Per cada punt percentual de revaloració de la remuneració dels funcionaris, la despesa de personal s'elevaria en 1.400 milions
MADRID, 17 Oct. (EUROPA PRESS) -
El Banc d'Espanya calcula que per cada punt percentual de revaloració de les pensions amb l'Índex de Preus de Consum (IPC), la despesa agregada d'aquesta partida pressupostria augmentaria en uns 1.800 milions d'euros, per la qual cosa una pujada de la inflació del 8,5% --plantejada pel Govern en els PGE de 2023--, suposaria uns 15.300 milions.
Així ho ha detallat el governador del Banc d'Espanya durant la seua intervenció aquest dilluns en la Comissió de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023 en el Congrés dels Diputats per a explicar els nous comptes.
En total, el Govern destinar 190.687 milions d'euros a les pensions en 2023, la qual cosa es tradueix en una pujada de l'11,4% respecte a la partida de 2022, a causa de l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC, que el Govern estima en un ala de l'entorn del 8,5%.
El governador del Banc d'Espanya ha tornat a reiterar la seua recomanació que, davant l'escenari advers actual, s'eviten clusules d'indiciación automtica del gasto públic amb la finalitat d'acompanyar el pacte de rendes del sector privat.
A sí, el governador ha aclarit que la seua postura, en favor de la protecció dels més vulnerables davant l'episodi inflacionista, és que s'indicien les pensions mínimes, encara que no la resta. "Hi ha una prdua de benestar i l'única cosa que podem fer és repartir el cost", ha emfatitzat.
Encara que des del Banc d'Espanya s'aposta per incloure els pensionistes en el conjuntural i temporal pacte de rendes, el governador ha reiterat que a és una "visió completament diferent" al que suposa la indexació de les pensions amb la inflació de manera estructural, tal com ho ha decidit el Parlament.
A sí, segons ha advertit el governador, les tendncies demogrfiques que s'esperen en els prxims anys a Espanya generaran una pressió sobre el gasto públic molt significativa associada al sistema de pensions, la qual cosa fa indispensable, en la seua opinió, "una anlisi específica dels principals aspectes i reformes d'aquest sistema".
Per a, ha assenyalat que el fet de fer front als increments del gasto en pensions que es derivaran de l'envelliment poblacional requerir de noves actuacions en el futur al voltant dels ingressos, de les despeses o de tots dos.
En aquest sentit, el Banc d'Espanya ha assenyalant durant els últims anys la convenincia de reforar el vincle entre les contribucions realitzades i les prestacions rebudes, i assegurar així un nivell suficient per a les llars més vulnerables.
A més, Hernández de Cos ha assenyalat que s'haurien d'analitzar les conseqüncies redistributives i en termes d'equitat intergeneracional de les reformes plantejades futures. Així mateix, ha qualificat com a "desitjable" que es dote al sistema d'una major transparncia i previsibilidad, a fi d'oferir certesa als ciutadans i de facilitar la presa de decisions en els mbits de l'estalvi, el treball i la jubilació.
En aquest sentit, el governador ha indicat que podria ser convenient valorar la introducció de mecanismes automtics d'ajust que adapten alguns parmetres del sistema als canvis que es produsquen en les dinmiques demogrfiques i econmiques.
1.400 MILIONS PER REMUNERACIÓ DE FUNCIONARIS
Quant a l'impacte en els comptes de la pujada de sous de funcionaris, el Banc d'Espanya calcula que per cada punt percentual de revaloració de la remuneració dels assalariats públics, la despesa de personal s'elevaria en aproximadament 1.400 milions d'euros.
De cara al prxim any, les retribucions públiques s'elevaran un 2,5% i es podran incrementar fins i tot en un punt addicional en funció de variables vinculades a l'IPC i al PIB nominal.
Els funcionaris rebran un 0,5% més si la suma de l'IPC harmonitzat de 2022 i de l'IPC harmonitzat avanat de setembre de 2023 supera el 6%. L'altra variable, també del 0,5%, s'aplicar si el PIB nominal iguala o supera l'estimat en el quadre macroeconmic que acompanya als PGE de 2023.
Andalucía
