Colp a la 'Màfia del Coure': 21 arrestats i 20 tones de coure recuperades per valor de 2,5 milions

   VALÈNCIA, 29 May. (EUROPA PRESS) -

   La 'Màfia del Coure'. Així s'autodenominava un grup criminal desarticulat per la Guàrdia Civil que es dedicava a la sostració d'este material, principalment en depuradores, al llarg de huit comunitats autònomes, entre elles la valenciana --la més perjudicada--.

    L'operació, denominada 'Kuroma', s'ha saldat amb 21 persones detingudes --13 d'elles han ingressat a la presó-- i 20 tones del material recuperat valorat en 2,5 milions d'euros. Es calcula, segons les denúncies, que el material total sostret aplega a les 200 tones.

   Així ho han traslladat en una roda de premsa el subdelegat del Govern a València, José Rodríguez; el coronel en cap de la Guàrdia Civil a la Comunitat, Juan Martínez Ros; i el comandant de la Companyia de Sagunt (València), Gabriel Luque.

   En total, la Guàrdia Civil atribuïx al grup desarticulat un total de 102 robatoris de coure. L'operació es va iniciar fa aproximadament un any, al juny del 2024, a València, després de cometre's 37 robatoris de coure en 48 dies. En alguns d'ells havia pintades que resaven 'Màfia del Coure'.

   L'organització se centrava a robar cables de gran grossor en diferents establiments, com ara instal·lacions fotovoltaiques, depuradores --la gran majoria, al voltant del 70% de les sostracions-- i cellers de vi --quatre o cinc--. De fet, els robatoris van arribar a afectar servicis essencials per a la comunitat, ja que van provocar la pèrdua del subministrament d'aigua i d'electricitat.

    El grup actuava tots els dies de la setmana des de la província de Madrid, cometent els robatoris en este territori o desplaçant-se a les comunitats autònomes d'Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura i Murcia.

    Durant la investigació es va descobrir que la banda tenia una estructura jerarquitzada i organitzada. Un grup executava els robatoris, un altre arreplegava les dades necessàries per als colps i una última part de l'organització venia el material robat.

   A més, els delinqüents --que es deien per malnoms-- actuaven en 'rondes', en les quals cometien diversos robatoris en el curs de quatre o cinc dies, i s'organitzaven en cèl·lules relativament independents, que en ocasions creixien amb l'arribada de nous integrants des de Romania.

    Els criminals organitzaven un 'pot' pel qual havien de dipositar una quantitat de diners per a pagar les despeses de les 'rondes' i poder participar en els robatoris. Així s'asseguraven que les persones amb problemes econòmics o amb addiccions no participaren.

    A més, el grup també robava carburant que posteriorment venia a un receptador i vehicles per al seu ús en els 'colps'. Finalment, enviaven els cables sostrets a una localitat de Madrid per a vendre'ls i refondre'ls. Es calcula que el valor total dels béns robats és de 2,5 milions d'euros.