   "El dia que vam tornar a classe (un parell de dies abans de les vacances de Nadal) va ser molt emotiu ja que tots teníem ganes de tornar a la rutina i a una certa "normalitat". Els rebem amb una gran pancarta i fent passadís des de l'entrada al centre fins al pati aplaudint amb totes les nostres forces, militars inclosos", recorda.

ALUMNES QUE HO VAN PERDRE TOT

   La professora al·ludix a l'estat d'ànim de l'alumnat i exposa que "hi ha hagut una mica de tot". "És evident --continua-- que els alumnes que van perdre tot, i tot és tot, ho han tingut molt més complicat que els altres, però han sabut superar o adaptar-se a una situació gens fàcil i mereixen un reconeixement especial", diu.

    Sobre la gestió de la crisi per part de la Conselleria d'Educació, la docent afirma: "La veritat és que hem gestionat pràcticament tot nosaltres. Els alumnes sabien que podien comptar amb els tutors per a qualsevol cosa que necessitaren, tant a nivell material com a emocional, amb el Departament d'Orientació, que ha fet una labor fantàstica, i si ho consideraven convenient també podien demanar ajuda externa a través de nosaltres".

    "És cert que la Conselleria ha enviat a empreses per a reparacions, neteja i altres assumptes, però sí hem trobat a faltar més transparència i sentir que de debò estaven amb les zones afectades. El nostre equip directiu ha fet una labor titànica i ha estat pendent de tot des del primer moment. També he d'esmentar als militars, bombers, empreses i centenars de voluntaris sense els quals no tindríem l'institut en les condicions actuals. Només espere que una situació així no es repetisca", ha remarcat.

   I admet que per als professionals "no ha sigut res fàcil" afrontar la realitat postdana. "Ningú estava preparat per a açò i en algunes ocasions ens queia l'ànima als peus quan ens explicaven com van viure aquest fatídic dia 29 d'octubre i les conseqüències posteriors. Ens hem recolzat uns en els altres sempre pensant que no es podia tirar la tovallola i que els alumnes mereixien que férem tot el possible per ells".