Fiscalia recorre l'absolució dels simpatitzants del GAV: Veu contradiccions "notables" en els fets de la sentncia

Ciutat de la Justícia en imatge d'arxiu
EUROPA PRESS - Archivo
Publicado: viernes, 5 febrero 2021 14:47

VALNCIA, 5 Feb. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia de Valncia ha recorregut l'absolució de les 11 persones, algunes simpatitzants i altres membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV) l'any 2013, acusades de boicotejar un acte homenatge a l'escriptor Vicente Andrés Estellés a Burjassot, en veure contradiccions "notables" en els fets declarats provats en la sentncia.

Així es desprn del recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, contra la sentncia dictada recentment pel Jutjat penal número 17 de Valncia que absol els acusats dels fets en no veure delicte.

En el seu recurs, la fiscal encarregada d'aquest assumpte, Susana Gisbert, alludeix en tot moment a "contradiccions" de la resolució que, postilla, "est datada el mateix dia de la celebració de la vista, que va acabar ben entrada la vesprada".

Sobre aquest tema, afirma que existeix un relat de fets provats "contradictori" que, en realitat, "no fa una altra cosa sinó descriure
els fets que, segons el parer del jutge, no van resultar provats, barrejant els fets en si amb la valoració dels mateixos".

En primer terme, la fiscal es refereix a la declaració de l'exalcalde de Burjassot Jordi Sebasti, que al seu entendre va resultar "clara, contundent i totalment coincident amb el relat de fets del ministeri fiscal".

El jutge, respecte de la declaració, --adverteix la fiscal-- "únicament es refereix a un lacnic 'sent tal testifical simplement insuficient o de nou insuficient', sense que analitze les causes de tal insuficincia".

I el mateix fa --sempre segons la seua versió-- amb la declaració d'una agent de policia que també va mantindre "en tots els punts" el declarat en el seu moment respecte dels insults proferits i frases dirigides a ella per part d'una de les acusades "relatives, a més, a la seua condició de dona i clarament ofensives".

"No hi ha cap referncia per part del jutge al fet que en l'agent no concorregueren els requisits necessaris en la declaració de la víctima per a enervar la presumpció d'innocncia, limitant-se a un no es considera provat".

És més, "de la lectura de la sentncia es desprn que quasi l'únic indici que contradiu tals declaracions és el que vé constitut per la versió que donen els propis acusats que, com és sabut, no declaren sota jurament i poden mentir sense que a implique conseqüncies penals", recorda.

En aquest punt, afirma que les seues declaracions "estan tenyides d'un mbil, com és l'autoexculpació, que ha de ser ponderat per a no donar per vlida la seua versió". "Una versió, a més, que no resulta creble en estar basada en l'afirmació de l'existncia d'una sort de recels personals o nsies de venjana per part de l'alcalde que en el seu moment va denunciar els fets, que de cap manera pot entendre's acreditada", postilla.

"VA HAVER-HI" DESORDES I AMENACES

Sobre el delicte de desordes públics que atribua Fiscalia als acusats, en el recurs es recorda que s'est parlant d'un acte en l'Ajuntament i, a més, d'especial transcendncia ja que era l'homenatge del poble al poeta Vicent Andrés Estellés.

"També en aquest punt cal discrepar ja que interrompre el desenvolupament de l'acte impedint el discurs de la mxima autoritat lingüística i cridant consignes és, sens dubte, transgressió de les normes de disciplina", adverteix la fiscal.

Al seu entendre, "all que el jutge minimitza dient que 'solament faltava l'entrega d'un reconeixement a la localitat de Burjassot' no és sinó un reconeixement pel mateix que l'acte no va poder dur-se a terme en una de les seues parts fonamentals per eixa transgressió a la qual s'alludeix".

Sobre les amenaces, Fiscalia manté que "no hi ha dubte" que l'expressió 'aneu a acabar com Guillem Agulló' "no pot interpretar-se d'una altra manera que no siga amenaadora, ja que és de sobra conegut el fet que el jove de Burjassot va ser assassinat per un grup vinculat amb la ultradreta", postilla.

En relació amb les coaccions atribudes, el ministeri públic exposa que en aquest cas "és evident que no només es tractava d'impedir alguna cosa, sinó que es va aconseguir, ja que l'acte no va poder celebrar-se ni finalitzar-se".

Finalment, Gisbert insisteix en l'agreujant no considerada de discriminació per ideologia: "Tenint en compte les referncies a una enemistat amb l'AVL i el seu president per raons ideolgiques exposades pels propis acusats en l'acte de la vista, i sumant aix a la referncia a l'assassinat de Guillem Agulló, no pot deixar d'impetrar-se l'aplicació de l'agreujant d'odi", considera.

colaboracio

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià