Un estudi liderat per la UA revela el consum alimentari de tortugues d'aigua dolça durant el mesolític

   ALACANT, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi en el jaciment del Collado, a Oliva (València), revela el conjunt més important de restes de tortugues aquàtiques --tortuga d'estany-- documentat fins a la data per al període mesolític a la península Ibèrica.

   El treball, publicat en 'Journal of Archaeological Science: Reports', identifica restes de dos espècies de tortuga --Emys orbicularis (tortuga d'estany) i Mauremys leprosa (tortuga de rierol)-- que van ser consumides com a recurs alimentari en un context de grans transformacions ambientals lligades a l'ascens del nivell de la mar després de l'última glaciació.

   Liderat per la Universitat d'Alacant (UA), l'article aporta una informació rellevant sobre les estratègies d'adaptació dels grups mesolítics a aquests canvis ambientals i a l'explotació diversificada dels recursos litorals, subratlla la institució acadèmica en un comunicat.

   "La troballa revela les pràctiques de subsistència i explotació de recursos aquàtics en el litoral mediterrani fa entre 9.500 i 8.200 anys", assenyala la investigadora de la UA i autora principal de l'estudi, Raquel Moya.

   "L'anàlisi ha permès identificar dos espècies -Emys orbicularis i Mauremys leprosa- que presenten clares evidències de processament antròpic. Durant l'anàlisi tafonòmica, és a dir, l'estudi dels processos que actuen sobre les restes d'organismes des de la seua mort fins a la seua fossilització, s'hi han documentat modificacions, com a marques de combustió, que posen de manifest el processament i el consum d'aquestes espècies pels grups humans que van freqüentar el jaciment del Collado", afig Moya.

    El descobriment obri una nova perspectiva sobre l'explotació dels ecosistemes aquàtics en este període. L'aprofitament de tortugues, juntament amb la caça de mamífers i d'altres espècies aquàtiques, reflecteix un coneixement detallat de l'entorn i dels ecosistemes aquàtics del litoral, com els marenys i les llacunes costaneres que hi ha a la zona durant l'holocè antic.

   Segons subratlla el catedràtic de Prehistòria de la UA i coautor del treball, Javier Fernández López de Pablo, "el jaciment del Collado va ser excavat d'urgència entre 1987 i 1989, i va ser internacionalment conegut per albergar un cementeri mesolític". "No obstant això, fins ara, no hi havia estudis específics sobre les restes de fauna trobades en aquest important jaciment", diu.

"POC DOCUMENTAT"

   L'article, publicat en col·laboració amb el doctor Alfred Sanchis, conservador del gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València, "aporta evidències clares sobre la utilització d'una classe de recurs encara poc documentat en este període de la prehistòria", afigen els autors.

   La investigació forma part de la tesi doctoral de Raquel Moya, desenvolupada en el marc de la col·laboració entre l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA i el Museu de Prehistòria de València, i compta amb el suport del programa Gen-T de la Generalitat Valenciana (Ref. CIDEGENT-2018/040).