Al descobert els "secrets" del dipòsit de monedes medievals "més important" de València

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València
DIPUTACIÓN DE VALENCIA
Publicado: jueves, 28 marzo 2024 12:24

   VALÈNCIA, 28 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El Museu de Prehistòria de València ha presentat el llibre 'El depòsit monetari del carrer de la Llibertat de València i la moneda grossa d'argent de Barcelona (segles XIII-XIV)', obra de Miquel Sánchez Signes, que arreplega els resultats de la investigació sobre el dipòsit de monedes medievals "més important" de València format per 2.483 monedes de plata.

   La presentació d'aquest llibre, que forma part de la sèrie de 'Treballs varis' del Museu de Prehistòria, s'ha celebrat aquest dimecres en la biblioteca del museu provincial i ha comptat amb la participació del propi autor i de Josep Torró, professor titular del departament d'Història Medieval de la Universitat de València, segons ha informat la Diputació en un comunicat.

   L'obra arreplega els resultats d'una "exhaustiva" investigació, duta a terme per Miquel Sánchez Signes durant una dècada sobre el dipòsit monetari del carrer de la Llibertat. Es tracta d'un autèntic tresor monetari compost per 2.483 monedes de plata, totes encunyades en la casa de la moneda de Barcelona entre els segles XIII i XIV.

   És una de les acumulacions monetàries medievals "més importants" de la Corona d'Aragó i de de tota Espanya, principalment a causa de les seues característiques "particulars", ja que és un dipòsit tancat que està format únicament per un tipus de moneda, anomenat gros de plata, i més conegut amb el nom de croat.

   Els croats van ser una moneda barcelonina creada per Pedro el Gran en l'últim any del seu mandat, en 1285. S'encunyaven únicament en la Casa de la Moneda de Barcelona i cada moneda de plata equivalia a 12 de les monedes xicotetes de coure, que en l'Edat Mitjana es denominen "diners".

   En el dipòsit del carrer Lliberteu s'han trobats monedes dels regnats de Pedro III el Gran, Alfonso III el Franco, Jaime II el Just, Alfonso IV el Benigne i Pedro IV el Cerimoniós, tots ells representats en aquestes monedes que han sigut objecte d'anàlisi.

   Fins ara, apunten des de la Diputació, "no es coneixia un tresor d'aquest volum d'època medieval" que estiguera format per un tipus de moneda "tan específic" i en un estat de conservació "tan bé" com les monedes estudiades en el llibre.

MONEDES

   Les monedes van aparèixer l'any 1994 en el transcurs de les obres d'ampliació de la seu dels Corts Valencianes, en dos solars situats en el carrer de la Llibertat. L'excavació arqueològica, dirigida per Consuelo Matamoros, va documentar una seqüència que anava des de l'actualitat fins a època islàmica, però va anar en els estrats datats en la Baixa Edat Mitjana on van aparèixer les monedes, que estaven amagades dins del buit d'un mur.

   Els primers estudis es van dur a terme el 1994 pels investigadors Pere Pau Ripollès i Maria de Mar Llorens, juntament amb l'arqueòloga Console Matamoros, que van realitzar una publicació monogràfica dedicada als tresors monetaris de València. Però no va ser fins a l'any 2011 quan María del Carmen Bouzas i Manuel Gozalbes van reprendre la classificació de les monedes. Aquesta va ser la base sobre la qual Miquel Sánchez Signes va començar la seua investigació.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià