Van plantejar espiar els grups que pogueren actuar contra el nou Estat i crear una unitat especialitzada en "espanyolisme violent"
MADRID, 6 Mar. (EUROPA PRESS) -
Els independentistes catalans es van plantejar prohibir els partits que anaren contra la República catalana o la seua Constitució, així com espiar els grups que pogueren actuar contra el nou Estat i crear una unitat especialitzada en "espanyolisme violent".
Així consta en un dels últims informes remesos per la Gurdia Civil al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que instrueix la causa contra l'organització del referndum illegal de l'1 d'octubre i la creació d'estructures d'Estat.
El citat document, al que ha tingut accés Europa Press, arreplega els treballs que es van fer per a redactar la Constitució de la futura República i que li van ser intervinguts a l'exsenador i jutge Santiago Vidal.
En el títol II d'eixe presumpte text constitucional es deia expressament que "es permetr l'existncia de tot tipus de participació política sempre que el seu programa electoral no vaja contra l'existncia de Catalunya com a Estat ni contra aquesta Constitució".
En el capítol VI d'eixe esborrany també s'exposava que tots els funcionaris del nou Estat havien de tindre una "única nacionalitat", la catalana. I establien un termini de 6 mesos a partir del dia de la declaració d'independncia perqu tots els funcionaris feren "manifestació expressa" sobre si volien seguir sent del Regne d'Espanya.
En eixe cas cessarien de les seues funcions encara que se'ls permetria seguir residint a Catalunya, perdent la condició de funcionaris, mentre que seguirien sent ciutadans europeus.
DENEGARIEN LA NACIONALITAT CATALANA A MILITARS I GURDIES CIVILS
Per hi havia una salvaguarda en relació amb els militars professionals que no foren catalans d'origen, i també per als membres de les forces de l'ordre públic militar o civil del Regne d'Espanya o que hagueren format part d'un govern estranger. Aquests no podrien obtindre ni conservar la ciutadania catalana.
No obstant a, deixaven una porta oberta al fet que la República Catalana estudiara cas per cas la seua situació per a atorgar-los la nacionalitat catalana si "renunciaren a la del seu origen".
Eixe esborrany de Constitució també incloa una disposició derogatria per a derogar la Monarquia espanyola i l'efectivitat de tots els títols nobiliaris concedits per la Casa de Borbó des de 1700 fins a l'actualitat.
Entre els documents trobats en els registres practicats a Santiago Vidal també est la planificació de totes les estructures que necessitaria el nou Estat independent i aborden l'órden públic i la defensa. Contemplen que, a part dels Mossos d'Esquadra, Catalunya compte amb un exrcit que permeta respondre les emergncies internes i externes.
Consideren imprescindible que el Govern garantisca el control de l'ordre públic davant la DUI (Declaració Unilateral d'Independncia) per a permetre que el procés cap a la sobirania es desenvolupe amb la mxima normalitat possible perqu "per a ser acceptat com a Estat cal ser capa de garantir la seguretat i les persones i el control del territori".
Per a a, consideren que la Policia ha de disposar d'informació sobre els grups que pogueren actuar contra el nou Estat, com podrien fer-ho, en quines condicions, com podrien dissuadir-los i com s'hauria d'afrontar eixa situació.
En aquest context, creien necessari comptar amb el coneixement i els efectius suficients i apunten que "els mxims comandaments han de comptar amb absoluta lleialtat al cos i no tindre cap dubte, alguna cosa que cal tindre treballat i testat prviament".
Així, en el text que analitzen els investigadors, s'exposa que la "cerca d'informació sensible" és prpia d'una "agncia d'intelligncia". A més, la Gurdia Civil destaca que en aquests documents confiscats a Santiago Vidal, s'afig que "ser necessria una unitat dedicada a les activitats de contrainteligncia que establiria una política de classificació de la informació de l'administració i dels drets d'accés seguint criteris d'intelligncia".
A a, afigen la proposta d'una "unitat especialitzada en espanyolisme violent" amb l'objectiu d'obtindre informació i intelligncia i per a "administrar l'exercici de la pressió policial".
En el mateix document que analitza la Gurdia Civil, es parla de l'ensenyament considerat com a "vehicle de socialització política i de cohesió social" que juntament amb "els mitjans de comunicació i altres espais públics compartits i la vivncia dels símbols nacionals, enfortisquen vincles, lleialtat i el sentiment de pertinena al nou Estat".
