ALACANT, 2 Abr. (EUROPA PRESS) -
Els cinc refugis antiaeris de l'època de la Guerra Civil rehabilitats dins de l'Edusi, l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible i Integrat que es desenvolupa als barris situats entre els dos castells, han sigut visitats per 8.936 persones durant els dos últims anys.
Els cinc recursos memorístics rehabilitats s'han incorporat a la xarxa de refugis recuperats existents a la zona Centre i l'Eixample, oferint-se la seua visita dins de les rutes turístiques de la memòria com a part del patrimoni històric i cultural contemporani de la ciutat, segons ha indicat l'Ajuntament alacantí en un comunicat.
Els refugis recuperats estan situats a l'avinguda General Marvá, plaça Castelló (Palmeretes), la Fàbrica de Tabaquera i la plaça Músic Óscar Tordera, que s'uneixen als de les places de Sèneca, Balmis i Santa Faç. L'últim incorporat es troba en l'avinguda d'Elx, en Benalúa Sud, i va ser descobert durant els treballs de construcció d'un edifici d'habitatges i incorporat al catàleg d'elements protegits de l'inventari municipal com Bé de Rellevància Local.
D'aquesta forma, en total sumen ja vuit els refugis que es poden visitar a Alacant i el consistori ha destacat que l'actuació de rehabilitació dels cinc últims "s'ha convertit en un exemple nacional". Amb una inversió de 600.000 euros, finançats amb l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat mitjançant fons Feder, ha sigut triada com una de les bones pràctiques presentades al Ministeri d'Hisenda.
Aquests espais, segons l'Ajuntament, "són de la societat i formen part del patrimoni cultural, el desenvolupament econòmic i turístic de la zona on estan situats", i l'actuació serveix també per a "contribuir a partir d'aquest recuperació a la revitalització soci-econòmica dels barris de l'entorn". No tots els refugis són "aperturables" per a poder fer-los accessibles, és necessari que complisquen les condicions de "seguretat i qualitat".
Les obres per a recuperar els últims refugis van comportar tres fases. La primera va ser de localització, obertura, desenrunament, instal·lació elèctrica simple i accés provisional. Posteriorment, es va redactar el projecte de rehabilitació, mentre que en la tercera fase es contracta l'execució de les obres.
El regidor de Gestió de Fons i Projectes Europeus, Antonio Peral, ha destacat els "bons resultats" de la seua recuperació i ha posat en valor que, amb els projectes impulsats en els últims anys, s'ha aconseguit que "Alacant siga una de les ciutats amb més recursos memorístics rehabilitats d'Europa posats a la disposició del públic, tant per a visites guiades com para diferents activitats culturals i educatives, aconseguint així amb fons Edusi recuperar un patrimoni històric i cultural que s'acosta als ciutadans".
En total, s'ha aconseguit la rehabilitació sobre una superfície d'1.023 metres quadrats, dels quals 602 metres quadrats corresponen a les intervencions executades a l'interior dels refugis, i altres 421m2 a l'exterior, entre rampes d'accessibilitat universal i prismes d'entrada.
En tots els refugis no només s'han dut a terme obres de rehabilitació, sinó que s'ha instal·lat un sistema elèctric i de rieles per al seu potencial ús expositiu. De la mateixa manera, l'obra ha inclòs fer-los totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
Les Regidories de Planes Estratègics, Gestió de Fons i Projectes Europeus, juntament amb les de Cultura, Urbanisme i el departament de Memòria Històrica, han sigut les encarregades de portar avant aquest projecte, que "recupera una nova mirada a la història i patrimoni de la ciutat, la incorpora per a conèixer el nostre passat i, al seu torn, aconsegueix sensibilitzar i educar als joves a través de les visites guiades amb els centres escolars".
Així mateix, les actuacions de l'Edusi han suposat també el desenvolupament d'activitats de dinamització cultural de la memòria històrica, entre elles una web per a realitzar visites virtuals, l'edició d'un còmic sobre la història entre els dos castells i s'han produït diversos curts.
L'Ajuntament d'Alacant té previst concórrer a noves convocatòries europees "amb les quals seguir apostant per millorar els barris, ja que les intervencions executades s'han convertit en una de les millors Edusi d'Espanya".